SERRALADA LITORAL;1 (GR 92) (1-VI-2002)
PARC DE LA SERRALADA LITORAL
Ruta: El Masnou (RENFE-Ocata)---Teià---Sant Mateu---Roca d'en Toni---Sant Bartomeu de Cabanyes---Vilassar de Dalt---Vilassar de Mar
DATA: 1-VI-2002
1.- EL MASNOU: El tren de "Rodalies" (la RENFE dels collons...) em deixa a l'estació d'Ocata (barri actual del Masnou).Passejo una mica pel passeig marítim,encara amb alguna torre destacable i,sobretot,amb algun carrerons que s'endinsen pel nucli de la vila i que conserven casetes característiques de tota aquesta part del litoral maresmenc.
EL MASNOU és un municipi de 3,30 Km2,sit entre Montgat i Premià de Mar,al S. d'Alella i Teià,i que es formà en reunir-se els veïnats mariners dels dos últims:el 1825,El Masnou s'independitzà de Teià i el barri d'Alella de Mar (Alella) se li uní el 1830.Té dues estacions de la Renfe(El Masnou i Ocata,barri actual)..Avui dia la població és d'uns 23.000 habitants.L'agricultura,pràcticament desapareguda,es redueix al cultiu de flors(sobretot clavells) i plantes ornamentals .La indústria és més important,amb predomini del gènere de punt, construcció,vidre,ceràmica i farmacèutica.En el sector "serveis",hi destaca el port esportiu.
HISTÒRIA: Banys romans (mosaic amb dibuixos geomètrics,descobert a Ocata el 1901).// 1055:'Manso novelli' a Alella (segurament a la Roca de Xeix o Blanca)// 1466:"El Masnou" és documentat en la parròquia de Teià.//1783:Benedicció de la Mesquita(el 1817 separada de Teià).Gran importància de marina de vela i mercant.
Segle XVIII: Comerç de vi i aiguardent amb Amèrica.// 1781: En la presa de Pensacola i Nova Orleans pel castellà Bernardo Gálvez,quan sufocà la revolta de la Louisiana,hi figura una nau del Masnou.
Segle XIX: Esplendor marítima de la vila:sistemes de motes (capital en diners del capità o patró dins del vaixell i que comporta la participació en els beneficis) i de nòlits (contracte pel qual es lloga la nau per al transport de persones o càrrega).// 1843: Restabliment de les relacions comercials de l'Uruguai,aconseguit pel capità Mirambell.Durant el segle XIX,el bergantí masnouenc "Campolicon" fa la ruta del Cap d'Hornos per al comerç amb Xile.Viatge de la corbeta masnouenca "Pablo Sensat" de Buenos Aires a Saigon pel Cap de Bona Esperança.// 1860: S'estableix l'escola Nàutica del Masnou,la segona després de la d'Arenys,i que perdurarà fins al 1879.El Masnou fou cap de Districte Marítim din la Província Marítima de Mataró.// Importants fàbriques de lones per a veles,i de cotó.
ART-CULTURA:
* Casa natal de Lluís Millet
* 1er 1/4 segle XX: Urbanització de la façana marítima,on hi destaquen: Casa de la Vila,de Miquel Garriga i Roca (1845,neoclàssic tardà);el Casino del Masnou i l'Església Parroquial de Sant Pere (1769-1817),de Miquel i Pau Garriga.
* Centre Cultural Unió Masnouenca ("La Calàndria")
* El Casinet/ Nova Unió Masnouenca/ Club Nàutic
* Museu Municipal,d'arqueologia i prehistòria romana (objectes de la vil.la de Cal Ros de les Cabres-Ocata),de ceràmica catalana i de nàutica.
* Museu de farmàcia i de medicina (Laboratoris Cusí)
* Casa de la Cultura de la Fundació Sensat i Pagès,modernista,del 1905.
* Casa del Marquès del Masnou: Títol donat a Romà Fabra i Puig,fill del primer marquès d'Alella,el 1922.És obra de Salvador Vinyals.
* Casa benèfica o asil: Obra modernista de Gaietà Buïgas
* Ca l'Aymà: Casa modernista
* Masies: Cal Teixidor (segle XVII)/ Ca l'Antic (segle XVI)/ Can Malet/ Masfontanills/ Can Pascal
FILLS IL.LUSTRES:
--Capità Mirambell
--Germans MILLET i SUST,capitans i amos del "Campolican"
--Pere GUERAU i MARISTANY,industrial i vinater del segle XIX,que subvencionà escoles i el Casino.
--Lluís MILLET i PAGÈS (1863-1941):Fundador de l'Orfeó Català,músic (compositor del "Cant de la Senyera").És enterrat al cementiri de Montjuïc.
--Miquel GARRIGA i ROCA (1804-88):Autor del Gran Teatre del Liceu i del mateix Ajuntament del Masnou.
--Bonaventura BASSEGODA:Arquitecte municipal
--Josep AGELL i AGELL: Químic i farmacèutic
Descripció del municipi,per sectors:
Sector central del Passeig Marítim:
* Casa de la Vila: (Pg. Prat de la Riba,1): L'edifici neoclàssic més important de la Vila.Construït el 1845 per l'arquitecte Miquel GARRIGA i ROCA.Té planta baixa,dos pisos i terrat;la façana reprodueix l'esquema de la de l'Ajuntament de Barcelona (de Josep Mas i Vilà,1831-47),més simplificada i petita.La porta d'arc de mig punt,franquejada per dos relleus decorats.Quatre grans columnes coronades per capitells abasten el primer i segon pis,amb escultura als intercolumnis i balconada correguda al primer pis.També recorden el consistori barceloní el coronament escultòric de la façana,la manca de frontó i el tipus de balustres de balconades i terrat.
* Casino (C/ Barcelona,1): Inaugurat el 1876.Reforma i ampliació per Bonaventua BASSEGODA i AMIGÓ (1903),arquitecte municipal del Masnou molt temps,als inicis del segle XX.Obres subvencionades per Pere Guerau i Maristany.Hi ha integrat el Mas Vell preexistent,del qual conserva la planta baixa,el portal d'accés i finestres gòtiques de la façana.Flanquejat per noves construccions:l'edifici d'entrada al casino i una rotonda superior,i el Teatre (a l'esquerra).Presenta treballs de ferro forjat,modernistes,de la pèrgola i de la rotonda,i els de la tanca del jardí del Mas Vell,on,a la porta central,hi ha les inicials "M.A.":Miquel Amat,antic amo de la masia.
El Teatre és a l'esquerra del Casino,de planta baixa i un pis;té finestres coronelles gòtiques i una balconada amb obertures d'arcs escarsers.Les finestres de la sala del teatre,i les de la rotonda,es tanquen amb vitralls modernistes de colors,decorats amb motius vegetals.A l'interior,trobem la platea amb llotges laterals i un primer pis amb balconada semicircular,sostinguda per columnes de ferro colat.En la decoració interior trobem plafons de guix al sostre i llums modernistes.
Nucli antic:
Església parroquial de Sant Pere (Pl. de l'Església): Construïda entre 1769 i 1817 pels arquitectes Miquel i Pau GARRIGA,avi i pare,respectivament,de Garriga i Roca,sobre una capella anterior.El 1817 obté la independència eclesiàstica de la parròquia de Teià.De planta rectangular,amb nau central i dues de laterals,té una façana classicitzant amb portal d'entrada amb fornícula,imatge de Sant Pere i una rosassa.A la dreta,la torre del campanar,quadrat.Aquest és format per tres cossos,els dos superiors dels anys 60.De primer,a l'esquerra i adossada en façana,hi hagué una torre de defensa amb merlets.L'espai de davant del temple,urbanitzat el 1957,forma un mirador des d'on es veu el port i aprofita el sostre de l'edifici del Museu Municipal.
Casa Benèfica o Asil (C/ Buenos Aires,2): Edifici modernista de finals del XIX de Gaietà BUÏGAS MONRAVÀ (autor del monument a Colom,Barcelona).Presenta dos cossos,un a la part frontal,on hi ha l'entrada,en forma de planta quadrada,coronada per cúpula recoberta amb ceeràmica escatada;i un segon,de planta rectangular,cobert per dos vessants i finestrals laterals.Hi ha finestres coronelles gòtiques,arcs de mig punt i motllures ogivals.
*Col.legi Públic Ocata (Pg. Romà Fabra,3): Construït el 1904 per Bonaventura BASSEGODA i AMIGÓ,amb planta i pis,amb obertures d'arcs rebaixats (porxo d'accés i finestres),d'obra vista.
*Casa Millet (Pl. de Cataluya,13): Casa natal de Lluís Millet,fundador de l'Orfeó Català.És una típica construcció popular de finals del XIX,entre mitgeres,i consta de planta baixa,pis,golfes i terrat.A la façana destaquen els esgrafiats sinuosos que envolten les finestres,els balcons del pis i la barana seguida del terrat,decorada amb vegetació.
Sector Est del nucli urbà:
*Col.legi Immaculada de les Escoles Pies (C/ Jaume I,1): De planta rectangular,amb planta baixa i tres pisos i terrat,amb pati interior porxat.Les obertures són d'arc de mig punt,i sota la cornisa hi ha un fris amb decoració circular.
*Casa del C/ Mestres Villà,43): Del 1890,refeta el 1925 pel mataroní Josep GODAY i CASALS (autor de Correos de Barcelona,del 1927).La decoració a base d'esgrafiats,amb motius geomètrics vegetals i nàutics.
*Casa del C/ Sant Felip,16: Construïda per Enric FATJÓ,el 1902,amb estreta façana de planta baixa i dos pisos.Porta d'accés emmarcada dins un gran arc ogival.Al primer pis,hi ha una balconada de ferro,amb llindes decorades amb motius vegetals;al segon pis,tres obertures seguides d'arcs rebaixats i separades per columnes;i el ràfec és cobert amb rajoles blanc-i-blaves.
*Casa Bassegoda (C/ Sant Felip,105): Casa pròpia de l'arquitecte Bonaventura BASSEGODA,del 1909.Decoració de la façana,amb rajola acolorida a les obertures,capitells amb decoració vegetal i relleu amb una figura de Sant Jordi.
*Cal Senyor (Pg. Prat de la Riba,72): Edifici modernista,de Juli M. FOSSAS (arquitecte municipal del Masnou)Té planta baixa,dos pisos i terrat,amb pati lateral tancat amb mur de pedra.Decoració de façana i tanca,a base de franges horitzontals de rajola vidriada.Té una porta de ferro forjat d'accés al jardí,modernista.
*Casa de Cultura (Ibíd.,16): Antiga Casa Sensat,construïda el 1900,per Bonaventura BASSEGODA.El 1975 és restaurada i convertida en Casa de Cultura.El mobiliari i la decoració són modernistes.És formada per planta baixa,dos pisos,golfes i terrat.L'interès recau en l'ornamentació:temes àrabs (arcs de ferradura a l'entrada i arcs lobulats del primer pis) i elements gòtics (arcs del segon pis).
Zona de Ponent del Passeig Marítim:
*Edifici del C/ Mn. Jacint Verdaguer,25): Aspecte de nau industrial (moltes finestres al mur lateral dret).La façana és neoclàssica:dues columnes emmarquen la porta,sobre la qual hi ha un gran frontó semicircular esgrafiat,amb garlandes i l'any "1922".
*Can Xala (Ibid.,51): Cos rectangular,de planta baixa i dos pisos,i torre lateral,de planta quadrada,i d'un pis més coronat amb merlets.Té elements neogòtics:finestres d'arcs conopials al segon pis,i d'arcs lobulats a la torre,amb cornisa sostinguda per mènsules decorades amb motius vegetals.
*Can Targa: (C/ Camil Fabra,15): Masia del segle XVI,de planta i pis,coberta de dos vessants,amb portal de mig punt adovellat,i un rellotge de sol.El nom prové d'un fet del segle XIX,quan el propietari mariner Josep Sampere féu presoner el capità d'una nau pirata:el "Targa".
*Ca l'Aymà o Residència Bell-Resguard (Ibid.,21): Torre modernista,amb cosos de diferent alçada.Dos d'aquests són coronats per merlets i el tercer,el més alt,presenta una teulada de quatre vessants,acabada en punxa.Destaca l'ús del maó al ràfec (sota cornisa) i a les finestres.
*Casa del Marquès del Masnou: (Urb. Bell-Resguard): El títol fou donat a Romà FABRA I PUIG,fill del primer marquès d'Alella,el 1922.És una casa neoclàssica francesa.És una construcció d'inijcis del segle XX de l'arquitecte Salvador VINYALS,que treballà a l'Eixample barceloní.Té planta baixa i dos pisos;façana flanquejada per dues torres octogonals,coronades amb teulades de pissarra.L'antic jardí,amb llac i glorietes,és ara el Parc Municipal del Llac.
*Can Teixidor (Carretera N-II): Antiga masia del segle XVII,dels Comtes de Llar.El portal del pati murat presenta plafons,en rajoles de València,amb una inscripció commemorativa del primer tren que circulà el 1848 de Barcelona a Mataró.A l'esquerra hi ha la capella,de planta quadrada i absis semicircular,amb cúpula semiesfèrica d'escates de ceràmica.
*Ca l'Antic (Ibid.): Mas del segle XVI,de planta baixq i un pis,amb coberta de dos vessants,amb torre de defensa.Dues finestres del pis són amb llinda i decorades amb un rostre de dona,i d'arc conopial amb dos rostres d'àngels.La torre,cilíndrica,amb volta de mig punt decorada amb rajoles policromades,presenta tres espitlleres al cos i tres motllures concèntriques coronades amb rostre de pedra.
2.- Escultura al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente: Pujant des d'Ocata,prenc el carrer (carretera comarcal urbanitzada) que puja fins a Teià.Precisament aquesta avinguda porta el nom de l'insigne i admirat (sempre enyorat!) Félix Rodríguez de la Fuente,gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura,antropòleg,viatger i comunicador.Un quilòmetre abans d'arribar al poble,m'aturo a fotografiar el bell monument de marbre rosat,amb un bust del mite i una inscripció que fa:"En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys.Teià,1982".La pura (i puta,sovint) veritat és que és un primer i gran punt a favor d'aquest magnífic poble.He de reconèixer que tot el meu amor per la Natura,pel medi natural,per Déu-Natura,per Gea,pel planeta Terra,pel Món Natural (digueu-li com us plagui),fou incubat en la meva infantesa i inicis d'adolescència gràcies al geni Félix.Quan penso,estudio,practico la Natura i,sobretot,quan en frueixo,tinc l'amic Félix sempre amb mi...sí,una mena de 'daímon',si voleu!!
3.- TEIÀ: Aquest municipi de 6,66 (carai!!) Km2,és situat als vessants de la Serra de Sant Mateu,entre Premià de dalt,del qual el separa el Turó de Salve Regina (427 m.),i,més al N.,el de Lledó (493 m.),trifini amb Premià i amb el terme de Vallromanes i el d'Alella,a ponent,del qual el separa la Serra de Teià,i centrat per la Vall de la Riera de Teià,la qual desguassa a mar al límit Masnou-Premià de Mar.Es pot considerar ben comunicat pel baixador d'Ocata.Té uns 6000 habitants,i el centre del poble es troba a 121 m. d'alçada.
Fins fa temps recents,l'agricultura es basava ena terra fèrtil que produïa raïm,taronja,oliva,garrofa i blat en bones quantitats.La vinya,després de la fil.loxera i l'oïdi,fou replantada amb ceps americans.La sembra de la patata ('Royal Kidney') va anar perdent importància,i avui dia resta poca cosa d'hortalisses,fruita i plantes ornamentals.
En indústria,la població ha tingut una gran tradició de teixits i tints.A més,n'hi ha una de mecanismes automàtics.No cal dir que avui dia,el sector immobiliari,sobretot segones residències (i cada cop més,primeres!)hi té molta importància,igual que el turisme d'oci i lleure.
HISTÒRIA:
961: Esment documental de la Vila Taliano,que sembla abonar la tesi de la forma "Taià"./ 965: L'església parroquial és donada a la Catedral de Barcelona./ 1063: Advocació de Sant Martí./ 1362: Passa a ser del Rei per privilegi atorgat per Pere III./ 1505 (novembre): Els privilegis de Teià són signats pel Rei Ferran a Salamanca.Pere Noguera és escollit primer alcalde i enceta una forma de govern municipal que dura fins al Decret de Nova Planta./ Agost-1713: La vila de Teià,juntament amb la de Vilassar s'oposa als representants borbònics i el sometent s'enfronta a 300 soldats i els obliga a fugir.El 20 d'agost,un cop derrotada la vila de Vilassar,la lluita es desplaça a Teià.
ART I CULTURA:
Església parroquial de sant Martí: Al segle X hi hagué una primera església;restaurada després del 1330 i 1439,fou del tot reedificada a partir de 1574,sota direcció d'Antoni MATEU./ 1902:Reformes./ 1974:Restauració.
L'estructura interna és d'un gòtic tardà:una nau amb capelles laterals i absis pentagonal.La coberta,amb volta de creueria amb 6 claus de volta esculpides.La façana principal i el campanar quadrat presenten coronament de merlets.La façana havia de tenir un portal com el del Monestir dels Àngels de Barcelona:portal renaixentista,amb columnes de capitells corintis i un auster frontó amb relleu de Sant Martí a cavall,reaprofitat de l'edifici anterior (ss.XII-XIII).El finestral neogòtic sobre el portal fou afegit a inicis del XX.
El Retaule major és d'inicis del s.XVII,destruït el 1936.Es conserven 4 taules pintades del retaule que,restaurades als anys 70,es guarden a les parets dels absis.Són obra de Lluís GAUDÍN,estranger.
Can Godó:(Riera de Teià): Davant del Parc Can Godó,l'antic Can Messeguer havia estat propietat del militar Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762),destacat austriacista en la Guerra de Successió.La casa del segle XVII fou reconstruïda el 1916 per l'arquitecte Josep MAJÓ I RIBES,autor de l'edifici del diari "La Vanguardia" de Barcelona.Té una estructura de planta quadrada,amb torre quadrada lateral amb merlets,capella neogòtica adossada al mur esquerre.Un gran jardí,fet a l'italiana (jardins en terrasses),de Nicolau RUBIÓ I TUDURÍ,envolta l'edifici.Una llinda a la façana posterior conté un escut de noblesa austríac atorgat a Dalmau,flanquejat per la inscripció: "Gotzen 1704".
Can Freixes: Al costat de Can Godó.De planta quadrada,cobert amb 4 vessants;damunt d'aquesta hi ha una torre amb rajoles vidrades,com les garites que coronen els angles de les façanes.Damunt del portal principal observem un escut heràldic.Dins del recinte hi ha una capella.
Can Bru:(Torrent de Can Bru,9): Al segle XVII passà a ser de la família FIVELLER DE CLASQUERÍ.Més endavant passà als MARTORELL,marquesos d'Albranca i comtes d'Alba de Liste.Presenta un cos del segle XVII,ampliat al segle XX,de planta quadrada i cobert amb 4 vessants.Una torre a la dreta,quadrada i coronada amb merlets,conserva trets medievals.Completa el conjunt una petita capella del s.XVII adossada a la torre.La façana principal és centrada pel portal de mig punt adovellat.També hi destaca un matacà (a les golfes) i un escut heràldic.Les façanes posteriors i lateral esquerre s'han reformat amb elements neogòtics.
Creu de terme de Can Llaurador (entrada de Ctra.de Teià):Creu gòtica,amb el nom de la masia del costat,Restaurada després del 1936,té ambdues cares esculpides,amb la figura de Crist a un costat i la Mare de D. a l'altre.Al nus hi ha representats:Sant Martí (patró de la vila el dia 11 de novembre),Santa Magdalena,Sant Pere,Sant Joan Baptista,Sant Jaume i Sant Francesc d'Assís.
Restes arqueològiques: Troballes de destrals de basalt i d'un ganivet de sílex,d'època Neolítica./ Els ibers laietans,que de primer vivien als turons(Cadira del Bisbe,Burriac),baixaren al pla,atrets per la cultura romana./ Se sap de l'existència de vil.les al Palau,a Vallmora i a Cal Ros de les Cabres (avui El Masnou).Ja en aquella època tenien una gran fama els vins de la contrada.
Altres cases pairals: Ca l'Oriac/ Can Barrera (1133)/ Can Bruguera i Can Torrents (documentada d.1577)/ Casa Delmera o del Terçó,que era del capítol de la Catedral barcelonina)./ Can Sala,Ca l'Amàlia,Can Móra,Can Lledó.
FILLS IL.LUSTRES:
*Joan Antoni de FIVELLER DE CLASQUERÍ I BRU:(1758-1856):President de l'Acadèmia de Bones Lletres,el primer Duc d'Almenara Alta.En temps del darrer comte consort,Lluís August Viñamata,llur cassa-palau fou centre d'activitats occitanistes (s'hi desava la segona rèplica de la Copa Santa Felibritge,lliurada fa anys a la Generalitat.
*Família BARRERA: J.B.BARRERA I BARNILS(mort el 1753),jurisconsult i J. BARRERA I ARENES (mort el 1932),naturalista del sector.
-----------------------------------------------------------------
Teià és un poble format al llar de la carretera local del Masnou-Teià;i com que aquesta carretereta s'atura aquí,el petit nucli no pateix gran congestió de vehicles,com en el cas veí d'Alella (camí de pas vers el Vallès Oriental),i això fa que Teià mantingui encara molts dels seus encants originals.Per començar,el tram de carretera (uns 2,5 Km.) ha estat reconvertit en passeig (encara en obres el 2002 en alguns trams);a més ,l'arribada al poble és tranquil.la i agradable per al caminant,amb la típica riera central maresmenca i tots els seus edificis destacables (ajuntament,torres modernistes...).Tot i que el trànsit no sembla especialment preocupant,hi ha alguna urbanització pista amunt(poc important,s'ha de dir).L'encant de la vila s'accentua en comprovar que els pocs carrers estan tots impecables,les façanes en molt bon estat,pocs habitatges de pisos alts,molts contenidors,i,sobretot,magnífics jardins públics a mà dreta de la Rambla i un gran plafó explicatiu del Parc de la Marina (també molt bona indicació al tram teianenc de la carretera de la Cornisa).Quan s'acaba l'asfalt,arrenca una pista de sauló que segueix el Torrent d'Aroles,al llarg del qual veiem diverses torres d'estiueig d'inicis segle XX realment magnífiques i amb molt de verd;també m'alegren la vista (sobretot ara en plena primavera) alguns camps de cultiu de flors ornamentals,onades multicolors que m'acompanyen una bona estona de rost dur.La passejada s'enlletgeix força per culpa d'una petita urbanització de xalets (res a veure,no patiu,amb Alella-Park!!),però aviat ja sóc dalt la "cornisa" de sauló.Tot i el seu bon estat i la vista imponent,ara és "hora punta"(Hora Puta,tal vegada?) i no deixen de passar cotxes i ciclistes (ni un caminant fins a Sant Mateu!!:la majoria de gent deu arribar des de Premià de Mar i Vilassar de Mar).
La Carretera de la Cornisa avança durant uns 2,5 Km. en direcció Est,i jo en segueixo el tram des del Torrent d'Eroles fins a Sant Mateu,tot carenejant per: Coll de Clau (358 m.),Coll de Can Gurguí (465 m.),i trencall cap a Can Gurguí i cap a la Urbanització "Les Nogueres",Turó de Lladó (493 m.) i Turó de Sant Mateu (499 m.).La pista tira endavant fent llargues ziga-zagues,sempre oferint panoràmiques amplíssimes (i avui fa un dia radiant,net com una patena!!) sobre el Baix Maresme i el pla de Barcelona (fins a les muntanyes de l'Ordal i el Garraf),i amb uns interessants i mil.lenaris testimonis:blocs de granodiorites,que van aflorint com bolets gegants per entre la màquia de la turonada.De vegades,n'hi ha alguns que recorden ruïnes,empassades per la força de la vegetació i del temps,o bé torres de guaita ancestrals,vigilants colossos i amenaçadors.
En plena estació de rejoveniment,Sant Mateu em saluda amb una rica simfonia d'olors i de colors:gatosa i ginesta,farigola i romaní,roselles i algun arbre fruiter...i tot ben emmarcat per dos blaus ben mediterranis,el cel i el turquesa.Prenc un caminet que em duu directament al cim,inundat de prats verd primavera.Per fi he perdut tota la corrua de vehicles,M'aturo uns instants a contemplar i palpar un bell exemplar d' auró blanc amb l'escorça gravada i tot el seu suro alb i suau.Continuo fins al collet proper fins a una cruïlla de camins:a l'esquerra,el majestàtic Can Mateu,amb la seva ampla extensió de terres,ocupa gran part del paisatge immediat;a la dreta,entrelluco el singular campanar (amb espadanya) de la...
4.- Ermita de Sant Mateu: Al cim de la serra de Sant Mateu,al punt més alt de la carena i constituint un bon mirador de les comarques interiors i costaneres,trobem aquesta delicada ermita;de fet,hi ha una capella amb aquest nom documentada ja a la serra el 993 i el 1075,anomenada després Sant Mateu del Bosc (segle XV),que havia estat propietat del Monestir de Sant Miquel del Fai.Fou capella amb ermitans des dels segles XVI-XVII.L'actual edifici,romànic,presenta una volta de canó i absis semicircular,amb finestra central de doble esqueixada i una nau molt curta respecte a l'absis.Ha estat restaurat i pertany al mas de Can Riera de sant Mateu,al cim de la serra.A més,el campanar d'espadanya,d'un sol ull,és tardà i destaca per la seva disposició transversal a la façana de ponent (Premià de Dalt).
Un cop deixada l'ermita,el GR-92 torna a empalmar amb la pista anterior (sí,la de la "processó"),ara ja més tranquil.la,que va baixant de forma força pronunciada,i alterna ja la típica vegetació de màquia i pineda amb alguns alzinars més humits,i continuo topant-me amb magnífics (i alguns de colossals!) blocs de granit,escampats sense aparent ordre ni concert,com caiguts del cel i a l'atzar.Al cap d'una estoneta faig entrada a les planes de Can Boquet,presidides per una important cruïlla de pistes i camins,i una imponent imatge metàl.lica palplantada:la Creu de Can Boquet.Al seu costat,un gran mapa de la Serralada de Marina,obra dels serveis municipals de Vilassar de dalt (vg. més tard,tornada des de Sant Bartomeu de cabanyes fins a aquí.). Camino un pèl més i,a pocs metres,m'aturo a contemplar el magnífic...
5.- Dolmen de la Roca d'en Toni: (Vilassar de Dalt) Situat a l'indret de les Planes de Can Boquet.La datació inicial atribuïda,Neolític Mig-Edat del Bronze,és molt genèrica;però a manca d'una excavació de l'àrea (i del dolmen) cal ser molt prudents.Tot i així,el dolmen de cambra simple,es considera una construcció originària de la Cultura Pirenaica,que es genera vers el Calcolític Final-Bronze inicial (vers el 2100-1500 a.C.)..Aquest monument funerari és considerat una cambra simple.Aquest tipus de construcció es composa habitualment de 4 lloses dretes,que suporten una gran llosa pesant cobertora.L'accés acostumava a ser per una llosa lateral que normalment era més lleugera per a moure-la amb facilitat,o bé més baixa,a fi de formar una finestreta per on s'hi entraven les inhumacions.Aquests dòlmens (com la majoria) eren coberts d'un túmul de terra i pedres.En aquest cas sols es conservaren 3 lloses dretes que encara suporten la llosa cobertora,i no han quedat restes ni de la porta d'accés ni del túmul que deuria envoltar el dolmen.Un cop en desús,els dòlmens es reutilitzaren com a cabanes d'aixopluc.
En aquest sentit,cal dir que a l'oest dels rius Llobregat i Cardener es dóna una gran concentració d'aquestes cambres.Aquestes s'inicien exactament des de l'interior cap a la costa per 2 vies bàsiques:
(1) Ruta Gombrèn---Ripoll---Vall de Camprodon---Alt Empordà
(2) Ruta del Berguedà:Plana de Vic---Moià---Vallès Oriental---El Maresme.
Cal destacar també que a les planes de Can Boquet hi ha una concentració alta de vestigis en un radi curt:
A) El jaciment més antic de la zona és la Roca d'en Sardinyà,assentament a l'aire lliure del Neolític Inicial Cardial (4500-3500 a.C.).
B) Resta de rocams: Són posteriors,i usats com a llocs d'inhumació:Cova d'en Pau,Cova de la Granota,Cova d'en Joan i també,possiblement,uns abrics referenciats del Grup del Museu de Vilassar de Dalt als "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme"(1979).La cronologia atribuïda a aquests sepulcres que aprofiten la mateixa naturalesa és la del Calcolític-Bronze inicial.Possiblement foren contemporanis a la Roca d'en Toni.No em ser estar de citar un fragment d'una fitxa redactada per Bassols i Fernández en la revista digital Felibrejada,elaborada pel Grup d'Història de Mataró:Sepulcre col.lectiu.Vilassar de Dalt (3500-1500 aC.):
"La doble tradició paral.lela ha originat diverses teories,de les que en destaquen:
(i) Hi ha qui creu que es tracta de 2 fases diferents d'inhumació,essent la deposició original als abrics,i la deposició secundària als dòlmens,seguint un elaborat ritual.
(ii) Podrien representar una diferenciació social:en els dòlmens s'enterren els personatges principals,i als racons i coves la resta de la comunitat.
Les teories es basen en un mateix grup que empra dues formes diferents de ritual funerari.
(iii) Es pressuposa l'existència de dues comunitats diferenciades en la forma de viure i d'enterrar,però que comparteixen un mateix territori.Tal teoria es basa en la realitat que al S. del Llobregat sols es troben coves sepulcrals,amb una absència quasi total de dòlmens.Només es troben dòlmens a la Catalunya Vella en cotes elevades (200-1000 m.).
Es creu que els constructors de dòlmens eren societats ramaderes mentre que els enterrats en rocams i coves eren agricultors,car al sud predominen les planes agrícoles,i en àrees intermitges com l'Empordà,el Vallès i el Maresme,deuria existir una convivència."
----------------------------------------------------------------
A partir de les Planes de Can Boquet,la pista s'estreny una mica i torna a pujar,tot passant per més d'un club d'hípica (zona d'alta densitat de cavalls i eugues).Voregem el Turó d'en Banús,fins al Coll de porc (terme d'Òrrius),on hi ha les propietats de Can Amat Nou i Can Amat Vell.Decididament,ara sí,el camí s'enfila carena amunt,entremig de denses pinedes de pi blanc,i retrobant els genuïns alzinars.Prop de Can Tarascó,trobem un corriol (PR C-36),que mena cap a la Roca del Vallès.Jo continuo pel GR-92,un pèl cansadot,i ranejo el Turó del Castell o Turó Gros (536 m.),punt culminant de la Serra de Céllecs i,per extensió,de tota la Serralada Litoral d'aquest sector.Al cap d'una mitja hora llarga,amerat de suor,atenyo per fi la...
6.- Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes: Ja al límit amb el terme de la Roca del Vallès,dalt la carena i vora el coll del seu nom,trobem aquesta antiga església,una de les edificacions més velles del terme;el topònim ('chabanes') és documentat des del 931 (a l'acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca) i el 1008,i la capella des del 1191;fou administrada pel rector d'Argentona (1299) i després pel d'Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i Ca l'Argent;al segle XVIII tenia ermitans.És un notable edifici romànic,amb absis semicircular,d'una sola nau i campanar d'espadanya,restaurat modernament.Des d'aquí divisem una magnífica panoràmica sobre el Vallès i el Maresme.Hi ha,adossada,l'antiga casa dels ermitans.(440 m.) (Òrrius).
Hi passo ben bé una horeta i endrapo de valent en una agradable pineda de pi pinyer,acompanyat d'uns quants quissos encara amb més fam que un servidor.Després,en veure que és massa tard per poder arribar fins a Can Bordoi (Llinars del Vallès) a una hora raonable,decideixo girar cua i tornar a les planes de Can Boquet,un indret ben planer i agradable,farcit de restes monumentals i...boles de granit! Pel camí,fardant de baixada,aprofito per badar,llucar i fotografiar vinyes amb vistes al mar,i camps de cereals i dall curulls de roselles (nota de color modesta i agraïda en un entorn sec i sofert).També em fixo en l'altiu "mont-illa" (inselberg de leucogranit) fronter,Turó de Burriac (401 m.);aviam si no trigo gaire a pujar-hi:sempre m'ha fet gràcia,és talment de dibuix d'infant!!
Ja sóc de nou a Can Boquet i,després d'estudiar-me una mica el plafó informatiu del Parc de la Serralada Litoral,m'arribo a...
7.- Les Tortugues: A 1,5 Km. del Pla de Can Boquet,al llindar d'una pista de sauló que mena a Cabrils (i a Vilassar de Mar) apareix un grup aïllat de boles granítiques impactants (n'hi ha una vintena).Aquestes pilototes de pedra granítica són,certament,l'expressió geomorfològica més peculiar i comuna en els massissos granítics.A casa nostra,són molt més abundans a les serralades costaneres que no pas als Pirineus.Això és degut a l'origen de les boles i a l'evolució posterior del massís.Aquestes granodiorites són nuclis residuals de roca fresca que han resistit l'alteració i que han aparegut a la superfície quan els agents erosius han escombrat el granit alterat que els envoltava.(A les zones granítiques dels Pirineus que durant el Quaternari cobriren les glaceres,les boles foren fàcilment arrossegades pels aparells glacials).Avui dia,les trobem lluny de llur posició original,en forma de blocs erràtics o com a components dels sediments morrènics.La forma de les boles pot ser esfèrica o el.lipsoidal (ací,són esfèriques),segons el grau d'arrodoniment assolit.En alguns casos,però,són freqüents les formes cúbiques i paral.lelepipèdiques (blocs).Les seves dimensions en diàmetre poden oscil.lar entre un pam i un decàmetre.En la mida i forma de les boles influeix,és clar,la densitat i l'orientació de les diàclasis(fractura en les roques,amb una superfície de discontinuïtat micromètrica;és a dir,unes "microfalles"),així com la intensitat de la meteorització.Les boles "Tortugues" fan una mitjana de 2-3 m. de diàmetre).(Magnífica informació arreplegada de la Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans,de J.M.Vilaplana.Kapel,1987).
8.- Ermita de Sant Salvador de Can Boquet: És situada en la mateixa pista que les "Tortugues" (al S. de Can Boquet),a uns 0,5 Km. del dolmen de Can Toni.És una ermita esmentada ja el 1055 (al lloc dit de la Cia),on al segle XIV hi hagué una comunitat de deodades o donades.L'absis de l'ermita,rectangular,cobert amb volta,és d'època pre-romànica.Des del segle XVIII és propietat de la família Boquet,amos del mas veí.L'actual façana de l'ermita data del 1920;el 1936 és destruït el retaule barroc.Fou reformada el 1982.(Vilassar de Dalt).
Prenc la pista que,per Vilassar de Dalt,i baixant fent llargues esses tot travessant extenses pinedes,mena a Vilassar de Mar (no cal dir que ja he deixat el GR-92!!).El centre de Vilassar de Dalt conserva alguna nota pintoresca,sobretot per les casetes baixes típiques del Maresme,algunes encara amb l'eixida,i pel magnífic castell-palau de Vilassar.De tota manera,per la resta (i urbanitzacions a banda!),la població,com gairebé totes les del Maresme avui dia,té pocs atractius i,si voleu...poc caliu:malauradament-per no dir,evidentment-el caos automobilístic i els edificis i places dures d'un gust pèssim també hi són ben presents...I la mediocritat del territori augmenta a mesura que vaig baixant per la carretera,en bona part motivada per enormes plantes industrials (gairebé totes dedicades al cancerigen sector de la construcció),solars deixats a l'abandó més absolut,i els eterns pets i llufes de vehicles motoritzats.
9.- VILASSAR DE DALT: Amb una extensió de 9,08 Km2,aquest municipi el trobem als vessants N.E.de la Serra de Sant Mateu,que en aquest terme,com hem vist,assoleix la màxima altitud a 448 m.,al cim que domina les Planes de Can Boquet i que té els típics planells de la part alta d'aquest pilar tectònic que forma la serralada,de muntanyes granítiques i plans de sauló i d'argila.El terme limita amb els municipis de Cabrils (NE),Òrrius (N),La Roca del Vallès (NO),Vallromanes(O),Premià de Dalt (SO) i Vilassar de Mar (SE).El territori és cobert en part als sectors més alts per alzinars empobrits,amb clapes de roureda,als llocs més assolellats,i,a les parts més baixes,per boscos de pi pinyer i pi blanc.
Vilassar de Dalt tingué una indústria tèxtil prou important,amb manufactura d'indianes,procés afavorit per la seva proximitat de Barcelona.Així,el 1915 hi havia 28 indústries tèxtils,que ocupaven les 3/4 de la població activa,i que motivaren una forta immigració des de Salt,Vic i Cabassers,sobretot.Avui dia encara resta alguna cosa d'aquest sector,i també cal esmentar l'activitat dedicada al cultiu de flors i plantes ornamentals.Tot i així,les activitats més destacables són les de la química,la fusteria i,sobretot,la de la construcció i el turisme i habitatges de segona residència.
HISTÒRIA: Cal esmentar la presència d'unes cases romanes al sector Meridional (Via Augusta),encara que la primera notícia del poble data del 978,amb el topònim 'Villazari'.La història del nucli va sempre ben lligada a la del Castell de Vilassar (C/ Àngel Guimerà,39),que centra la població.Centra el conjunt una torre rodona,torre mestra,de cinc pisos,del segle XII (en la base hi ha materials romans),al voltant de la qual es bastí la muralla;a la fi del XIII s'inicià l'ampliació (torre sortint de la façana) i durant el segle XIV s'amplià l'edifici (p.ex.,un magnífic sostre pintat sobre bigues vistes),que anà adquirint un caràcter residencial;la decoració de la façana principal,amb notables finestres gòtiques,és del segle XV,amb afegits del XVI i moderns.L'aspecte del castell,declarat Monument Històrico-Artístic el 1931,és el d'un gran palau residencial,flanquejat per torres quadrades i acabaments emmerletats.El 1950 fou restaurat.Actualment acull l'Arxiu Històric dels marquesos de Barberà,i és un dels arxius privats medievals més importants del país.El 1986 fou declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat.
De planta irregular,el castell té accés per un pont que mena a un primer recinte,on hi ha la Capella de la Santíssima Trinitat,refeta a finals del segle XVII.Una 2ª portalada s'obre a un pati interior,on hi ha la gran torre d'homenatge circular,de 5 pisos i amb uns murs de més de 2 m. de gruix.La torre fou l'element inicial,envoltada per un recinte emmurallat,obra del segle XII,que quasi coincidia amb l'actual perímetre.
La seva història va lligada a la del Castell de Sant Vicenç o de Burriac,i sembla que llur línia divisòria era la Riera de Cabrils.Des del 1262,almenys,pertanyia als mateixos senyors feudals,els Santvicenç,i el 1352 adquirí drets sobre ambdós castells la família Desbosc,la qual adquirí el 1360 la jurisdicció total sobre els castells i les seves parròquies (Vilassar,Premià,Argentona,Cabrils),però els homes de Vilassar i Argentona obtingueren des del 1364 de redimir-se de la major part dels drets feudals.Les lluites per a l'emancipació total dels Desbosc continuaren el segle XIV i es complicaren des del 1471,a la fi de la guerra contra Joan II.El procés total d'incorporació del terme de Vilassar i la parròquia a la corona no es realitzà definitivament fins el 1660.La propietat del castell,i alguns drets,extingida la famíla Desbosc,passaren als Oms,als Copons (marquesos de Moja des del segle XVIII) i als seus descendents els Sarriera (segle XIX),marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana,actuals propietaris.// 20-VIII-1713: Entrada de tropes felipistes durant la Guerra de Successió,quan cremaren unes 80 cases del poble i s'enfrontaren a la població (moriren 16 soldats i 4 vilatans).// 1870: Incendi de l'Ajuntament per les tropes carlistes en la 3ª Carlinada,en què es perdé l'arxiu municipal.
De la Vila de Vilassar de dalt,a uns 139 m. d'alt.,en destaquen les típiques cases de cós,de planta baixa i pis,amb eixida a la part posterior,iniciades al segle XVII en els carrers que es formaren enmig de les primeres cases pairals.El creixement industrial motivà la formació de nous carrers ben arrenglerats i,més endavant, sorgiren,per afluència immigratòria,nous barris sense control urbanístic i zones de xalet (Galvanya,Les Cases del Tint...).
Nucli antic:
*Església Parroquial de Sant Genís (Pça.de la Vila): Damunt d'una construcció del segle XII,fou reconstruïda el 1511-19 en gòtic tardà.Obra contractada per Bartomeu Rossi i Pere Capvern,els quals,des de 1509,treballaven a l'església de Sant Romà,de Lloret de Mar.el 1936 fou incendiada i derruïda el 1941.El 1943 es construí la nova església,a càrrec de l'arquitecte barceloní Antoni FISAS.L'antic temple consta d'una nau de 3 trams de creueria,amb capçalera coberta amb volta radial de 7 panys.Amb la destrucció es perdé una obra notable del pintor portuguès Pere NUNYES,autor del retaule de l'altar de Sant Feliu,de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona.El retaule de Vilassar (acabat el 1533) fou obrat per Henrique Fernandes.L'edifici interior és format per una nau central i dues de laterals,menys altes,amb petit creuer i cimbori.La façana és d'estil classicista italiana típica del Noucentisme amb porxos de 3 arcs de mig punt amb columnes i capitells.Té esgrafiats i frontó de coronament.El portal lateral del mur esquerre és l'únic element conservat de l'església gòtica del segle XVI.Tallat en pedra,presenta arquivoltes,la línia de la imposta esculpida amb petits relleus i sobre el floró central,un altre relleu esculpit que representa un àngel.L'interior del temple és decorat amb murals del pintor Fidel TRIAS.
*Can Recoder (Pça.Vila,17): Antiga masia amb elements del segle XVI,portal de mig punt adovellat i obertures emmarcades en pedra.Hi ha espitlleres situades sota els ampits de les finestres.
*Teatre del Centre Vilarassenc (C/ Mestra Viladrosa,56): Dins del Centre Vilarassenc.La Societat de Teatre de Vilassar en promogué la construcció,feta per Rafael GUSTAVINO i MORENO (1880-1881),valencià,deixeble d'Elies Rogent i autor de la Fàbrica Asland,de la Pobla de Lillet (1900),i que s'establí als USA,on difongué la volta catalana (!!!).Presenta una planta circular amb estructura metàl.lica radial.El sostre té una cúpula plana,de rajola i ciment.
*Escultura: Al costat del Centre Vilarassenc.Representa Sant ordi matant el Drac,del 1977.
*Font de la Teula (C/ Font de la Teula): El nom ve del fet que l'antiga font rajava per una teula.Situada en la cruïlla d tres carrers,és de pedra,amb pica i 3 brolladors.Al damunt hi ha un relleu:un xai i un corn ple de monedes.Cal dir que aquesta font es construí amb els diners guanyats amb el comerç de carn durant un any (antigament,el municipai tenia el monopoli de la venda de carn,pa ,vi i altres productes.).El relleu,com és obvi,rememora l'abundància.
*Can Banús (C/Marquès de Barberà,14): Antiga casa pairal amb plta.baixa i pis i coberta de dos vessants.A la façana destaca el portal rodó,reformat a la part superior,amb l'arcada emmarcada de totxo vist,i les finestres gòtiques d'arc conopial.Acull el Museu Municipal,on podem trobar peces d'arqueologia prehistòrica,ibera i romana,procedent de les excavacions fetes pel Grup Arqueològic constituït el 1945.També és interessant la col.lecció de maquinària tèxtil.
Sector Sud de la vila:
*Escoles Francesc Macià (C/Ignasi Bufalà): Edificades el 1927.Consten de 2 cossos tocats perpendiculament,de manera que formen una planta cruciforme.De plta.baixa,pis i golfes,la coberta de 4 vessants al cos central i de 2 als perpendiculars.Grans obertures recorren les façanes,i els angles dels murs presenten grans carreus petris.
*Can Maians (Prop de la Ctra. de Premià de Mar): Mas fortificat.Sembla que hi hagué una primera construcció de la família Maians,que en foren amos entre 1610-65.És de plta. Baixa,pis i golfes,amb teulada a 2 vessants.A la façana hi ha moltes obertures,amb llindes,brancals i ampits de carreus de pedra,així com els angles dels murs.Sobrebalcó principal amb un escut heràldic.// Torre de defensa: De plta.circular,adossada a la masia,és l'element més antic.Felip II n'atorgà el permís de construcció el 1551.Té plta.baixa,tres pisos i terrat,amb la part baixa atalussada,amb merlets i matacans de coronament.A l'exterior hi veiem espitlleres i finestres,i,a l'interior,cobertes amb voltes i una escala de cargol que comunica el primer pis amb els superiors.A la plta.baixa,el 1795 s'obrí una porta i es convertí en capella.
*Museu El Cau del Cargol (Museu de Malacologia)(C/ Àngel Guimerà,11): Col.lecció particular de mol.luscs,d'espècies marines i terrestres,iniciada per Jaume BOT i ARENES (1950).Destaquen les col.leccions que vénen de Nova Caledònia i de l'illa de Yeu.És l'únic museu de la seva especialitat a Catalunya (!!!).
Dins del terme:
---Planes de Can Boquet,amb el Roc d'en Serinyà (amb ceràmica cordial neolítica).// Dolmen de la Roca d'en Toni (v.supra)//Cova d'en Pau:Coves sepulcrals//Cova de la Granota:Ibíd.//Turó d'en Rumpons:Poblat iber
---Sant Salvador de Can Boquet
---Restes de vil.les romanes:Per on discorria la Via Augusta i el forn de terrissa de la Fornaca
---Capella de Sant Sebastià
Fills il.lustres:
--Francesc Feliu de LA PENYA i VILA (1801-51): Militar que arribà a secretari del ministeri de la guerra i escriví literatura i sobre estratègia militar.
--Hi foren vinculats SANT JOSEP ORIOL(casa del seu padrastre);l'escriptor romàntic Pau PIFERRER i FÀBREGAS(1818-48);i l'arxiver Josep MAS i DOMÈNECH(nat a Premià de Mar el 1860 i mort a Vilassar el 1942),notable historiador.
***************************************************************************************************************************************************************************
Ruta: El Masnou (RENFE-Ocata)---Teià---Sant Mateu---Roca d'en Toni---Sant Bartomeu de Cabanyes---Vilassar de Dalt---Vilassar de Mar
DATA: 1-VI-2002
1.- EL MASNOU: El tren de "Rodalies" (la RENFE dels collons...) em deixa a l'estació d'Ocata (barri actual del Masnou).Passejo una mica pel passeig marítim,encara amb alguna torre destacable i,sobretot,amb algun carrerons que s'endinsen pel nucli de la vila i que conserven casetes característiques de tota aquesta part del litoral maresmenc.
EL MASNOU és un municipi de 3,30 Km2,sit entre Montgat i Premià de Mar,al S. d'Alella i Teià,i que es formà en reunir-se els veïnats mariners dels dos últims:el 1825,El Masnou s'independitzà de Teià i el barri d'Alella de Mar (Alella) se li uní el 1830.Té dues estacions de la Renfe(El Masnou i Ocata,barri actual)..Avui dia la població és d'uns 23.000 habitants.L'agricultura,pràcticament desapareguda,es redueix al cultiu de flors(sobretot clavells) i plantes ornamentals .La indústria és més important,amb predomini del gènere de punt, construcció,vidre,ceràmica i farmacèutica.En el sector "serveis",hi destaca el port esportiu.
HISTÒRIA: Banys romans (mosaic amb dibuixos geomètrics,descobert a Ocata el 1901).// 1055:'Manso novelli' a Alella (segurament a la Roca de Xeix o Blanca)// 1466:"El Masnou" és documentat en la parròquia de Teià.//1783:Benedicció de la Mesquita(el 1817 separada de Teià).Gran importància de marina de vela i mercant.
Segle XVIII: Comerç de vi i aiguardent amb Amèrica.// 1781: En la presa de Pensacola i Nova Orleans pel castellà Bernardo Gálvez,quan sufocà la revolta de la Louisiana,hi figura una nau del Masnou.
Segle XIX: Esplendor marítima de la vila:sistemes de motes (capital en diners del capità o patró dins del vaixell i que comporta la participació en els beneficis) i de nòlits (contracte pel qual es lloga la nau per al transport de persones o càrrega).// 1843: Restabliment de les relacions comercials de l'Uruguai,aconseguit pel capità Mirambell.Durant el segle XIX,el bergantí masnouenc "Campolicon" fa la ruta del Cap d'Hornos per al comerç amb Xile.Viatge de la corbeta masnouenca "Pablo Sensat" de Buenos Aires a Saigon pel Cap de Bona Esperança.// 1860: S'estableix l'escola Nàutica del Masnou,la segona després de la d'Arenys,i que perdurarà fins al 1879.El Masnou fou cap de Districte Marítim din la Província Marítima de Mataró.// Importants fàbriques de lones per a veles,i de cotó.
ART-CULTURA:
* Casa natal de Lluís Millet
* 1er 1/4 segle XX: Urbanització de la façana marítima,on hi destaquen: Casa de la Vila,de Miquel Garriga i Roca (1845,neoclàssic tardà);el Casino del Masnou i l'Església Parroquial de Sant Pere (1769-1817),de Miquel i Pau Garriga.
* Centre Cultural Unió Masnouenca ("La Calàndria")
* El Casinet/ Nova Unió Masnouenca/ Club Nàutic
* Museu Municipal,d'arqueologia i prehistòria romana (objectes de la vil.la de Cal Ros de les Cabres-Ocata),de ceràmica catalana i de nàutica.
* Museu de farmàcia i de medicina (Laboratoris Cusí)
* Casa de la Cultura de la Fundació Sensat i Pagès,modernista,del 1905.
* Casa del Marquès del Masnou: Títol donat a Romà Fabra i Puig,fill del primer marquès d'Alella,el 1922.És obra de Salvador Vinyals.
* Casa benèfica o asil: Obra modernista de Gaietà Buïgas
* Ca l'Aymà: Casa modernista
* Masies: Cal Teixidor (segle XVII)/ Ca l'Antic (segle XVI)/ Can Malet/ Masfontanills/ Can Pascal
FILLS IL.LUSTRES:
--Capità Mirambell
--Germans MILLET i SUST,capitans i amos del "Campolican"
--Pere GUERAU i MARISTANY,industrial i vinater del segle XIX,que subvencionà escoles i el Casino.
--Lluís MILLET i PAGÈS (1863-1941):Fundador de l'Orfeó Català,músic (compositor del "Cant de la Senyera").És enterrat al cementiri de Montjuïc.
--Miquel GARRIGA i ROCA (1804-88):Autor del Gran Teatre del Liceu i del mateix Ajuntament del Masnou.
--Bonaventura BASSEGODA:Arquitecte municipal
--Josep AGELL i AGELL: Químic i farmacèutic
Descripció del municipi,per sectors:
Sector central del Passeig Marítim:
* Casa de la Vila: (Pg. Prat de la Riba,1): L'edifici neoclàssic més important de la Vila.Construït el 1845 per l'arquitecte Miquel GARRIGA i ROCA.Té planta baixa,dos pisos i terrat;la façana reprodueix l'esquema de la de l'Ajuntament de Barcelona (de Josep Mas i Vilà,1831-47),més simplificada i petita.La porta d'arc de mig punt,franquejada per dos relleus decorats.Quatre grans columnes coronades per capitells abasten el primer i segon pis,amb escultura als intercolumnis i balconada correguda al primer pis.També recorden el consistori barceloní el coronament escultòric de la façana,la manca de frontó i el tipus de balustres de balconades i terrat.
* Casino (C/ Barcelona,1): Inaugurat el 1876.Reforma i ampliació per Bonaventua BASSEGODA i AMIGÓ (1903),arquitecte municipal del Masnou molt temps,als inicis del segle XX.Obres subvencionades per Pere Guerau i Maristany.Hi ha integrat el Mas Vell preexistent,del qual conserva la planta baixa,el portal d'accés i finestres gòtiques de la façana.Flanquejat per noves construccions:l'edifici d'entrada al casino i una rotonda superior,i el Teatre (a l'esquerra).Presenta treballs de ferro forjat,modernistes,de la pèrgola i de la rotonda,i els de la tanca del jardí del Mas Vell,on,a la porta central,hi ha les inicials "M.A.":Miquel Amat,antic amo de la masia.
El Teatre és a l'esquerra del Casino,de planta baixa i un pis;té finestres coronelles gòtiques i una balconada amb obertures d'arcs escarsers.Les finestres de la sala del teatre,i les de la rotonda,es tanquen amb vitralls modernistes de colors,decorats amb motius vegetals.A l'interior,trobem la platea amb llotges laterals i un primer pis amb balconada semicircular,sostinguda per columnes de ferro colat.En la decoració interior trobem plafons de guix al sostre i llums modernistes.
Nucli antic:
Església parroquial de Sant Pere (Pl. de l'Església): Construïda entre 1769 i 1817 pels arquitectes Miquel i Pau GARRIGA,avi i pare,respectivament,de Garriga i Roca,sobre una capella anterior.El 1817 obté la independència eclesiàstica de la parròquia de Teià.De planta rectangular,amb nau central i dues de laterals,té una façana classicitzant amb portal d'entrada amb fornícula,imatge de Sant Pere i una rosassa.A la dreta,la torre del campanar,quadrat.Aquest és format per tres cossos,els dos superiors dels anys 60.De primer,a l'esquerra i adossada en façana,hi hagué una torre de defensa amb merlets.L'espai de davant del temple,urbanitzat el 1957,forma un mirador des d'on es veu el port i aprofita el sostre de l'edifici del Museu Municipal.
Casa Benèfica o Asil (C/ Buenos Aires,2): Edifici modernista de finals del XIX de Gaietà BUÏGAS MONRAVÀ (autor del monument a Colom,Barcelona).Presenta dos cossos,un a la part frontal,on hi ha l'entrada,en forma de planta quadrada,coronada per cúpula recoberta amb ceeràmica escatada;i un segon,de planta rectangular,cobert per dos vessants i finestrals laterals.Hi ha finestres coronelles gòtiques,arcs de mig punt i motllures ogivals.
*Col.legi Públic Ocata (Pg. Romà Fabra,3): Construït el 1904 per Bonaventura BASSEGODA i AMIGÓ,amb planta i pis,amb obertures d'arcs rebaixats (porxo d'accés i finestres),d'obra vista.
*Casa Millet (Pl. de Cataluya,13): Casa natal de Lluís Millet,fundador de l'Orfeó Català.És una típica construcció popular de finals del XIX,entre mitgeres,i consta de planta baixa,pis,golfes i terrat.A la façana destaquen els esgrafiats sinuosos que envolten les finestres,els balcons del pis i la barana seguida del terrat,decorada amb vegetació.
Sector Est del nucli urbà:
*Col.legi Immaculada de les Escoles Pies (C/ Jaume I,1): De planta rectangular,amb planta baixa i tres pisos i terrat,amb pati interior porxat.Les obertures són d'arc de mig punt,i sota la cornisa hi ha un fris amb decoració circular.
*Casa del C/ Mestres Villà,43): Del 1890,refeta el 1925 pel mataroní Josep GODAY i CASALS (autor de Correos de Barcelona,del 1927).La decoració a base d'esgrafiats,amb motius geomètrics vegetals i nàutics.
*Casa del C/ Sant Felip,16: Construïda per Enric FATJÓ,el 1902,amb estreta façana de planta baixa i dos pisos.Porta d'accés emmarcada dins un gran arc ogival.Al primer pis,hi ha una balconada de ferro,amb llindes decorades amb motius vegetals;al segon pis,tres obertures seguides d'arcs rebaixats i separades per columnes;i el ràfec és cobert amb rajoles blanc-i-blaves.
*Casa Bassegoda (C/ Sant Felip,105): Casa pròpia de l'arquitecte Bonaventura BASSEGODA,del 1909.Decoració de la façana,amb rajola acolorida a les obertures,capitells amb decoració vegetal i relleu amb una figura de Sant Jordi.
*Cal Senyor (Pg. Prat de la Riba,72): Edifici modernista,de Juli M. FOSSAS (arquitecte municipal del Masnou)Té planta baixa,dos pisos i terrat,amb pati lateral tancat amb mur de pedra.Decoració de façana i tanca,a base de franges horitzontals de rajola vidriada.Té una porta de ferro forjat d'accés al jardí,modernista.
*Casa de Cultura (Ibíd.,16): Antiga Casa Sensat,construïda el 1900,per Bonaventura BASSEGODA.El 1975 és restaurada i convertida en Casa de Cultura.El mobiliari i la decoració són modernistes.És formada per planta baixa,dos pisos,golfes i terrat.L'interès recau en l'ornamentació:temes àrabs (arcs de ferradura a l'entrada i arcs lobulats del primer pis) i elements gòtics (arcs del segon pis).
Zona de Ponent del Passeig Marítim:
*Edifici del C/ Mn. Jacint Verdaguer,25): Aspecte de nau industrial (moltes finestres al mur lateral dret).La façana és neoclàssica:dues columnes emmarquen la porta,sobre la qual hi ha un gran frontó semicircular esgrafiat,amb garlandes i l'any "1922".
*Can Xala (Ibid.,51): Cos rectangular,de planta baixa i dos pisos,i torre lateral,de planta quadrada,i d'un pis més coronat amb merlets.Té elements neogòtics:finestres d'arcs conopials al segon pis,i d'arcs lobulats a la torre,amb cornisa sostinguda per mènsules decorades amb motius vegetals.
*Can Targa: (C/ Camil Fabra,15): Masia del segle XVI,de planta i pis,coberta de dos vessants,amb portal de mig punt adovellat,i un rellotge de sol.El nom prové d'un fet del segle XIX,quan el propietari mariner Josep Sampere féu presoner el capità d'una nau pirata:el "Targa".
*Ca l'Aymà o Residència Bell-Resguard (Ibid.,21): Torre modernista,amb cosos de diferent alçada.Dos d'aquests són coronats per merlets i el tercer,el més alt,presenta una teulada de quatre vessants,acabada en punxa.Destaca l'ús del maó al ràfec (sota cornisa) i a les finestres.
*Casa del Marquès del Masnou: (Urb. Bell-Resguard): El títol fou donat a Romà FABRA I PUIG,fill del primer marquès d'Alella,el 1922.És una casa neoclàssica francesa.És una construcció d'inijcis del segle XX de l'arquitecte Salvador VINYALS,que treballà a l'Eixample barceloní.Té planta baixa i dos pisos;façana flanquejada per dues torres octogonals,coronades amb teulades de pissarra.L'antic jardí,amb llac i glorietes,és ara el Parc Municipal del Llac.
*Can Teixidor (Carretera N-II): Antiga masia del segle XVII,dels Comtes de Llar.El portal del pati murat presenta plafons,en rajoles de València,amb una inscripció commemorativa del primer tren que circulà el 1848 de Barcelona a Mataró.A l'esquerra hi ha la capella,de planta quadrada i absis semicircular,amb cúpula semiesfèrica d'escates de ceràmica.
*Ca l'Antic (Ibid.): Mas del segle XVI,de planta baixq i un pis,amb coberta de dos vessants,amb torre de defensa.Dues finestres del pis són amb llinda i decorades amb un rostre de dona,i d'arc conopial amb dos rostres d'àngels.La torre,cilíndrica,amb volta de mig punt decorada amb rajoles policromades,presenta tres espitlleres al cos i tres motllures concèntriques coronades amb rostre de pedra.
2.- Escultura al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente: Pujant des d'Ocata,prenc el carrer (carretera comarcal urbanitzada) que puja fins a Teià.Precisament aquesta avinguda porta el nom de l'insigne i admirat (sempre enyorat!) Félix Rodríguez de la Fuente,gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura,antropòleg,viatger i comunicador.Un quilòmetre abans d'arribar al poble,m'aturo a fotografiar el bell monument de marbre rosat,amb un bust del mite i una inscripció que fa:"En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys.Teià,1982".La pura (i puta,sovint) veritat és que és un primer i gran punt a favor d'aquest magnífic poble.He de reconèixer que tot el meu amor per la Natura,pel medi natural,per Déu-Natura,per Gea,pel planeta Terra,pel Món Natural (digueu-li com us plagui),fou incubat en la meva infantesa i inicis d'adolescència gràcies al geni Félix.Quan penso,estudio,practico la Natura i,sobretot,quan en frueixo,tinc l'amic Félix sempre amb mi...sí,una mena de 'daímon',si voleu!!
3.- TEIÀ: Aquest municipi de 6,66 (carai!!) Km2,és situat als vessants de la Serra de Sant Mateu,entre Premià de dalt,del qual el separa el Turó de Salve Regina (427 m.),i,més al N.,el de Lledó (493 m.),trifini amb Premià i amb el terme de Vallromanes i el d'Alella,a ponent,del qual el separa la Serra de Teià,i centrat per la Vall de la Riera de Teià,la qual desguassa a mar al límit Masnou-Premià de Mar.Es pot considerar ben comunicat pel baixador d'Ocata.Té uns 6000 habitants,i el centre del poble es troba a 121 m. d'alçada.
Fins fa temps recents,l'agricultura es basava ena terra fèrtil que produïa raïm,taronja,oliva,garrofa i blat en bones quantitats.La vinya,després de la fil.loxera i l'oïdi,fou replantada amb ceps americans.La sembra de la patata ('Royal Kidney') va anar perdent importància,i avui dia resta poca cosa d'hortalisses,fruita i plantes ornamentals.
En indústria,la població ha tingut una gran tradició de teixits i tints.A més,n'hi ha una de mecanismes automàtics.No cal dir que avui dia,el sector immobiliari,sobretot segones residències (i cada cop més,primeres!)hi té molta importància,igual que el turisme d'oci i lleure.
HISTÒRIA:
961: Esment documental de la Vila Taliano,que sembla abonar la tesi de la forma "Taià"./ 965: L'església parroquial és donada a la Catedral de Barcelona./ 1063: Advocació de Sant Martí./ 1362: Passa a ser del Rei per privilegi atorgat per Pere III./ 1505 (novembre): Els privilegis de Teià són signats pel Rei Ferran a Salamanca.Pere Noguera és escollit primer alcalde i enceta una forma de govern municipal que dura fins al Decret de Nova Planta./ Agost-1713: La vila de Teià,juntament amb la de Vilassar s'oposa als representants borbònics i el sometent s'enfronta a 300 soldats i els obliga a fugir.El 20 d'agost,un cop derrotada la vila de Vilassar,la lluita es desplaça a Teià.
ART I CULTURA:
Església parroquial de sant Martí: Al segle X hi hagué una primera església;restaurada després del 1330 i 1439,fou del tot reedificada a partir de 1574,sota direcció d'Antoni MATEU./ 1902:Reformes./ 1974:Restauració.
L'estructura interna és d'un gòtic tardà:una nau amb capelles laterals i absis pentagonal.La coberta,amb volta de creueria amb 6 claus de volta esculpides.La façana principal i el campanar quadrat presenten coronament de merlets.La façana havia de tenir un portal com el del Monestir dels Àngels de Barcelona:portal renaixentista,amb columnes de capitells corintis i un auster frontó amb relleu de Sant Martí a cavall,reaprofitat de l'edifici anterior (ss.XII-XIII).El finestral neogòtic sobre el portal fou afegit a inicis del XX.
El Retaule major és d'inicis del s.XVII,destruït el 1936.Es conserven 4 taules pintades del retaule que,restaurades als anys 70,es guarden a les parets dels absis.Són obra de Lluís GAUDÍN,estranger.
Can Godó:(Riera de Teià): Davant del Parc Can Godó,l'antic Can Messeguer havia estat propietat del militar Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762),destacat austriacista en la Guerra de Successió.La casa del segle XVII fou reconstruïda el 1916 per l'arquitecte Josep MAJÓ I RIBES,autor de l'edifici del diari "La Vanguardia" de Barcelona.Té una estructura de planta quadrada,amb torre quadrada lateral amb merlets,capella neogòtica adossada al mur esquerre.Un gran jardí,fet a l'italiana (jardins en terrasses),de Nicolau RUBIÓ I TUDURÍ,envolta l'edifici.Una llinda a la façana posterior conté un escut de noblesa austríac atorgat a Dalmau,flanquejat per la inscripció: "Gotzen 1704".
Can Freixes: Al costat de Can Godó.De planta quadrada,cobert amb 4 vessants;damunt d'aquesta hi ha una torre amb rajoles vidrades,com les garites que coronen els angles de les façanes.Damunt del portal principal observem un escut heràldic.Dins del recinte hi ha una capella.
Can Bru:(Torrent de Can Bru,9): Al segle XVII passà a ser de la família FIVELLER DE CLASQUERÍ.Més endavant passà als MARTORELL,marquesos d'Albranca i comtes d'Alba de Liste.Presenta un cos del segle XVII,ampliat al segle XX,de planta quadrada i cobert amb 4 vessants.Una torre a la dreta,quadrada i coronada amb merlets,conserva trets medievals.Completa el conjunt una petita capella del s.XVII adossada a la torre.La façana principal és centrada pel portal de mig punt adovellat.També hi destaca un matacà (a les golfes) i un escut heràldic.Les façanes posteriors i lateral esquerre s'han reformat amb elements neogòtics.
Creu de terme de Can Llaurador (entrada de Ctra.de Teià):Creu gòtica,amb el nom de la masia del costat,Restaurada després del 1936,té ambdues cares esculpides,amb la figura de Crist a un costat i la Mare de D. a l'altre.Al nus hi ha representats:Sant Martí (patró de la vila el dia 11 de novembre),Santa Magdalena,Sant Pere,Sant Joan Baptista,Sant Jaume i Sant Francesc d'Assís.
Restes arqueològiques: Troballes de destrals de basalt i d'un ganivet de sílex,d'època Neolítica./ Els ibers laietans,que de primer vivien als turons(Cadira del Bisbe,Burriac),baixaren al pla,atrets per la cultura romana./ Se sap de l'existència de vil.les al Palau,a Vallmora i a Cal Ros de les Cabres (avui El Masnou).Ja en aquella època tenien una gran fama els vins de la contrada.
Altres cases pairals: Ca l'Oriac/ Can Barrera (1133)/ Can Bruguera i Can Torrents (documentada d.1577)/ Casa Delmera o del Terçó,que era del capítol de la Catedral barcelonina)./ Can Sala,Ca l'Amàlia,Can Móra,Can Lledó.
FILLS IL.LUSTRES:
*Joan Antoni de FIVELLER DE CLASQUERÍ I BRU:(1758-1856):President de l'Acadèmia de Bones Lletres,el primer Duc d'Almenara Alta.En temps del darrer comte consort,Lluís August Viñamata,llur cassa-palau fou centre d'activitats occitanistes (s'hi desava la segona rèplica de la Copa Santa Felibritge,lliurada fa anys a la Generalitat.
*Família BARRERA: J.B.BARRERA I BARNILS(mort el 1753),jurisconsult i J. BARRERA I ARENES (mort el 1932),naturalista del sector.
-----------------------------------------------------------------
Teià és un poble format al llar de la carretera local del Masnou-Teià;i com que aquesta carretereta s'atura aquí,el petit nucli no pateix gran congestió de vehicles,com en el cas veí d'Alella (camí de pas vers el Vallès Oriental),i això fa que Teià mantingui encara molts dels seus encants originals.Per començar,el tram de carretera (uns 2,5 Km.) ha estat reconvertit en passeig (encara en obres el 2002 en alguns trams);a més ,l'arribada al poble és tranquil.la i agradable per al caminant,amb la típica riera central maresmenca i tots els seus edificis destacables (ajuntament,torres modernistes...).Tot i que el trànsit no sembla especialment preocupant,hi ha alguna urbanització pista amunt(poc important,s'ha de dir).L'encant de la vila s'accentua en comprovar que els pocs carrers estan tots impecables,les façanes en molt bon estat,pocs habitatges de pisos alts,molts contenidors,i,sobretot,magnífics jardins públics a mà dreta de la Rambla i un gran plafó explicatiu del Parc de la Marina (també molt bona indicació al tram teianenc de la carretera de la Cornisa).Quan s'acaba l'asfalt,arrenca una pista de sauló que segueix el Torrent d'Aroles,al llarg del qual veiem diverses torres d'estiueig d'inicis segle XX realment magnífiques i amb molt de verd;també m'alegren la vista (sobretot ara en plena primavera) alguns camps de cultiu de flors ornamentals,onades multicolors que m'acompanyen una bona estona de rost dur.La passejada s'enlletgeix força per culpa d'una petita urbanització de xalets (res a veure,no patiu,amb Alella-Park!!),però aviat ja sóc dalt la "cornisa" de sauló.Tot i el seu bon estat i la vista imponent,ara és "hora punta"(Hora Puta,tal vegada?) i no deixen de passar cotxes i ciclistes (ni un caminant fins a Sant Mateu!!:la majoria de gent deu arribar des de Premià de Mar i Vilassar de Mar).
 |
| Baix Maresme;1 (Sector costaner del S-SE del Maresme.Vistes del Masnou i Teià)(Gran Angular) |
 |
| Baix Maresme;2 (Al centre:Turó de la Mulassa,340 m,dreta:Coll de Clau)(Gran angular) |
 |
| Turons ictèrics(Turons de Sant Mateu i de Lladó |
En plena estació de rejoveniment,Sant Mateu em saluda amb una rica simfonia d'olors i de colors:gatosa i ginesta,farigola i romaní,roselles i algun arbre fruiter...i tot ben emmarcat per dos blaus ben mediterranis,el cel i el turquesa.Prenc un caminet que em duu directament al cim,inundat de prats verd primavera.Per fi he perdut tota la corrua de vehicles,M'aturo uns instants a contemplar i palpar un bell exemplar d' auró blanc amb l'escorça gravada i tot el seu suro alb i suau.Continuo fins al collet proper fins a una cruïlla de camins:a l'esquerra,el majestàtic Can Mateu,amb la seva ampla extensió de terres,ocupa gran part del paisatge immediat;a la dreta,entrelluco el singular campanar (amb espadanya) de la...
4.- Ermita de Sant Mateu: Al cim de la serra de Sant Mateu,al punt més alt de la carena i constituint un bon mirador de les comarques interiors i costaneres,trobem aquesta delicada ermita;de fet,hi ha una capella amb aquest nom documentada ja a la serra el 993 i el 1075,anomenada després Sant Mateu del Bosc (segle XV),que havia estat propietat del Monestir de Sant Miquel del Fai.Fou capella amb ermitans des dels segles XVI-XVII.L'actual edifici,romànic,presenta una volta de canó i absis semicircular,amb finestra central de doble esqueixada i una nau molt curta respecte a l'absis.Ha estat restaurat i pertany al mas de Can Riera de sant Mateu,al cim de la serra.A més,el campanar d'espadanya,d'un sol ull,és tardà i destaca per la seva disposició transversal a la façana de ponent (Premià de Dalt).
 |
| Ermita de Sant Mateu (495 m.) (Gran angular) |
 |
| Can Riera de Sant Mateu (Premià de Dalt) (Teleobj.) |
Un cop deixada l'ermita,el GR-92 torna a empalmar amb la pista anterior (sí,la de la "processó"),ara ja més tranquil.la,que va baixant de forma força pronunciada,i alterna ja la típica vegetació de màquia i pineda amb alguns alzinars més humits,i continuo topant-me amb magnífics (i alguns de colossals!) blocs de granit,escampats sense aparent ordre ni concert,com caiguts del cel i a l'atzar.Al cap d'una estoneta faig entrada a les planes de Can Boquet,presidides per una important cruïlla de pistes i camins,i una imponent imatge metàl.lica palplantada:la Creu de Can Boquet.Al seu costat,un gran mapa de la Serralada de Marina,obra dels serveis municipals de Vilassar de dalt (vg. més tard,tornada des de Sant Bartomeu de cabanyes fins a aquí.). Camino un pèl més i,a pocs metres,m'aturo a contemplar el magnífic...
5.- Dolmen de la Roca d'en Toni: (Vilassar de Dalt) Situat a l'indret de les Planes de Can Boquet.La datació inicial atribuïda,Neolític Mig-Edat del Bronze,és molt genèrica;però a manca d'una excavació de l'àrea (i del dolmen) cal ser molt prudents.Tot i així,el dolmen de cambra simple,es considera una construcció originària de la Cultura Pirenaica,que es genera vers el Calcolític Final-Bronze inicial (vers el 2100-1500 a.C.)..Aquest monument funerari és considerat una cambra simple.Aquest tipus de construcció es composa habitualment de 4 lloses dretes,que suporten una gran llosa pesant cobertora.L'accés acostumava a ser per una llosa lateral que normalment era més lleugera per a moure-la amb facilitat,o bé més baixa,a fi de formar una finestreta per on s'hi entraven les inhumacions.Aquests dòlmens (com la majoria) eren coberts d'un túmul de terra i pedres.En aquest cas sols es conservaren 3 lloses dretes que encara suporten la llosa cobertora,i no han quedat restes ni de la porta d'accés ni del túmul que deuria envoltar el dolmen.Un cop en desús,els dòlmens es reutilitzaren com a cabanes d'aixopluc.
En aquest sentit,cal dir que a l'oest dels rius Llobregat i Cardener es dóna una gran concentració d'aquestes cambres.Aquestes s'inicien exactament des de l'interior cap a la costa per 2 vies bàsiques:
(1) Ruta Gombrèn---Ripoll---Vall de Camprodon---Alt Empordà
(2) Ruta del Berguedà:Plana de Vic---Moià---Vallès Oriental---El Maresme.
Cal destacar també que a les planes de Can Boquet hi ha una concentració alta de vestigis en un radi curt:
A) El jaciment més antic de la zona és la Roca d'en Sardinyà,assentament a l'aire lliure del Neolític Inicial Cardial (4500-3500 a.C.).
B) Resta de rocams: Són posteriors,i usats com a llocs d'inhumació:Cova d'en Pau,Cova de la Granota,Cova d'en Joan i també,possiblement,uns abrics referenciats del Grup del Museu de Vilassar de Dalt als "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme"(1979).La cronologia atribuïda a aquests sepulcres que aprofiten la mateixa naturalesa és la del Calcolític-Bronze inicial.Possiblement foren contemporanis a la Roca d'en Toni.No em ser estar de citar un fragment d'una fitxa redactada per Bassols i Fernández en la revista digital Felibrejada,elaborada pel Grup d'Història de Mataró:Sepulcre col.lectiu.Vilassar de Dalt (3500-1500 aC.):
"La doble tradició paral.lela ha originat diverses teories,de les que en destaquen:
(i) Hi ha qui creu que es tracta de 2 fases diferents d'inhumació,essent la deposició original als abrics,i la deposició secundària als dòlmens,seguint un elaborat ritual.
(ii) Podrien representar una diferenciació social:en els dòlmens s'enterren els personatges principals,i als racons i coves la resta de la comunitat.
Les teories es basen en un mateix grup que empra dues formes diferents de ritual funerari.
(iii) Es pressuposa l'existència de dues comunitats diferenciades en la forma de viure i d'enterrar,però que comparteixen un mateix territori.Tal teoria es basa en la realitat que al S. del Llobregat sols es troben coves sepulcrals,amb una absència quasi total de dòlmens.Només es troben dòlmens a la Catalunya Vella en cotes elevades (200-1000 m.).
Es creu que els constructors de dòlmens eren societats ramaderes mentre que els enterrats en rocams i coves eren agricultors,car al sud predominen les planes agrícoles,i en àrees intermitges com l'Empordà,el Vallès i el Maresme,deuria existir una convivència."
----------------------------------------------------------------
 |
| Roca d'en Toni (Gran ang.) |
 |
| Roca d'en Toni;2 (Teleobj.:300 mm.) |
A partir de les Planes de Can Boquet,la pista s'estreny una mica i torna a pujar,tot passant per més d'un club d'hípica (zona d'alta densitat de cavalls i eugues).Voregem el Turó d'en Banús,fins al Coll de porc (terme d'Òrrius),on hi ha les propietats de Can Amat Nou i Can Amat Vell.Decididament,ara sí,el camí s'enfila carena amunt,entremig de denses pinedes de pi blanc,i retrobant els genuïns alzinars.Prop de Can Tarascó,trobem un corriol (PR C-36),que mena cap a la Roca del Vallès.Jo continuo pel GR-92,un pèl cansadot,i ranejo el Turó del Castell o Turó Gros (536 m.),punt culminant de la Serra de Céllecs i,per extensió,de tota la Serralada Litoral d'aquest sector.Al cap d'una mitja hora llarga,amerat de suor,atenyo per fi la...
6.- Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes: Ja al límit amb el terme de la Roca del Vallès,dalt la carena i vora el coll del seu nom,trobem aquesta antiga església,una de les edificacions més velles del terme;el topònim ('chabanes') és documentat des del 931 (a l'acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca) i el 1008,i la capella des del 1191;fou administrada pel rector d'Argentona (1299) i després pel d'Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i Ca l'Argent;al segle XVIII tenia ermitans.És un notable edifici romànic,amb absis semicircular,d'una sola nau i campanar d'espadanya,restaurat modernament.Des d'aquí divisem una magnífica panoràmica sobre el Vallès i el Maresme.Hi ha,adossada,l'antiga casa dels ermitans.(440 m.) (Òrrius).
 |
| Sant Bartomeu de Cabanyes;1 (Teleobj.) |
 |
| Sant Bartomeu de Cabanyes;2 (Gran Ang.) |
 |
| Urticària de roselles (Macro:25 cm.) |
 |
| Turó de Séllecs (o Turó Rodó:535 m.) (A la dreta:Can Tarascó) |
 |
| Desmai de Can Boquet (Camí de can Boquet.Vilassar de Dalt) |
 |
| Serenor entre reixes (Camí de Can Boquet) (Homenatge a aquesta gosseta enreixada;amb un intercanvi de mirades tots dos fórem conscients de la nostra solitud...). |
 |
| Castell de Burriac o La Sina del Maresme (Teleobj.) |
 |
| Vinyes de Vilassar (Camí de Can Boquet) (Al fons:Vilassar de Mar) (Gran ang.) |
Ja sóc de nou a Can Boquet i,després d'estudiar-me una mica el plafó informatiu del Parc de la Serralada Litoral,m'arribo a...
7.- Les Tortugues: A 1,5 Km. del Pla de Can Boquet,al llindar d'una pista de sauló que mena a Cabrils (i a Vilassar de Mar) apareix un grup aïllat de boles granítiques impactants (n'hi ha una vintena).Aquestes pilototes de pedra granítica són,certament,l'expressió geomorfològica més peculiar i comuna en els massissos granítics.A casa nostra,són molt més abundans a les serralades costaneres que no pas als Pirineus.Això és degut a l'origen de les boles i a l'evolució posterior del massís.Aquestes granodiorites són nuclis residuals de roca fresca que han resistit l'alteració i que han aparegut a la superfície quan els agents erosius han escombrat el granit alterat que els envoltava.(A les zones granítiques dels Pirineus que durant el Quaternari cobriren les glaceres,les boles foren fàcilment arrossegades pels aparells glacials).Avui dia,les trobem lluny de llur posició original,en forma de blocs erràtics o com a components dels sediments morrènics.La forma de les boles pot ser esfèrica o el.lipsoidal (ací,són esfèriques),segons el grau d'arrodoniment assolit.En alguns casos,però,són freqüents les formes cúbiques i paral.lelepipèdiques (blocs).Les seves dimensions en diàmetre poden oscil.lar entre un pam i un decàmetre.En la mida i forma de les boles influeix,és clar,la densitat i l'orientació de les diàclasis(fractura en les roques,amb una superfície de discontinuïtat micromètrica;és a dir,unes "microfalles"),així com la intensitat de la meteorització.Les boles "Tortugues" fan una mitjana de 2-3 m. de diàmetre).(Magnífica informació arreplegada de la Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans,de J.M.Vilaplana.Kapel,1987).
8.- Ermita de Sant Salvador de Can Boquet: És situada en la mateixa pista que les "Tortugues" (al S. de Can Boquet),a uns 0,5 Km. del dolmen de Can Toni.És una ermita esmentada ja el 1055 (al lloc dit de la Cia),on al segle XIV hi hagué una comunitat de deodades o donades.L'absis de l'ermita,rectangular,cobert amb volta,és d'època pre-romànica.Des del segle XVIII és propietat de la família Boquet,amos del mas veí.L'actual façana de l'ermita data del 1920;el 1936 és destruït el retaule barroc.Fou reformada el 1982.(Vilassar de Dalt).
Prenc la pista que,per Vilassar de Dalt,i baixant fent llargues esses tot travessant extenses pinedes,mena a Vilassar de Mar (no cal dir que ja he deixat el GR-92!!).El centre de Vilassar de Dalt conserva alguna nota pintoresca,sobretot per les casetes baixes típiques del Maresme,algunes encara amb l'eixida,i pel magnífic castell-palau de Vilassar.De tota manera,per la resta (i urbanitzacions a banda!),la població,com gairebé totes les del Maresme avui dia,té pocs atractius i,si voleu...poc caliu:malauradament-per no dir,evidentment-el caos automobilístic i els edificis i places dures d'un gust pèssim també hi són ben presents...I la mediocritat del territori augmenta a mesura que vaig baixant per la carretera,en bona part motivada per enormes plantes industrials (gairebé totes dedicades al cancerigen sector de la construcció),solars deixats a l'abandó més absolut,i els eterns pets i llufes de vehicles motoritzats.
9.- VILASSAR DE DALT: Amb una extensió de 9,08 Km2,aquest municipi el trobem als vessants N.E.de la Serra de Sant Mateu,que en aquest terme,com hem vist,assoleix la màxima altitud a 448 m.,al cim que domina les Planes de Can Boquet i que té els típics planells de la part alta d'aquest pilar tectònic que forma la serralada,de muntanyes granítiques i plans de sauló i d'argila.El terme limita amb els municipis de Cabrils (NE),Òrrius (N),La Roca del Vallès (NO),Vallromanes(O),Premià de Dalt (SO) i Vilassar de Mar (SE).El territori és cobert en part als sectors més alts per alzinars empobrits,amb clapes de roureda,als llocs més assolellats,i,a les parts més baixes,per boscos de pi pinyer i pi blanc.
Vilassar de Dalt tingué una indústria tèxtil prou important,amb manufactura d'indianes,procés afavorit per la seva proximitat de Barcelona.Així,el 1915 hi havia 28 indústries tèxtils,que ocupaven les 3/4 de la població activa,i que motivaren una forta immigració des de Salt,Vic i Cabassers,sobretot.Avui dia encara resta alguna cosa d'aquest sector,i també cal esmentar l'activitat dedicada al cultiu de flors i plantes ornamentals.Tot i així,les activitats més destacables són les de la química,la fusteria i,sobretot,la de la construcció i el turisme i habitatges de segona residència.
HISTÒRIA: Cal esmentar la presència d'unes cases romanes al sector Meridional (Via Augusta),encara que la primera notícia del poble data del 978,amb el topònim 'Villazari'.La història del nucli va sempre ben lligada a la del Castell de Vilassar (C/ Àngel Guimerà,39),que centra la població.Centra el conjunt una torre rodona,torre mestra,de cinc pisos,del segle XII (en la base hi ha materials romans),al voltant de la qual es bastí la muralla;a la fi del XIII s'inicià l'ampliació (torre sortint de la façana) i durant el segle XIV s'amplià l'edifici (p.ex.,un magnífic sostre pintat sobre bigues vistes),que anà adquirint un caràcter residencial;la decoració de la façana principal,amb notables finestres gòtiques,és del segle XV,amb afegits del XVI i moderns.L'aspecte del castell,declarat Monument Històrico-Artístic el 1931,és el d'un gran palau residencial,flanquejat per torres quadrades i acabaments emmerletats.El 1950 fou restaurat.Actualment acull l'Arxiu Històric dels marquesos de Barberà,i és un dels arxius privats medievals més importants del país.El 1986 fou declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat.
De planta irregular,el castell té accés per un pont que mena a un primer recinte,on hi ha la Capella de la Santíssima Trinitat,refeta a finals del segle XVII.Una 2ª portalada s'obre a un pati interior,on hi ha la gran torre d'homenatge circular,de 5 pisos i amb uns murs de més de 2 m. de gruix.La torre fou l'element inicial,envoltada per un recinte emmurallat,obra del segle XII,que quasi coincidia amb l'actual perímetre.
La seva història va lligada a la del Castell de Sant Vicenç o de Burriac,i sembla que llur línia divisòria era la Riera de Cabrils.Des del 1262,almenys,pertanyia als mateixos senyors feudals,els Santvicenç,i el 1352 adquirí drets sobre ambdós castells la família Desbosc,la qual adquirí el 1360 la jurisdicció total sobre els castells i les seves parròquies (Vilassar,Premià,Argentona,Cabrils),però els homes de Vilassar i Argentona obtingueren des del 1364 de redimir-se de la major part dels drets feudals.Les lluites per a l'emancipació total dels Desbosc continuaren el segle XIV i es complicaren des del 1471,a la fi de la guerra contra Joan II.El procés total d'incorporació del terme de Vilassar i la parròquia a la corona no es realitzà definitivament fins el 1660.La propietat del castell,i alguns drets,extingida la famíla Desbosc,passaren als Oms,als Copons (marquesos de Moja des del segle XVIII) i als seus descendents els Sarriera (segle XIX),marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana,actuals propietaris.// 20-VIII-1713: Entrada de tropes felipistes durant la Guerra de Successió,quan cremaren unes 80 cases del poble i s'enfrontaren a la població (moriren 16 soldats i 4 vilatans).// 1870: Incendi de l'Ajuntament per les tropes carlistes en la 3ª Carlinada,en què es perdé l'arxiu municipal.
De la Vila de Vilassar de dalt,a uns 139 m. d'alt.,en destaquen les típiques cases de cós,de planta baixa i pis,amb eixida a la part posterior,iniciades al segle XVII en els carrers que es formaren enmig de les primeres cases pairals.El creixement industrial motivà la formació de nous carrers ben arrenglerats i,més endavant, sorgiren,per afluència immigratòria,nous barris sense control urbanístic i zones de xalet (Galvanya,Les Cases del Tint...).
Nucli antic:
*Església Parroquial de Sant Genís (Pça.de la Vila): Damunt d'una construcció del segle XII,fou reconstruïda el 1511-19 en gòtic tardà.Obra contractada per Bartomeu Rossi i Pere Capvern,els quals,des de 1509,treballaven a l'església de Sant Romà,de Lloret de Mar.el 1936 fou incendiada i derruïda el 1941.El 1943 es construí la nova església,a càrrec de l'arquitecte barceloní Antoni FISAS.L'antic temple consta d'una nau de 3 trams de creueria,amb capçalera coberta amb volta radial de 7 panys.Amb la destrucció es perdé una obra notable del pintor portuguès Pere NUNYES,autor del retaule de l'altar de Sant Feliu,de l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona.El retaule de Vilassar (acabat el 1533) fou obrat per Henrique Fernandes.L'edifici interior és format per una nau central i dues de laterals,menys altes,amb petit creuer i cimbori.La façana és d'estil classicista italiana típica del Noucentisme amb porxos de 3 arcs de mig punt amb columnes i capitells.Té esgrafiats i frontó de coronament.El portal lateral del mur esquerre és l'únic element conservat de l'església gòtica del segle XVI.Tallat en pedra,presenta arquivoltes,la línia de la imposta esculpida amb petits relleus i sobre el floró central,un altre relleu esculpit que representa un àngel.L'interior del temple és decorat amb murals del pintor Fidel TRIAS.
*Can Recoder (Pça.Vila,17): Antiga masia amb elements del segle XVI,portal de mig punt adovellat i obertures emmarcades en pedra.Hi ha espitlleres situades sota els ampits de les finestres.
*Teatre del Centre Vilarassenc (C/ Mestra Viladrosa,56): Dins del Centre Vilarassenc.La Societat de Teatre de Vilassar en promogué la construcció,feta per Rafael GUSTAVINO i MORENO (1880-1881),valencià,deixeble d'Elies Rogent i autor de la Fàbrica Asland,de la Pobla de Lillet (1900),i que s'establí als USA,on difongué la volta catalana (!!!).Presenta una planta circular amb estructura metàl.lica radial.El sostre té una cúpula plana,de rajola i ciment.
*Escultura: Al costat del Centre Vilarassenc.Representa Sant ordi matant el Drac,del 1977.
*Font de la Teula (C/ Font de la Teula): El nom ve del fet que l'antiga font rajava per una teula.Situada en la cruïlla d tres carrers,és de pedra,amb pica i 3 brolladors.Al damunt hi ha un relleu:un xai i un corn ple de monedes.Cal dir que aquesta font es construí amb els diners guanyats amb el comerç de carn durant un any (antigament,el municipai tenia el monopoli de la venda de carn,pa ,vi i altres productes.).El relleu,com és obvi,rememora l'abundància.
*Can Banús (C/Marquès de Barberà,14): Antiga casa pairal amb plta.baixa i pis i coberta de dos vessants.A la façana destaca el portal rodó,reformat a la part superior,amb l'arcada emmarcada de totxo vist,i les finestres gòtiques d'arc conopial.Acull el Museu Municipal,on podem trobar peces d'arqueologia prehistòrica,ibera i romana,procedent de les excavacions fetes pel Grup Arqueològic constituït el 1945.També és interessant la col.lecció de maquinària tèxtil.
Sector Sud de la vila:
*Escoles Francesc Macià (C/Ignasi Bufalà): Edificades el 1927.Consten de 2 cossos tocats perpendiculament,de manera que formen una planta cruciforme.De plta.baixa,pis i golfes,la coberta de 4 vessants al cos central i de 2 als perpendiculars.Grans obertures recorren les façanes,i els angles dels murs presenten grans carreus petris.
*Can Maians (Prop de la Ctra. de Premià de Mar): Mas fortificat.Sembla que hi hagué una primera construcció de la família Maians,que en foren amos entre 1610-65.És de plta. Baixa,pis i golfes,amb teulada a 2 vessants.A la façana hi ha moltes obertures,amb llindes,brancals i ampits de carreus de pedra,així com els angles dels murs.Sobrebalcó principal amb un escut heràldic.// Torre de defensa: De plta.circular,adossada a la masia,és l'element més antic.Felip II n'atorgà el permís de construcció el 1551.Té plta.baixa,tres pisos i terrat,amb la part baixa atalussada,amb merlets i matacans de coronament.A l'exterior hi veiem espitlleres i finestres,i,a l'interior,cobertes amb voltes i una escala de cargol que comunica el primer pis amb els superiors.A la plta.baixa,el 1795 s'obrí una porta i es convertí en capella.
*Museu El Cau del Cargol (Museu de Malacologia)(C/ Àngel Guimerà,11): Col.lecció particular de mol.luscs,d'espècies marines i terrestres,iniciada per Jaume BOT i ARENES (1950).Destaquen les col.leccions que vénen de Nova Caledònia i de l'illa de Yeu.És l'únic museu de la seva especialitat a Catalunya (!!!).
Dins del terme:
---Planes de Can Boquet,amb el Roc d'en Serinyà (amb ceràmica cordial neolítica).// Dolmen de la Roca d'en Toni (v.supra)//Cova d'en Pau:Coves sepulcrals//Cova de la Granota:Ibíd.//Turó d'en Rumpons:Poblat iber
---Sant Salvador de Can Boquet
---Restes de vil.les romanes:Per on discorria la Via Augusta i el forn de terrissa de la Fornaca
---Capella de Sant Sebastià
Fills il.lustres:
--Francesc Feliu de LA PENYA i VILA (1801-51): Militar que arribà a secretari del ministeri de la guerra i escriví literatura i sobre estratègia militar.
--Hi foren vinculats SANT JOSEP ORIOL(casa del seu padrastre);l'escriptor romàntic Pau PIFERRER i FÀBREGAS(1818-48);i l'arxiver Josep MAS i DOMÈNECH(nat a Premià de Mar el 1860 i mort a Vilassar el 1942),notable historiador.
***************************************************************************************************************************************************************************
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada