PARC DEL MONTNEGRE-EL CORREDOR;1 (GR-92) (20-VII-2002)
Començo la travessia a l'estació de la RENFE(...) de Llinars del Vallès.Sense visitar la vila,prenc un tram de carretera (que mena a Dosrius) fins a Can Bordoi,on comença la pista del Corredor (fins a Vallgorguina) que coincideix,bàsicament,amb el GR-92.
**********************
1.- LLINARS DEL VALLÈS:
El municipi,de 27,52 Km2,a 198 m.,és sit al fons de la Depressió Litoral,al vessant N. de la Serralada Litoral,on hi ha el Turó dels Castellans (378 m.),on coincideixen els termes de La Roca,Llinars,Òrrius i Argentona,Puigpedrós (371 m.) i el Turó dels Vents (387 m.) i el Turó de la Pera.El Torrent d'Arenes,un dels que formen la capçalera de la Riera de Mogent,forma el límit amb Vilalba-Sasserra.S'estén fins al N. fins a la plana vallesana que mor als contraforts del Montseny.El terme té una forma allargassada des de l'antiga parròquia de Sant Joan Sanata,a l'extrem NE.,fins a la de Sant Esteve del Coll,al SO.
El centre del terme és la vall de la Riera de Mogent,la qual segueixen la carretera de Granollers a Girona,i l'antic camí ral de Girona,al qual s'hi sobreposà l'autopista A-17.També passa paral.lela al riu la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Granollers.
El municipi té notables sectors de bosc al vessant N. de la Serra Litoral i el sector de Sanata,constituït per pinedes,garriga i matollars.Té unes 200 explotacions encara no,la majoria en règim de propietat.La construcció de l'autopista li féu perdre unes 85 ha. de conreu,50 de les qals es podien considerar de regadiu.Hi ha algunes granges avícoles,alguna de conills i explotacions de bestiar boví a les masies.Els conreus tradicionals són el blat,l'alfals,l'ordi i la civada,patates,naps i algun sector de vinya.
Tot i la importància de l'agricultura,aquesta s'ha vist superada per la indústria,que és la que explica la gran creixença de Llinars al llarg del segle XX,que dóna:1294 habs. el 1900,1735 el 1940,3528 el 1970 i 4693 el 1981.El 2014,la població és de 9536 h. La gran creixença demogràfica entre 1960-65 es produí gràcies a les obres de conducció de l'aigua del Ter a Barcelona,que van atraure molta mà d'obra.Des del 1970 (feines en el ram tèxtil),l'aspecte industrial ha canviat:el tèxtil,quasi desaparegut,s'ha vist compensat per indústries químiques,com Fedal o Ugímica,per l'Industrial Electroquímica Vallesana,Flamagàs i altres.També s'incrementà el ram de la construcció.Prop de la població s'han creat polígons com Mateu i Can Prat.
La població ha crescut en totes direccions i s'han creat diverses urbanitzacions:Can Bogatell,Can Codina,Verdeguer,Tres Pins o la Ciutat-Jardí,destinades sobretot a l'estiueig,funció,d'altra banda,molt antiga.
Història: La baronia de Llinars era integrada per les parròquies de Santa Maria de Llinars o del Prat (des del 909),Sant Esteve del Coll,Sant Sadurní de Collsabadell i bona part de les parròquies de Sant Julià del Fou i de Sant Andreu del Far.Avui,la darrera és unida a Dosrius i la del Fou a Sant Antoni de Vilamajor.El 1381 el conjunt de súbdits del castell del Far era de 78 famílies i el 1515 eren 86.El cens va créixer sobretot al segle (1842:687 persones;1860:1187 h.).
L'aglutinador històric de totes les parròquies que formen Llinars i de les que el formaren algun temps (el Fou i el Far) era el Castell de Far (o Castellvell del Far o de Llinars o Castellvell),que alça ses ruïnes a l'est del Coll de Can Bordoi,a 401 m. d'altitud.Surt ja esmentat el 1023 i el 1041 el posseïa Gombau de Besora en feu dels comtes de Barcelona i després els Castellvell.Des de finals del segle XII s'enforteix la família dels castlans,cognominats Far,que al segle següent en tingueren el ple domini.Entorn del 1280,Riambau de Far el vengué a Bernat de Centelles i pels volts de 1300 passà a poder de Corbera pel seu casament amb Sibil.la,filla de Centelles.
Tenia una clara posició estratègica,car dominava la comarca,per on passava l'antiga via romana de Barcelona als Pirineus i el camí a la costa.
La família Corbera posseí i habità el castell i el 1336 hi edificà una capella dedicada a Santa Maria.Durant aquest segle hi hagué una reforma a fons:la nau central esdevingué cisterna i es bastirren l'escala de la torre,la torre del NE. i els pisos superiors.El castell s'ensorrà per un terratrèmol (!!!) el 1448 i aleshores la família traslladà sa residència a una casa de la pobla de Llinars,erigida entorn de l'antiga església de Sta. Maria de Llinars.
Ja fa alguns anys,l'amo de Can Bordoi féu fer excavacions al Castellvell i aparegué l'estructura antiga,envoltada de fossats,que ara és a la vista,consolidada i visitable.A mes,aparegué una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV,alguna d'ella amb l'escut dels Corbera,amb la qual es féu un petit museu a Can Bordoi.Un aspecte prou controvertit és el referent a si el Castell de Far fou ocupat pels càtars durant el segle XIII.Prop de les ruïnes hi ha l'antiga casa de Can Castellvell,convertida fa anys en casa de colònies.
L'1 de juliol de 1448 Riambau de Corbera i de Sant Climent convocà una reunió de prohoms de la baronia de Llinars a l'església de Santa Maria i els demanà una ajuda de mil lliures per a edificar un nou castell prop de Llinars.Aquests,a canvi de certes prestacions,li concediren l'ajuda,donada en 10 anys.Així s'edificà el Castellnou de Llinars,a l'E. de la població,un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada,de 27 metres de costat amb pati central,planta baixa i pis principal,amb una elegant galeria,i unes defenses angulars als quatre costats,abans protegits també per torrelles,que es desmuntaren al segle XIX.En resten 2 baluards i torricons de planta triangular (part N.).
Aquest edifici,elegant i sever,bastit en paredat,amb angles i finestres de granit,es destaca per la porta principal,ornada d'un escut de cinc corbs,dels Corbera,entre dos lleons,i la data del 1558,quan es devia concloure l'edifici,iniciat després de 1548.Un vestíbul d'arc rebaixat mena al pati.Al fons,volta de creueria i,a la dreta,arqueria amb columnes toscanes.Aquesta galeria s'estructura amb un arc central ample i rebaixat,flanquejat per 2 arcs de mig punt;al pis,6 arcs apuntats.S'arriba a l'escala,amb volta de creueria,amb accés a la sala noble,que és un rectangle de dues plantes,situada a la part davantera de l'edifici.Aquesta gran sala ,de 14x7 m.,presenta un notable teginat renaixentista i un fris pintat amb 32 òvals separats per pilastres simulades,on hi ha escuts nobiliaris,els 12 mesos de l'any,amb signes zodiacals i feines agrícoles de cada mes,els 7 planetes i les 3 virtuts teologals i les 4 cardinals.La decoració pintada al tremp de la sala noble és anònima i s'ha datat del 1558;és un dels pocs exemples conservats de pintures profanes i de gust clàssic antic del 500 català (!!) (junt amb la decoració preservada a Can Cabanyes,d'Argentona).En definitiva,és,sens dubte, un dels millors palaus renaixentistes del país (!!!).L'edifici es conegut també pel Palau dels Ayerbe,car al segle XVIII la família Corbera-Santcliment s'entroncà amb la família aragonesa dels Urries,marquesos d'Ayerbe i barons de Llinars,que el tingueren fins el 1908.El 1983 fou declarat Monument Historicoartístic.
Vila de Llinars del Vallès (193 m.alt.)
Presenta una Eixample entre la carretera de Granollers i les vies de tren,amb un modal de "torre" amb jardí,en l'estètica del modernisme desenvolupat al Vallès,o de trets eclèctics.
Torre Montserrat (C/Montserrat Culell,12): D'estètica noucentista,amb jardí,presenta 3 cossos;el central amb coberta de 4 vessants i 2 torres de planta quadrada als laterals,de les quals una és capçada amb merlets,i l'altra,amb coberta de 4 aigües.Del cos central surt una galeria coronada per balustrada.Els emmarcaments són amb maó vist.
Casa Mas Bagà (C/ Mas Bagà,24): D'estètica historicista,amb elements neogòtics.
Torre Carolina (Nº22): D'estil eclèctic,s'hi combinen elements de gust clàssic (pòrtic de façana amb columnes de fust llis i capitells jònics) amb elements més innovadors (paraments de la planta pis amb maó vist o coberta a 4 vessants sota potent ràfec).
Línia de cases baixes (Avgda.Pau Casals,48-56): Cases d'una sola planta,amb jardí i barana de pedra i forja al llarg de la via,i amb pòrtic d'accés.Algunes presenten esgrafiats a la façana ("Vil.la Montserrat",nº50),d'altres,elements ceràmics (nº52).Destaca el nº 51,amb potent ràfec a mnanera de barbacana en el coronament i la galeria d'arcs rebaixats del tercer pis.La façana mostra esgrafiats i una figura de Crist.
Però,per damunt de tot,hi destaca l'església parroquial de Santa Maria (C/ L'Església,1)(també anomenada Santa Maria del Prat),iniciada el 1680,represa el 1774 i acabada el 1781 (segons inscripció de portada) sobre el solar d'una antiga església romànica que el 1041 el bisbe Guislabert donà a la canònica de Barcelona,i de la qual resten alguns elements,molt degradats,a la part baixa del campanar,aixií com dues claus de volta amb imatges de la Puríssima i de Sant Joan i una làpida de Gerald de Bosch,del 1304.
L'edifici té una nau,de quatre trams i grans contraforts,capçats per un absis poligonal,i amb 6 capelles laterals.Espai central i presbiteri oberts amb volta de creueria,mentre les ales laterals mostren creueria simple i volta de llunetes.Espai interior arrebossat i pintat,i una cornisa de gust neoclàssic segueix l'edifici a l'altura dels vèrtexs interiors dels arcs.A l'exterior,la façana mostra un coronament,amb pòrtic d'accés d'arcs de mig punt,de construcció moderna.La porta té un arc rebaixat,amb decoració de motllures.El campanar té un primer cos de planta quadrada i dos més aixamfranats,de perfil vuitavat.Cal destacar,com a aspecte artístic,la imatge de la marededéu de l'altar major,obra de Frederic Marès.
Depenien d'aquesta església l'antiga església de Sant Cristòfol,documentada des del 1025 al Coll de Can Bordoi,documentat aquest des del segle XIII;també en depenien l'antiga capella de Santa Maria del Castell del Far,la del pilar-que es construí al Castellnou i d'altres de més modernes com la de Lurda del Mas Marçans o la neoromànica del Mas Bagà.
La segona parròquia i la més allunyada és la de Sant Joan Sanata o La Nata,parròquia rural amb una demarcació que s'endinssa entre els termes de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera.El lloc és esmentat el 1003 i la seva església el 1041;aquesta fou unida a la canònica de Barcelona pel bisbe Guislabert.L'església actual l'erigí el 1572 el mestre de cases de Lloret Pere Batlle.
És un edifici totalment aïllat,d'una nau coberta amb quatre trams de volta de creueria i presbiteri poligonal,amb contraforts,en un dels quals hi ha la data de 1684.La part de davant,que correspon a la façana,fou allargada i construïda el 1574 pel mestre de cases de Vic Joan Font.La nau té na capella per banda que li dóna una planta de creu llatina;la capella de l'esquerra que té una base antiga,hom diu si del segle XIII,és la base del massís i robust campanar,amb el pis superior de carreus de granit,amb sis finestrals per a campanes;acaba amb merlets i una coberta piramidal al seu centre.Conserva una interessant imatge de la M.D.del Roser,del segle XVI.
A pocs minuts,aïllada,hi ha l'antiga rectoria de l'església de Santa Maria,amb una finestra conopial datada del segle XVI i una torre quadrada amb teulada a quatre vessants.El mas més proper a la rectoria és Ca n'Andreu,amb finestrals del segle XVI.Altres masos històrics són:Can Prat,Campmajor,La Guàrdia,El Solà,etc.També dins de la seva demarcació:el dolmen de la Pedra de l'Arca de Ca l'Adrià.
Una altra parròquia antiga del terme és la de Sant Sadurní de Collsabadell,uns 2Km. a l'Est de Llinars,situada a 240 m. d'altitud,a l'esquerra de la riera de Mogent,en els vessants de la Serra del Corredor.El lloc de Collum de Sabadello és esmentat el 998 i la seva parròquia de Sant Sadurní fou cedida el 1041 pel bisbe Guislabert a la canònica de Barcelona.El 1097 hi hagué algunes usurpacions de béns que acabaren amb restitucions dels anys 110 i 1124.El 1130 es consagrà una nova església.L'església actual es basa en la romànica del segle XII,ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals dels segles XVI i XVII.La del Roser,de sota el campanar,existia el 1573 i la de davant,amb cúpula,sobre cornisa,es va fer el 1640.Les altres són més tardanes,sobretot la capella del Santíssim,feta a principis del segle XX.El 1972,en unes excavacions sota el presbiteri,es descobrí el fonament de l'absis romànic primitiu,ara visible.La silueta d'aquesta església és típica pel seu esvelt campanar,de tres cossos,el superior de bon carreu,amb llargues finestres per a a campanes,que té a sobre un cos de construcció el qual acaba amb merlets i unes boniques gàrgoles als quatre angles.Té adossada com una mitja torre rodona per on puja una escala de caragol.Des dels segles XIV tenia els altars de Sant Miquel i de Sant Martí que fan suposar l'existència d'absidioles laterals.De la destrucció del 1936 es pogueren salvar alguns retaules,com el del Roser i part dels de sant Isidre i la Bona Sort,així com algunes peces d'orfebreria dels segles XVII-XIX.La casa rectoral,que fa costat a l'església,és un edifici construït el segle XVI.
La seva feligresia té com a masos més antics i tradicionals:el Mas Prat,proper a l'església,refet a la fi del segle XIX amb façana de capçalera i dues torretes;Can Colomer,proper a l'autopista,molt gran i amb una lliça tancada per dues edificacions a manera de torres modernes;Can l'Esteper,amb un grana arc rodó a l'entrada;Can Reverter i Can Mainou.Més enfilats a la muntanya:Can Gener,Can Móra la Fredera i Freginals.
La darrera parròquia o entitat històrica del terme és la parròquia de sant Esteve del Coll,que limita amb Cardedeu i La Roca,formada per un parell de dotzenes de cases aïllades,i per un conjunt de xalets edificats als darrers 25 anys.Aquesta parròquia és a 227 m. d'altitud,a l'esquerra del Mogent,i uns 3 Km. al SO. de Llinars.Existia el 1023,quan el comte Ramon Berenguer I vengué a Guadall un conjunt de béns a la parròquia de Sant Esteve de ipso collo.Durant els segle XIV i XV consta sota la cura dels domers de Cardedeu,que junt amb el senyor del castell del Far presentaven els seus rectors.L'església actual és del segle XVI,ampliada el segle XVII i restaurada el 1885.Té planta de creu llatina i és coberta per quatre trams d'ogives a la nau central;també són cobertes amb voltes d'ogives les capelles laterals,dedicades inicialment a la Mare de Déu i a Sant Antoni.La porta és rectangular amb un frontó semicircular,amb una ornamentació de llaçades a manera de petxina,envoltat d'una arquivolta.A l'esquerre de l'edifici té un campanar acabat amb merlets.El 1862 se li afegí una sagristia i a la rectoria es llegeix la data de 1681.Conserva una interessant imatge del Roser del segle XVII,fragments dels antics retaules i una creu processional d'argent i altres peces d'orfebreria dels segles XVI-XIX.Prop de la rectoria hi ha un arboç gegantí,que forma un vertader arbre i no un arbust com la resta d'especímens de la muntanya.
Comunica aquesta parròquia la carretera que de Cardedeu travessa la seva demarcació per la part ponentina fins a trobar la que va de Llinars a Mataró per can Bordoi.Aital carretera passa a frec de Can Collet,on hi la divisòria de la riera de Mogent i la d'Argentona.Aquest mas,documentat el 1415,fou renovat el 1686.En les seves terres han aparegueren teules romanes i àmfores,sobretot 9 de senceres,el 1968,en fer la conducció d'aigua de la planta del Ter a Mataró.Altres masies notables per llur antigor són:Can Martí,Can Dolç o Dous,Can Puigverd,Can Font i Can Cortès,en aquest sector de muntanya,i Can Lleget i Can Suari al pla de la riera de Mogent.
Té una especial importància arqueològica l'anomenada Torrassa del Moro.Es tracta d'una torre cilíndrica,lleugerament cònica,amb base romana feta de grans carreus encoixinats,i nivells superiors medievals de carreus de granit més petits.Segons explicació popular,quan arribaven els recaptadors d'impostos del "rei moro",la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc;així,els pastors de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos.Situada a una altitud de 412 m.,la seva alçada és d'uns 8 m. i la seva circumferència a la base de 30 m.El diàmetre exterior és d'uns 10 m.i el gruix del mur de 2 m.
La torre ha estat excavada diverses vegades i,a part d'una moneda romana de Gordià (238-244) que sembla (no és del tot segur) que s'hi trobà,no queda clara la data de la construcció.El 1906 el senyor Francesc Teixidó adquirí part de la finca i les ruïnes de la Torrassa,la qual va convertí en pavelló de caça fent-hi bastir dos pisos més,amb parets de pedra,el primer per a cuina i el segon per a dormitoris.Des del segon pis,per una escala de fusta es pujava al terrat,a 13 m. de terra,sostingut per bigues de ferro.Des de mitjans del segle XX,la torre començà a patir un procés d'abandonament i fou objecte d'espoliacions i agressions.Als anys 90 fou tancada i se'n tapiaren les finestres.Des del 1999,és propietat d'"Ârids Garcia"(junt amb la finca forestal on es troba la Torrassa) que,el 2009,la cedí a Llinars del Vallès.Les obres de restauració començaren el 2010,a càrrec de l'arquitecte Mateu Aregay,cofinançades pel fons europeu FEDER:s'ha aterrat el sostre que hi havia,s'ha reomplert la part de baix i s'ha col.locat una escala de cargol de ferro,que va de la planta romana a la medieval;des d'ací i fins a la planta superior s'ha reconstruït l'escala que hi havia.Va ser inaugurada el 28-III-2011.(Informació extreta de la pàgina "La Torrassa" de la web de l'Ajuntament de Llinars del Vallès,7-XII-2016).
Darrera la torrassa,vers el S. i a una altura parella,hi havia la capella de Sant Sebastià,documentada el 1640,on es feia,fins a principis del segle XX,un aplec molt popular.Avui en ruïnes,va ser una ermita de 10x5 m.,amb espadanya per a la campana,amb portal adovellat,dues finestres de granit amb contraforts a cada costat i gran riquesa de carreus cantoners.
---------------------------------------------------------------------------------
2.- CAN BORDOI (Ctra. de Mataró,Km.8): Arribat a Can Bordoi,ja veig un pla amb places d'aparcament i amb un gran rètol informatiu i anunciador del Parc del Montnegre-Corredor;de fet,el GR-92,que coincideix bàsicament amb la Pista del Corredor,és la gran via de trànsit fins a Vallgorguina.
L'edifici en qüestió és un gran i magnífic casal noucentista,a l'altra banda del collet,bastit als inicis del segle XX per Marcel.lí Coquillat,arquitecte municipal de Sant Just Desvern,en la línia d'arquitectura de segona residència (torre modernista) bastida arreu del Vallès.Té una capella,un mirador (planta circular coberta amb teulada amb forma de paraigua) i les cavallerisses amb forma de "L",amb parament de maó vist.(Llinars del Vallès).
La pista va seguint durant uns 4 Km. la Riera del Far,i només a partir Turó del Vent (393 m. alt.) comença a pujar decididament(de fet,ja no deixarem de guanyar altitud fins al Santuari del Corredor).
3.- Jaciment iber del Turó del Vent: Enllaçat pel GR-92,aquest jaciment arqueològic sit al Turó del Vent (393 m. alt.) entre la Riera del Far i el Torrent del Molinet,és envoltat per alegres bladars i llargs i suaus turons.Ací regna l'amplitud i tres colors:el verd dels turons,el daurat dels camps a mig segar i el blau cel més pur.(Em faig creus com a mà dreta la megaurbanització "Esmeralda" arriba a insultar el pobre caminant que,per no sé quins set sous,s'ha confós de pista!!).Aquest jaciment,també anomenat del Far, és esmentat per primer cop per Carreras i Candi (1903) i estudiat per Serra i Ràfols,que l'inclogué en la Carta Arqueològica (1945).Una primera intervenció tingué lloc el 1979 i el 1984 es dugueren a terme les darreres grans excavacions.És un poblat laietà de forma triangular, fortifiicat que ocupa unes 6 ha. Data del segle IV a.C i sembla que fou abandonat vers el segle II a.C.,coincidint amb la repressió del cònsol Cató. S'hi han trobat sitges, algun habitatge,ossos humans i no-humans i ceràmica.Això sí,l'aspecte que presenta actualment és lamentable i deplorable:i.e. abandó total.
4.- SANT ANDREU DEL FAR: Entrem en comarca del Maresme i en terme de Dosrius(i hi continuarem fins al Corredor inclòs).S'hi arriba per la pista que marca el nostre GR-92,la de Can Bordoi,ja dins del Parc del Montnegre-Corredor.Forma un petit conjunt amb la masia de Can Guinard (restaurant,avui dia),en un indret boscós,a 435 m d'alt.Aquest mas té un afegit de galeria porxada prou curiós,amb obertures emmarcades,i conserva un portal de mig punt adovellat.
L'església,anomenada inicialment de Bonaconjunta,és esmentada des del 1164 i fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597.L'actual edifici data del segle XVI,d'estil gòtic tardà,amb la façana acabada per un massís campanar de torre quadrada;la planta és de creu llatina.Al cementiri hi ha tombes de la família dels comtes de Bell-lloc,amos de Can Bosc (v.infra).El proper Castell del Far és al veí terme de Llinars,i ha donat nom a la parròquia des del segle XV.
5.- Can Bosc del Far: A 1 Km. escàs del Far,i seguint la Riera del Far,per on passa el GR-92,amb vegetació abundantíssima,trobem aquest mas impressionant del segle XVI,envoltat per un gran pati i una enorme extensió de camps de cultiu (dall,secà,arbres fruiters,pastures...).La zona és especialment atractiva:som en un petit coll (el Coll d'Argila,460 m. alt.),amb una petita vall pel centre (les terres i el mas),els verdíssims alzinars per la dreta (amb algun arbre de ribera,com ara àlbers,oms i castanyers,seguint la riera),turons baixos a mà esquerra (NO-N-NE) i el nucli de la serra del Corredor al davant (direcció E.),amb el Puig Aguilar (525 m.) plantat a primer terme.De fet,coincideixo amb un bon grapat d'ovelles pasturant,indiferents a la calor que ja comença a fer-se sentir.
Aquesta esplèndida masia,inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic Català,té teulades a quatre vessants i façanes amb carreus de pedra treballada.Cal destacar-ne el portal,allindat de granit,que dóna entrada al pati,i els contraforts de la façana lateral.Actualment és gestionada per la Diputació de Barcelona.
-----------------------------------------------------------------------------
Passem,tot seguint la pista,una desviació a mà esquerra que mena a l'important mas de Can Miloca,una altra a mà dreta que porta a Canyamars per Can Rius,i al cap de poc una altra que duu a Ca l'Arenes (avui escola de natura).A continuació,en arribar a un revolt que s'enfila per la carena,hi ha una indicació que mena a l'àrea d'acampada d'El Solei del Corredor.És un equipament del Parc que permet l'acampada als visitants (tot i que ara veig que es troba momentàniament fora de servei per tal de ser reacondicionat).De manera instantània,la memòria se'm dispara,balla sola i em fa viatjar 20-25 anys enrere sense canviar de lloc,enmig de minyons i minyones escoltes,plens i plenes de puresa i amb els ulls clars...
En aquest punt potser val la pena desviar-se un pelet de no-res en direcció a Can Miloca i el dolmen de Ca l'Arenes (no hi he arribat,ho deixo per a un futur desconegut) per anar a visitar un dels diversos forns de vidre que s'han recuperat dins el Parc.En aquest sentit,una de les aplicacions del sempitern sauló fou la fosa d'aquest material mitjançant la calor provocada per la crema de llenya d'alzina dins d'unes construccions força menudes,aquests interessants forns de vidre.Un cop fos el sauló,s'abocava en motllos adequats i s'obtenien les peces de vidre que,més tard,es duien a vendre a les poblacions veïnes.Si ens aturem en aquesta construcció,encara podrem veure a la part posterior les restes dels fonaments del forn,i àdhuc, una capa vítria damunt d'algunes de les pedres,fruit de la solidificació del flux quan sobreeixia dels motllos.Aquests forns,així com els forns de calç i els pous de glaç,els podem trobar disseminats per diversos indrets del Corredor i del Montnegre.
-------------------------------------------------------------------------------
Una mica més amunt arribo a un indret que antigament fou un conjunt de feixes i que avui és una àrea d'esplai (nous records que em martellegen...Que de cops vaig grimpar per aquí!!).M'he assegut en unes taules de fusta,ja força esgotat i assedegat,i m'he empassat una bona quantitat de teca i d'aigua.L'horeta i mitja passada a l'ombra (calma,nois i noies,calmaaa:quina pressa teniu??) m'ha ajudat a passar la calor canicular (he enganxat un dia de 34-35ºC,tot i que,fins ara,el trajecte ha transcorregut per zones prou vegetals i la xafogor no és de les més bestials) i a recuperar les forces.Ara sí,ens espera ben aviat el cim del Corredor!
Deixant enrere l'àrea d'esplai i continuant per la pista principal,entrelluquem la torre quadrada,encara un pèl llunyana,del santuari del Corredor,autèntica fita d'aquestes contrades.Al pla de les Brugues,acabats de creuar la línia dels 600 m. d'altitud,el GR-92 continua per un corriolet que es va enfilant amb ganes alzinars a través;això representa un desnivell destacable en pocs quilòmetres i poc estona,però la visió majestuosa del santuari es,de totes totes,un bon premi per a l'excursionista (¡ja no sé si ho és tant per als diversos automobilistes que han "aconseguit" arribar-hi sobre rodes!).Dedico una bona estona del meu temps(tan valuós!) per fotografiar l'imponent nucli de...
6.- SANTUARI DEL CORREDOR: Situat a 3,8 Km. de Can Bosc i a 632 m. d'altitud,és un destacat centre devocional de la comarca i cim de la Serra del Corredor.La capella,esmentada des del 1544 i reconstruïda entre 1576-83,és un edifici d'estil gòtic tardà,de nau de creu llatina i campanar quadrat;té un petit cambril.S'hi venera la imatge de la MD. del Socors (segons tradició,marededéu trobada) i conserva el retaule,plateresc (la imatge reprodueix l'antiga).Al costat hi ha una pagesia o hostaleria,que hom ha volgut suposar que havia estat una casa de templers (avui dia,reacondicionada com a restaurant).Presenta gàrgoles als angles i el campanar acaba en merlets.Davant mateix del santuari,dins del mateix jardinet tancat,hi ha una columna aïllada,que,segons la llegenda,correspon a un temple pagà i una residència de templers.
Avui dia hostatja una Oficina d'Informació i Exposició del Parc del Montnegre-Corredor i,des d'aquí,comencen una sèrie d'itineraris (guiats o no) per a poder conèixer algunes zones d'elevat interès naturalístic i cultural-arquitectònic. (Dosrius).
----------------------------------------------------------------------------
M'acompanya des de fa una bona estona un vent fortet i un pèl incòmode a l'hora de fer fotos;per això,m'instal.lo sota un bon arbre aïllat,enmig de la magnífica extensió de gespa que cobreix la plana del Corredor.A redós de sol i vent,i,per què no dir-ho,de la lletjor d'alguns cotxes que aquesta hora ocupen part dels voltants "aparcables",m'entretinc una estona amb la càmera.Em recreo sobretot amb el magnífic campanar:
7) Caminada per la PLANA DEL CORREDOR (SL-C 72): Des del Santuari,prenc aquest sender local,ben marcat damunt del terreny i ben fàcil de fer per a tothom.De veritat,val molt la pena, i qui s'estimi la natura (sobretot de bosc dens) passarà una bona estona:silenci humà,sorolls naturals,arbredes diverses i ...sorpresa geològica inclosa!!
Prenem la pista que travessa les feixes del santuari i ens endinsem pel bosc de pi pinyer.Anem trobant espècies de sotabosc típiques mediterrànies,com ara brucs i arboços i,a mesura que avancem i la frescor (gràcies,s'agraeix!) ho permet,alguns exemplars de roures i trèmols i matollar de climes més humits.Aviat arribem a una pineda de pi roig (és un pi de capçada cònica,amb pinyes més petites que el pinyoner) que,malauradament,però,és una formació arbrada en regressió arreu de la muntanya mitjana del Principat.Tenim algunes belles vistes del Montseny,tot i que ben tost ja les perdrem de vista.
Un cop ha assolit el seu punt més alt (641 m.),el camí va davallant de manera suau fins a arribar a la capçalera del Sot del Fangar.L'ambient,més frescal i clarament humit,es reflecteix clarament en la vegetació;hi abunden molses,falgueres,grèvols i els roures i altres arbres caducifolis es van alternant amb les alzines dominants.A més,l'arítjol i el lligabosc i altres plantes enfiladisses donen al Sot un aspecte selvàtic que,malauradament,és poc habitual en les actuals contrades mediterrànies.Aquest magnífic reducte de frescor,natura i bellesa natural és territori del senglar (Sus scrofa),i,de fet,als marges dels camins hi podem veure sovint les seves furgades.
Del camí principal n'ix un corriol que tomba a mà dreta i ens obliga a aturar-nos a...
8.- "LA PEDRERA": Trobem aquest "castell" de blocs granodiorítics mig amagat en un bosc atapeït d'alzines,marfull,arboç i algun pi pinyer.Aquests immensos rocams són el rastre d'una autèntica pedrera de granit,mineral explotat a gran escala per a la construcció.Cal no oblidar que som al País del Granit,que,com ja hem anat repetint mantes vegades,és l'origen del sauló,l'arena màgica composta de cristalls de quars i mica,alliberats per la desfeta del cimentós feldspat a causa dels actors meteorològics milionaris.
Tornem a agfer el Sender SL que,tot fent giragonses pel bosc,voreja algunes formacions granítiques fins a retornar-nos a les feixes del monestir.El recorregut total de la ruta marcada ha estat,aproximadament,d'uns 2,250 Km. i el temps emprat de tan sols 40-45 min. En definitiva,una dosi agradabilíssima de perfums humits i de frescor en plena canícula estival!!
Després de descansar una estoneta i reprendre un pèl de forces,m'animo tot sol i decideixo continuar la via saulonenca.Ara l'hora baixa ja no pot trigar i encara he de visitar (i primer de tot,trobar!) alguns punts d'interès.Abans,però,faig un parell de fotos més i m'acomiado d'aquest magnífic recer natural i arquitectònic.
-------------------------------------------------------------------------------
La baixada és brusca (potser massa i tot:carrega amb excés els tous de les cames) i l'interès paisatgístic decreix amb la minva d'altitud,en gran part (i a partir d'ara serà "llei") a causa de la profusió de pistes,que interrompen massa sovint la continuïtat de la Natura i afavoreixen la degradació general (em torno a trobar molts vehicles,que ara baixen...).Al cap d'uns 200 m.,deixem una pista principal que mena a la zona del turó de Montalt i la font del Malpàs,no gaire lluny d'Arenys de Munt.A 1,5 Km. d'aquest punt,i sempre baixant,passo arran del nucli-mas El Trull (el nom suposo que té a veure amb un molí d'oli),envoltat d'una àmplia extensió de camps i amb una magnífica alzina palplantada a un costat de la pista.Un altre quilòmetre i mig més i passo per un altre magnífic mas:Can Pradell de la Serra.
9.- SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES: Caminem 1 Km. més i ens desviem a mà esquerra per un sender que ens acompanya fins a aquesta ermita.Situada a 1,5 Km. de distància de Vallgorguina,la basílica,molt deteriorada,és documentada des del 878 com a domini de la Seu de Barcelona.Al segle X passà a ser possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès.Al segle XI s'esmenta una petita comunitat monàstica (cella) desapareguda al mateix segle,quan ja era església parroquial.Als segles XVII i XVIII fou molt reformada tant a l'exterior com en l'interior,i avui dia s'ha deteriorat molt.De la construcció romànic,corresponent a l'edifici del segle XII,conserva l'absis semicircular,bastit amb carreus tallats.Les dependències barroques i contemporànies són enrunades. (Vallgorguina).
A poca distància,hi ha una bifurcació que deixa al mig un turonet,dalt del qual s'erigeix el...
10.- Dolmen de PEDRA GENTIL: És una construcció megalítica,de l'època del Calcolític (2200-1800 a.C.) (328 m. alt.),formada per 7 lloses elevades verticalment,al damunt de les quals hi ha la pedra cobertora (3,5x2,5 m.).L'orientació de la cambra és de 210º SO,i les mides d'aquesta:1,90x1,60x1,10 m. Actualment es desconeix quin era l'aspecte original del dolmen,bàsicament a causa de la maldestra restauració del monument a càrrec de l'amo del Mas Pradell el 1855.
Fou donat a conèixer el 1878 per Joaquim Vayreda i Josep Saderra.La història d'aquest dolmen és ben confosa:tant hi ha sospites que es va "restaurar" inadequadament i traslladar,com dubtes que tot això sigui cert.A més,va patir un emblanquinament total a principis de segle XX i ha anat sent un "blanc" propici per als brètols,sobretot en forma de pintades relacionades amb suposats ritus de bruixeria,fetilleria,sacrificis d'animalons, aterratges de naus extraterrestres i altres collonades de ximples il.luminats postmoderns.És un referent dins el patrimoni cultural i antropològic del país i origen d'una munió de llegendes i facècies referents a aquesta zona del Maresme i,més concretament,a Vallgorguina:lloc de reunió de bruixes i el mateix Banyetes,sacrificis de criatures,orgies diabòliques,vols amb escombres,misses satàniques i delicadeses d'aquest estil... ( vg.: Revista electrònica Felibrejada,del Grup d'Història del Casal de Mataró.gruphistòria-mataro.entitats.mataro.cat).
-------------------------------------------------------------------------------
El sol ja comença a fer tentines quan em trobo encara a certa distància del poble de Vallgorguina,situat en una petita vall que separa les dues serralades:la del Corredor i la del Montnegre.Acabo de baixar el que em resta de pista (el GR-92 continua cap a Vallgorguina i Olzinelles) i aviat sóc en un pontet que indica una de les vies d'accés al Parc del Montnegre-Corredor.Abandono,doncs,terra més o menys ferma (tot i el sauló) i no tinc més remei que imitar els autos:continuar per la carretera local Vallgorguina-Sant Celoni.Al cap de 6 Km. d'asfalt (i això que la carretereta encara és prou presentable!),maldo per travessar autopista i carretera comarcal,i arribo a l'estació de Sant Celoni del Vallès.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tenia una clara posició estratègica,car dominava la comarca,per on passava l'antiga via romana de Barcelona als Pirineus i el camí a la costa.
La família Corbera posseí i habità el castell i el 1336 hi edificà una capella dedicada a Santa Maria.Durant aquest segle hi hagué una reforma a fons:la nau central esdevingué cisterna i es bastirren l'escala de la torre,la torre del NE. i els pisos superiors.El castell s'ensorrà per un terratrèmol (!!!) el 1448 i aleshores la família traslladà sa residència a una casa de la pobla de Llinars,erigida entorn de l'antiga església de Sta. Maria de Llinars.
Ja fa alguns anys,l'amo de Can Bordoi féu fer excavacions al Castellvell i aparegué l'estructura antiga,envoltada de fossats,que ara és a la vista,consolidada i visitable.A mes,aparegué una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV,alguna d'ella amb l'escut dels Corbera,amb la qual es féu un petit museu a Can Bordoi.Un aspecte prou controvertit és el referent a si el Castell de Far fou ocupat pels càtars durant el segle XIII.Prop de les ruïnes hi ha l'antiga casa de Can Castellvell,convertida fa anys en casa de colònies.
L'1 de juliol de 1448 Riambau de Corbera i de Sant Climent convocà una reunió de prohoms de la baronia de Llinars a l'església de Santa Maria i els demanà una ajuda de mil lliures per a edificar un nou castell prop de Llinars.Aquests,a canvi de certes prestacions,li concediren l'ajuda,donada en 10 anys.Així s'edificà el Castellnou de Llinars,a l'E. de la població,un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada,de 27 metres de costat amb pati central,planta baixa i pis principal,amb una elegant galeria,i unes defenses angulars als quatre costats,abans protegits també per torrelles,que es desmuntaren al segle XIX.En resten 2 baluards i torricons de planta triangular (part N.).
Aquest edifici,elegant i sever,bastit en paredat,amb angles i finestres de granit,es destaca per la porta principal,ornada d'un escut de cinc corbs,dels Corbera,entre dos lleons,i la data del 1558,quan es devia concloure l'edifici,iniciat després de 1548.Un vestíbul d'arc rebaixat mena al pati.Al fons,volta de creueria i,a la dreta,arqueria amb columnes toscanes.Aquesta galeria s'estructura amb un arc central ample i rebaixat,flanquejat per 2 arcs de mig punt;al pis,6 arcs apuntats.S'arriba a l'escala,amb volta de creueria,amb accés a la sala noble,que és un rectangle de dues plantes,situada a la part davantera de l'edifici.Aquesta gran sala ,de 14x7 m.,presenta un notable teginat renaixentista i un fris pintat amb 32 òvals separats per pilastres simulades,on hi ha escuts nobiliaris,els 12 mesos de l'any,amb signes zodiacals i feines agrícoles de cada mes,els 7 planetes i les 3 virtuts teologals i les 4 cardinals.La decoració pintada al tremp de la sala noble és anònima i s'ha datat del 1558;és un dels pocs exemples conservats de pintures profanes i de gust clàssic antic del 500 català (!!) (junt amb la decoració preservada a Can Cabanyes,d'Argentona).En definitiva,és,sens dubte, un dels millors palaus renaixentistes del país (!!!).L'edifici es conegut també pel Palau dels Ayerbe,car al segle XVIII la família Corbera-Santcliment s'entroncà amb la família aragonesa dels Urries,marquesos d'Ayerbe i barons de Llinars,que el tingueren fins el 1908.El 1983 fou declarat Monument Historicoartístic.
Vila de Llinars del Vallès (193 m.alt.)
Presenta una Eixample entre la carretera de Granollers i les vies de tren,amb un modal de "torre" amb jardí,en l'estètica del modernisme desenvolupat al Vallès,o de trets eclèctics.
Torre Montserrat (C/Montserrat Culell,12): D'estètica noucentista,amb jardí,presenta 3 cossos;el central amb coberta de 4 vessants i 2 torres de planta quadrada als laterals,de les quals una és capçada amb merlets,i l'altra,amb coberta de 4 aigües.Del cos central surt una galeria coronada per balustrada.Els emmarcaments són amb maó vist.
Casa Mas Bagà (C/ Mas Bagà,24): D'estètica historicista,amb elements neogòtics.
Torre Carolina (Nº22): D'estil eclèctic,s'hi combinen elements de gust clàssic (pòrtic de façana amb columnes de fust llis i capitells jònics) amb elements més innovadors (paraments de la planta pis amb maó vist o coberta a 4 vessants sota potent ràfec).
Línia de cases baixes (Avgda.Pau Casals,48-56): Cases d'una sola planta,amb jardí i barana de pedra i forja al llarg de la via,i amb pòrtic d'accés.Algunes presenten esgrafiats a la façana ("Vil.la Montserrat",nº50),d'altres,elements ceràmics (nº52).Destaca el nº 51,amb potent ràfec a mnanera de barbacana en el coronament i la galeria d'arcs rebaixats del tercer pis.La façana mostra esgrafiats i una figura de Crist.
Però,per damunt de tot,hi destaca l'església parroquial de Santa Maria (C/ L'Església,1)(també anomenada Santa Maria del Prat),iniciada el 1680,represa el 1774 i acabada el 1781 (segons inscripció de portada) sobre el solar d'una antiga església romànica que el 1041 el bisbe Guislabert donà a la canònica de Barcelona,i de la qual resten alguns elements,molt degradats,a la part baixa del campanar,aixií com dues claus de volta amb imatges de la Puríssima i de Sant Joan i una làpida de Gerald de Bosch,del 1304.
L'edifici té una nau,de quatre trams i grans contraforts,capçats per un absis poligonal,i amb 6 capelles laterals.Espai central i presbiteri oberts amb volta de creueria,mentre les ales laterals mostren creueria simple i volta de llunetes.Espai interior arrebossat i pintat,i una cornisa de gust neoclàssic segueix l'edifici a l'altura dels vèrtexs interiors dels arcs.A l'exterior,la façana mostra un coronament,amb pòrtic d'accés d'arcs de mig punt,de construcció moderna.La porta té un arc rebaixat,amb decoració de motllures.El campanar té un primer cos de planta quadrada i dos més aixamfranats,de perfil vuitavat.Cal destacar,com a aspecte artístic,la imatge de la marededéu de l'altar major,obra de Frederic Marès.
Depenien d'aquesta església l'antiga església de Sant Cristòfol,documentada des del 1025 al Coll de Can Bordoi,documentat aquest des del segle XIII;també en depenien l'antiga capella de Santa Maria del Castell del Far,la del pilar-que es construí al Castellnou i d'altres de més modernes com la de Lurda del Mas Marçans o la neoromànica del Mas Bagà.
La segona parròquia i la més allunyada és la de Sant Joan Sanata o La Nata,parròquia rural amb una demarcació que s'endinssa entre els termes de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera.El lloc és esmentat el 1003 i la seva església el 1041;aquesta fou unida a la canònica de Barcelona pel bisbe Guislabert.L'església actual l'erigí el 1572 el mestre de cases de Lloret Pere Batlle.
És un edifici totalment aïllat,d'una nau coberta amb quatre trams de volta de creueria i presbiteri poligonal,amb contraforts,en un dels quals hi ha la data de 1684.La part de davant,que correspon a la façana,fou allargada i construïda el 1574 pel mestre de cases de Vic Joan Font.La nau té na capella per banda que li dóna una planta de creu llatina;la capella de l'esquerra que té una base antiga,hom diu si del segle XIII,és la base del massís i robust campanar,amb el pis superior de carreus de granit,amb sis finestrals per a campanes;acaba amb merlets i una coberta piramidal al seu centre.Conserva una interessant imatge de la M.D.del Roser,del segle XVI.
A pocs minuts,aïllada,hi ha l'antiga rectoria de l'església de Santa Maria,amb una finestra conopial datada del segle XVI i una torre quadrada amb teulada a quatre vessants.El mas més proper a la rectoria és Ca n'Andreu,amb finestrals del segle XVI.Altres masos històrics són:Can Prat,Campmajor,La Guàrdia,El Solà,etc.També dins de la seva demarcació:el dolmen de la Pedra de l'Arca de Ca l'Adrià.
Una altra parròquia antiga del terme és la de Sant Sadurní de Collsabadell,uns 2Km. a l'Est de Llinars,situada a 240 m. d'altitud,a l'esquerra de la riera de Mogent,en els vessants de la Serra del Corredor.El lloc de Collum de Sabadello és esmentat el 998 i la seva parròquia de Sant Sadurní fou cedida el 1041 pel bisbe Guislabert a la canònica de Barcelona.El 1097 hi hagué algunes usurpacions de béns que acabaren amb restitucions dels anys 110 i 1124.El 1130 es consagrà una nova església.L'església actual es basa en la romànica del segle XII,ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals dels segles XVI i XVII.La del Roser,de sota el campanar,existia el 1573 i la de davant,amb cúpula,sobre cornisa,es va fer el 1640.Les altres són més tardanes,sobretot la capella del Santíssim,feta a principis del segle XX.El 1972,en unes excavacions sota el presbiteri,es descobrí el fonament de l'absis romànic primitiu,ara visible.La silueta d'aquesta església és típica pel seu esvelt campanar,de tres cossos,el superior de bon carreu,amb llargues finestres per a a campanes,que té a sobre un cos de construcció el qual acaba amb merlets i unes boniques gàrgoles als quatre angles.Té adossada com una mitja torre rodona per on puja una escala de caragol.Des dels segles XIV tenia els altars de Sant Miquel i de Sant Martí que fan suposar l'existència d'absidioles laterals.De la destrucció del 1936 es pogueren salvar alguns retaules,com el del Roser i part dels de sant Isidre i la Bona Sort,així com algunes peces d'orfebreria dels segles XVII-XIX.La casa rectoral,que fa costat a l'església,és un edifici construït el segle XVI.
La seva feligresia té com a masos més antics i tradicionals:el Mas Prat,proper a l'església,refet a la fi del segle XIX amb façana de capçalera i dues torretes;Can Colomer,proper a l'autopista,molt gran i amb una lliça tancada per dues edificacions a manera de torres modernes;Can l'Esteper,amb un grana arc rodó a l'entrada;Can Reverter i Can Mainou.Més enfilats a la muntanya:Can Gener,Can Móra la Fredera i Freginals.
La darrera parròquia o entitat històrica del terme és la parròquia de sant Esteve del Coll,que limita amb Cardedeu i La Roca,formada per un parell de dotzenes de cases aïllades,i per un conjunt de xalets edificats als darrers 25 anys.Aquesta parròquia és a 227 m. d'altitud,a l'esquerra del Mogent,i uns 3 Km. al SO. de Llinars.Existia el 1023,quan el comte Ramon Berenguer I vengué a Guadall un conjunt de béns a la parròquia de Sant Esteve de ipso collo.Durant els segle XIV i XV consta sota la cura dels domers de Cardedeu,que junt amb el senyor del castell del Far presentaven els seus rectors.L'església actual és del segle XVI,ampliada el segle XVII i restaurada el 1885.Té planta de creu llatina i és coberta per quatre trams d'ogives a la nau central;també són cobertes amb voltes d'ogives les capelles laterals,dedicades inicialment a la Mare de Déu i a Sant Antoni.La porta és rectangular amb un frontó semicircular,amb una ornamentació de llaçades a manera de petxina,envoltat d'una arquivolta.A l'esquerre de l'edifici té un campanar acabat amb merlets.El 1862 se li afegí una sagristia i a la rectoria es llegeix la data de 1681.Conserva una interessant imatge del Roser del segle XVII,fragments dels antics retaules i una creu processional d'argent i altres peces d'orfebreria dels segles XVI-XIX.Prop de la rectoria hi ha un arboç gegantí,que forma un vertader arbre i no un arbust com la resta d'especímens de la muntanya.
Comunica aquesta parròquia la carretera que de Cardedeu travessa la seva demarcació per la part ponentina fins a trobar la que va de Llinars a Mataró per can Bordoi.Aital carretera passa a frec de Can Collet,on hi la divisòria de la riera de Mogent i la d'Argentona.Aquest mas,documentat el 1415,fou renovat el 1686.En les seves terres han aparegueren teules romanes i àmfores,sobretot 9 de senceres,el 1968,en fer la conducció d'aigua de la planta del Ter a Mataró.Altres masies notables per llur antigor són:Can Martí,Can Dolç o Dous,Can Puigverd,Can Font i Can Cortès,en aquest sector de muntanya,i Can Lleget i Can Suari al pla de la riera de Mogent.
Té una especial importància arqueològica l'anomenada Torrassa del Moro.Es tracta d'una torre cilíndrica,lleugerament cònica,amb base romana feta de grans carreus encoixinats,i nivells superiors medievals de carreus de granit més petits.Segons explicació popular,quan arribaven els recaptadors d'impostos del "rei moro",la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc;així,els pastors de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos.Situada a una altitud de 412 m.,la seva alçada és d'uns 8 m. i la seva circumferència a la base de 30 m.El diàmetre exterior és d'uns 10 m.i el gruix del mur de 2 m.
La torre ha estat excavada diverses vegades i,a part d'una moneda romana de Gordià (238-244) que sembla (no és del tot segur) que s'hi trobà,no queda clara la data de la construcció.El 1906 el senyor Francesc Teixidó adquirí part de la finca i les ruïnes de la Torrassa,la qual va convertí en pavelló de caça fent-hi bastir dos pisos més,amb parets de pedra,el primer per a cuina i el segon per a dormitoris.Des del segon pis,per una escala de fusta es pujava al terrat,a 13 m. de terra,sostingut per bigues de ferro.Des de mitjans del segle XX,la torre començà a patir un procés d'abandonament i fou objecte d'espoliacions i agressions.Als anys 90 fou tancada i se'n tapiaren les finestres.Des del 1999,és propietat d'"Ârids Garcia"(junt amb la finca forestal on es troba la Torrassa) que,el 2009,la cedí a Llinars del Vallès.Les obres de restauració començaren el 2010,a càrrec de l'arquitecte Mateu Aregay,cofinançades pel fons europeu FEDER:s'ha aterrat el sostre que hi havia,s'ha reomplert la part de baix i s'ha col.locat una escala de cargol de ferro,que va de la planta romana a la medieval;des d'ací i fins a la planta superior s'ha reconstruït l'escala que hi havia.Va ser inaugurada el 28-III-2011.(Informació extreta de la pàgina "La Torrassa" de la web de l'Ajuntament de Llinars del Vallès,7-XII-2016).
Darrera la torrassa,vers el S. i a una altura parella,hi havia la capella de Sant Sebastià,documentada el 1640,on es feia,fins a principis del segle XX,un aplec molt popular.Avui en ruïnes,va ser una ermita de 10x5 m.,amb espadanya per a la campana,amb portal adovellat,dues finestres de granit amb contraforts a cada costat i gran riquesa de carreus cantoners.
---------------------------------------------------------------------------------
2.- CAN BORDOI (Ctra. de Mataró,Km.8): Arribat a Can Bordoi,ja veig un pla amb places d'aparcament i amb un gran rètol informatiu i anunciador del Parc del Montnegre-Corredor;de fet,el GR-92,que coincideix bàsicament amb la Pista del Corredor,és la gran via de trànsit fins a Vallgorguina.
L'edifici en qüestió és un gran i magnífic casal noucentista,a l'altra banda del collet,bastit als inicis del segle XX per Marcel.lí Coquillat,arquitecte municipal de Sant Just Desvern,en la línia d'arquitectura de segona residència (torre modernista) bastida arreu del Vallès.Té una capella,un mirador (planta circular coberta amb teulada amb forma de paraigua) i les cavallerisses amb forma de "L",amb parament de maó vist.(Llinars del Vallès).
La pista va seguint durant uns 4 Km. la Riera del Far,i només a partir Turó del Vent (393 m. alt.) comença a pujar decididament(de fet,ja no deixarem de guanyar altitud fins al Santuari del Corredor).
 |
| Can Bordoi (Wikipedia,2011) |
3.- Jaciment iber del Turó del Vent: Enllaçat pel GR-92,aquest jaciment arqueològic sit al Turó del Vent (393 m. alt.) entre la Riera del Far i el Torrent del Molinet,és envoltat per alegres bladars i llargs i suaus turons.Ací regna l'amplitud i tres colors:el verd dels turons,el daurat dels camps a mig segar i el blau cel més pur.(Em faig creus com a mà dreta la megaurbanització "Esmeralda" arriba a insultar el pobre caminant que,per no sé quins set sous,s'ha confós de pista!!).Aquest jaciment,també anomenat del Far, és esmentat per primer cop per Carreras i Candi (1903) i estudiat per Serra i Ràfols,que l'inclogué en la Carta Arqueològica (1945).Una primera intervenció tingué lloc el 1979 i el 1984 es dugueren a terme les darreres grans excavacions.És un poblat laietà de forma triangular, fortifiicat que ocupa unes 6 ha. Data del segle IV a.C i sembla que fou abandonat vers el segle II a.C.,coincidint amb la repressió del cònsol Cató. S'hi han trobat sitges, algun habitatge,ossos humans i no-humans i ceràmica.Això sí,l'aspecte que presenta actualment és lamentable i deplorable:i.e. abandó total.
4.- SANT ANDREU DEL FAR: Entrem en comarca del Maresme i en terme de Dosrius(i hi continuarem fins al Corredor inclòs).S'hi arriba per la pista que marca el nostre GR-92,la de Can Bordoi,ja dins del Parc del Montnegre-Corredor.Forma un petit conjunt amb la masia de Can Guinard (restaurant,avui dia),en un indret boscós,a 435 m d'alt.Aquest mas té un afegit de galeria porxada prou curiós,amb obertures emmarcades,i conserva un portal de mig punt adovellat.
L'església,anomenada inicialment de Bonaconjunta,és esmentada des del 1164 i fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597.L'actual edifici data del segle XVI,d'estil gòtic tardà,amb la façana acabada per un massís campanar de torre quadrada;la planta és de creu llatina.Al cementiri hi ha tombes de la família dels comtes de Bell-lloc,amos de Can Bosc (v.infra).El proper Castell del Far és al veí terme de Llinars,i ha donat nom a la parròquia des del segle XV.
 |
| Bladar al Turó del Vent (obj.:28 mm.) |
 |
| Sant Andreu del Far (obj.:28 mm.) |
5.- Can Bosc del Far: A 1 Km. escàs del Far,i seguint la Riera del Far,per on passa el GR-92,amb vegetació abundantíssima,trobem aquest mas impressionant del segle XVI,envoltat per un gran pati i una enorme extensió de camps de cultiu (dall,secà,arbres fruiters,pastures...).La zona és especialment atractiva:som en un petit coll (el Coll d'Argila,460 m. alt.),amb una petita vall pel centre (les terres i el mas),els verdíssims alzinars per la dreta (amb algun arbre de ribera,com ara àlbers,oms i castanyers,seguint la riera),turons baixos a mà esquerra (NO-N-NE) i el nucli de la serra del Corredor al davant (direcció E.),amb el Puig Aguilar (525 m.) plantat a primer terme.De fet,coincideixo amb un bon grapat d'ovelles pasturant,indiferents a la calor que ja comença a fer-se sentir.
Aquesta esplèndida masia,inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic Català,té teulades a quatre vessants i façanes amb carreus de pedra treballada.Cal destacar-ne el portal,allindat de granit,que dóna entrada al pati,i els contraforts de la façana lateral.Actualment és gestionada per la Diputació de Barcelona.
-----------------------------------------------------------------------------
Passem,tot seguint la pista,una desviació a mà esquerra que mena a l'important mas de Can Miloca,una altra a mà dreta que porta a Canyamars per Can Rius,i al cap de poc una altra que duu a Ca l'Arenes (avui escola de natura).A continuació,en arribar a un revolt que s'enfila per la carena,hi ha una indicació que mena a l'àrea d'acampada d'El Solei del Corredor.És un equipament del Parc que permet l'acampada als visitants (tot i que ara veig que es troba momentàniament fora de servei per tal de ser reacondicionat).De manera instantània,la memòria se'm dispara,balla sola i em fa viatjar 20-25 anys enrere sense canviar de lloc,enmig de minyons i minyones escoltes,plens i plenes de puresa i amb els ulls clars...
En aquest punt potser val la pena desviar-se un pelet de no-res en direcció a Can Miloca i el dolmen de Ca l'Arenes (no hi he arribat,ho deixo per a un futur desconegut) per anar a visitar un dels diversos forns de vidre que s'han recuperat dins el Parc.En aquest sentit,una de les aplicacions del sempitern sauló fou la fosa d'aquest material mitjançant la calor provocada per la crema de llenya d'alzina dins d'unes construccions força menudes,aquests interessants forns de vidre.Un cop fos el sauló,s'abocava en motllos adequats i s'obtenien les peces de vidre que,més tard,es duien a vendre a les poblacions veïnes.Si ens aturem en aquesta construcció,encara podrem veure a la part posterior les restes dels fonaments del forn,i àdhuc, una capa vítria damunt d'algunes de les pedres,fruit de la solidificació del flux quan sobreeixia dels motllos.Aquests forns,així com els forns de calç i els pous de glaç,els podem trobar disseminats per diversos indrets del Corredor i del Montnegre.
-------------------------------------------------------------------------------
Una mica més amunt arribo a un indret que antigament fou un conjunt de feixes i que avui és una àrea d'esplai (nous records que em martellegen...Que de cops vaig grimpar per aquí!!).M'he assegut en unes taules de fusta,ja força esgotat i assedegat,i m'he empassat una bona quantitat de teca i d'aigua.L'horeta i mitja passada a l'ombra (calma,nois i noies,calmaaa:quina pressa teniu??) m'ha ajudat a passar la calor canicular (he enganxat un dia de 34-35ºC,tot i que,fins ara,el trajecte ha transcorregut per zones prou vegetals i la xafogor no és de les més bestials) i a recuperar les forces.Ara sí,ens espera ben aviat el cim del Corredor!
Deixant enrere l'àrea d'esplai i continuant per la pista principal,entrelluquem la torre quadrada,encara un pèl llunyana,del santuari del Corredor,autèntica fita d'aquestes contrades.Al pla de les Brugues,acabats de creuar la línia dels 600 m. d'altitud,el GR-92 continua per un corriolet que es va enfilant amb ganes alzinars a través;això representa un desnivell destacable en pocs quilòmetres i poc estona,però la visió majestuosa del santuari es,de totes totes,un bon premi per a l'excursionista (¡ja no sé si ho és tant per als diversos automobilistes que han "aconseguit" arribar-hi sobre rodes!).Dedico una bona estona del meu temps(tan valuós!) per fotografiar l'imponent nucli de...
6.- SANTUARI DEL CORREDOR: Situat a 3,8 Km. de Can Bosc i a 632 m. d'altitud,és un destacat centre devocional de la comarca i cim de la Serra del Corredor.La capella,esmentada des del 1544 i reconstruïda entre 1576-83,és un edifici d'estil gòtic tardà,de nau de creu llatina i campanar quadrat;té un petit cambril.S'hi venera la imatge de la MD. del Socors (segons tradició,marededéu trobada) i conserva el retaule,plateresc (la imatge reprodueix l'antiga).Al costat hi ha una pagesia o hostaleria,que hom ha volgut suposar que havia estat una casa de templers (avui dia,reacondicionada com a restaurant).Presenta gàrgoles als angles i el campanar acaba en merlets.Davant mateix del santuari,dins del mateix jardinet tancat,hi ha una columna aïllada,que,segons la llegenda,correspon a un temple pagà i una residència de templers.
Avui dia hostatja una Oficina d'Informació i Exposició del Parc del Montnegre-Corredor i,des d'aquí,comencen una sèrie d'itineraris (guiats o no) per a poder conèixer algunes zones d'elevat interès naturalístic i cultural-arquitectònic. (Dosrius).
----------------------------------------------------------------------------
M'acompanya des de fa una bona estona un vent fortet i un pèl incòmode a l'hora de fer fotos;per això,m'instal.lo sota un bon arbre aïllat,enmig de la magnífica extensió de gespa que cobreix la plana del Corredor.A redós de sol i vent,i,per què no dir-ho,de la lletjor d'alguns cotxes que aquesta hora ocupen part dels voltants "aparcables",m'entretinc una estona amb la càmera.Em recreo sobretot amb el magnífic campanar:
 |
| Santuari del Corredor;1 (Obj.:28 mm.) |
 |
| Santuari del Corredor;2 (Obj.:28 mm.) |
 |
| Santuari del Corredor;3 /(Obj.: 28 mm.) |
 |
| Santuari del corredor;4 (Obj.: 135 mm.) |
 |
| Santuari del Corredor (Obj.: 135 mm.) |
 |
| Santuari del Corredor ;6 (Obj.: 240 mm.) |
7) Caminada per la PLANA DEL CORREDOR (SL-C 72): Des del Santuari,prenc aquest sender local,ben marcat damunt del terreny i ben fàcil de fer per a tothom.De veritat,val molt la pena, i qui s'estimi la natura (sobretot de bosc dens) passarà una bona estona:silenci humà,sorolls naturals,arbredes diverses i ...sorpresa geològica inclosa!!
Prenem la pista que travessa les feixes del santuari i ens endinsem pel bosc de pi pinyer.Anem trobant espècies de sotabosc típiques mediterrànies,com ara brucs i arboços i,a mesura que avancem i la frescor (gràcies,s'agraeix!) ho permet,alguns exemplars de roures i trèmols i matollar de climes més humits.Aviat arribem a una pineda de pi roig (és un pi de capçada cònica,amb pinyes més petites que el pinyoner) que,malauradament,però,és una formació arbrada en regressió arreu de la muntanya mitjana del Principat.Tenim algunes belles vistes del Montseny,tot i que ben tost ja les perdrem de vista.
Un cop ha assolit el seu punt més alt (641 m.),el camí va davallant de manera suau fins a arribar a la capçalera del Sot del Fangar.L'ambient,més frescal i clarament humit,es reflecteix clarament en la vegetació;hi abunden molses,falgueres,grèvols i els roures i altres arbres caducifolis es van alternant amb les alzines dominants.A més,l'arítjol i el lligabosc i altres plantes enfiladisses donen al Sot un aspecte selvàtic que,malauradament,és poc habitual en les actuals contrades mediterrànies.Aquest magnífic reducte de frescor,natura i bellesa natural és territori del senglar (Sus scrofa),i,de fet,als marges dels camins hi podem veure sovint les seves furgades.
Del camí principal n'ix un corriol que tomba a mà dreta i ens obliga a aturar-nos a...
8.- "LA PEDRERA": Trobem aquest "castell" de blocs granodiorítics mig amagat en un bosc atapeït d'alzines,marfull,arboç i algun pi pinyer.Aquests immensos rocams són el rastre d'una autèntica pedrera de granit,mineral explotat a gran escala per a la construcció.Cal no oblidar que som al País del Granit,que,com ja hem anat repetint mantes vegades,és l'origen del sauló,l'arena màgica composta de cristalls de quars i mica,alliberats per la desfeta del cimentós feldspat a causa dels actors meteorològics milionaris.
 |
| "La Pedrera" (El Sot del Fangar) (Obj.: 135 mm.) |
 |
| Clariana amb boles (Sot del Fangar) (obj.:28 mm.) |
Tornem a agfer el Sender SL que,tot fent giragonses pel bosc,voreja algunes formacions granítiques fins a retornar-nos a les feixes del monestir.El recorregut total de la ruta marcada ha estat,aproximadament,d'uns 2,250 Km. i el temps emprat de tan sols 40-45 min. En definitiva,una dosi agradabilíssima de perfums humits i de frescor en plena canícula estival!!
Després de descansar una estoneta i reprendre un pèl de forces,m'animo tot sol i decideixo continuar la via saulonenca.Ara l'hora baixa ja no pot trigar i encara he de visitar (i primer de tot,trobar!) alguns punts d'interès.Abans,però,faig un parell de fotos més i m'acomiado d'aquest magnífic recer natural i arquitectònic.
 |
| Plomall rebel (Santuari del Corredor) (Obj.: 135 mm.) |
 |
| Santuari del Corredor;7 (obj.: 28 mm.) |
-------------------------------------------------------------------------------
La baixada és brusca (potser massa i tot:carrega amb excés els tous de les cames) i l'interès paisatgístic decreix amb la minva d'altitud,en gran part (i a partir d'ara serà "llei") a causa de la profusió de pistes,que interrompen massa sovint la continuïtat de la Natura i afavoreixen la degradació general (em torno a trobar molts vehicles,que ara baixen...).Al cap d'uns 200 m.,deixem una pista principal que mena a la zona del turó de Montalt i la font del Malpàs,no gaire lluny d'Arenys de Munt.A 1,5 Km. d'aquest punt,i sempre baixant,passo arran del nucli-mas El Trull (el nom suposo que té a veure amb un molí d'oli),envoltat d'una àmplia extensió de camps i amb una magnífica alzina palplantada a un costat de la pista.Un altre quilòmetre i mig més i passo per un altre magnífic mas:Can Pradell de la Serra.
 |
| El Trull (Vallgorguina) (ob.:28 mm.) |
9.- SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES: Caminem 1 Km. més i ens desviem a mà esquerra per un sender que ens acompanya fins a aquesta ermita.Situada a 1,5 Km. de distància de Vallgorguina,la basílica,molt deteriorada,és documentada des del 878 com a domini de la Seu de Barcelona.Al segle X passà a ser possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès.Al segle XI s'esmenta una petita comunitat monàstica (cella) desapareguda al mateix segle,quan ja era església parroquial.Als segles XVII i XVIII fou molt reformada tant a l'exterior com en l'interior,i avui dia s'ha deteriorat molt.De la construcció romànic,corresponent a l'edifici del segle XII,conserva l'absis semicircular,bastit amb carreus tallats.Les dependències barroques i contemporànies són enrunades. (Vallgorguina).
 |
| Santa Eulàlia de Tapioles (Vallgorguina) (obj.:28 mm.) |
A poca distància,hi ha una bifurcació que deixa al mig un turonet,dalt del qual s'erigeix el...
10.- Dolmen de PEDRA GENTIL: És una construcció megalítica,de l'època del Calcolític (2200-1800 a.C.) (328 m. alt.),formada per 7 lloses elevades verticalment,al damunt de les quals hi ha la pedra cobertora (3,5x2,5 m.).L'orientació de la cambra és de 210º SO,i les mides d'aquesta:1,90x1,60x1,10 m. Actualment es desconeix quin era l'aspecte original del dolmen,bàsicament a causa de la maldestra restauració del monument a càrrec de l'amo del Mas Pradell el 1855.
Fou donat a conèixer el 1878 per Joaquim Vayreda i Josep Saderra.La història d'aquest dolmen és ben confosa:tant hi ha sospites que es va "restaurar" inadequadament i traslladar,com dubtes que tot això sigui cert.A més,va patir un emblanquinament total a principis de segle XX i ha anat sent un "blanc" propici per als brètols,sobretot en forma de pintades relacionades amb suposats ritus de bruixeria,fetilleria,sacrificis d'animalons, aterratges de naus extraterrestres i altres collonades de ximples il.luminats postmoderns.És un referent dins el patrimoni cultural i antropològic del país i origen d'una munió de llegendes i facècies referents a aquesta zona del Maresme i,més concretament,a Vallgorguina:lloc de reunió de bruixes i el mateix Banyetes,sacrificis de criatures,orgies diabòliques,vols amb escombres,misses satàniques i delicadeses d'aquest estil... ( vg.: Revista electrònica Felibrejada,del Grup d'Història del Casal de Mataró.gruphistòria-mataro.entitats.mataro.cat).
 |
| Pedra Gentil;1 (Vallgorguina) (obj.:135 mm.) |
-------------------------------------------------------------------------------
El sol ja comença a fer tentines quan em trobo encara a certa distància del poble de Vallgorguina,situat en una petita vall que separa les dues serralades:la del Corredor i la del Montnegre.Acabo de baixar el que em resta de pista (el GR-92 continua cap a Vallgorguina i Olzinelles) i aviat sóc en un pontet que indica una de les vies d'accés al Parc del Montnegre-Corredor.Abandono,doncs,terra més o menys ferma (tot i el sauló) i no tinc més remei que imitar els autos:continuar per la carretera local Vallgorguina-Sant Celoni.Al cap de 6 Km. d'asfalt (i això que la carretereta encara és prou presentable!),maldo per travessar autopista i carretera comarcal,i arribo a l'estació de Sant Celoni del Vallès.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada