COLLSEROLA;4 (GR-6) (PR C-38)
DATA: 28-IV-2002
RECORREGUT: Turó del Trac---Pas del Rei---Turó de Sant Medir---Connexió PR C-38---Riera de Sant Medir---Sant Adjutori/ Forn iber---Can Borrell---Font de l'Ermetà---Sant Vicenç del Bosc---Rambla de Can Bell---Torre Negra---Ctra.de l'Arrabassada---SANT CUGAT DEL VALLÈS---Estació FGC
HORARIS: Inici:15 h.----- Final: 20'00 h.
Distància: 13 Km.
1.- BARCELONA: Arrenco des del peu del Velòdrom d'Horta,on comença el ja "tradicional" GR-6 (a Montserrat).Un cop arribat al Pas del Rei (punt de "Quatre Camins"),el corriol s'endinsa ràpidament per la Serra de Sant Medir,baixant de manera suau però continuada.Tota l'obaga,des d'aquí fins més enllà del Turó de Sant Medir,representa un canvi d'aspecte total i generós respecte les pelades pinedes amb màquia de les solanes barcelonines:ara és el país de l'alzinar el que ens refresca la marxa,i la proximitat de l'aigua es comença a intuir.Un cop vorejat el Turó de Sant Medir (354 m.),continuem la davallada,ara creuant els suaus desnivells de la Serra de Gausac,fins que topem amb el PR C-38,ja en plena Vall de Sant Medir.Sortosament,les abundoses pluges de la present primavera,sobretot d'ara l'abril,han alimentat la resseca Riera de Sant Medir,i,ara,aquesta ens regala la vista i l'oïda i fa que em senti un collserolenc privilegiat.De fet,m'acompanyarà al llarg de tot el seu recorregut,encara que se'm mostrarà amb timidesa.Això sí,la vegetació sempre exuberant,esponerosa,variadíssima,em recorda tothora que som en ple renaixement del cicle vital.És la prova concloent que la Natura,malgrat les travetes que li posem,continua endavant.De vegades dubtaria que l'ésser humà pogués ser considerat com part de la Mare Natura,un ingredient més de la creació vital,si no fos perquè el pas del TEMPS i les lleis de la termodinàmica ens recorden la nostra condició.
Al llarg de l'alegre Riera de Sant Medir és reconfortant descobrir que el poder magnífic de l'aigua i l'exquisidesa del clima permeten la presència d'espècies-autòctones-de ribera,com ara avellaners,gatells,freixes i àlbers que,de manera ben harmoniosa,es combinen amb altres tipus d'arbres introduïts,com el plàtan,els pollancres,castanyers d'Índia... I tot això embolcallat amb cintes de vegetació espessa i bardissars de llocs humits.En indrets com aquests,sense màquines,sense trànsit,sense criatures,sense gossos bordant,sense "música" a tot volum,sense crits...hom descobreix el SILENCI humà i els autèntics SONS de la Natura!!!
2.- Ermita de Sant Adjutori: (O de Santa Maria de Gausac).Aquesta petita i pintoresca ermita arrodonida és situada a prop de l'antiga Via Romana de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.El primer esment data de l'any 1120,i el nom ha sobrevingut a causa d'un altar dedicat a aquest sant.La confirmació de béns fou feta per Calixt II.L'ermita té una planta en cercle regular,cobert amb volta semiesfèrica feta de reble,en forma d'anells concèntrics.Té tres finestres de doble esqueixada,que en l'interior tenen llinda i,a l'exterior,arc de mig punt amb dovelles radials.Segons una hipòtesi de treball sense confirmació,cal dir que es podria tractar d'una torre de guaita circular del segle X,que a finals del XI-inicis XII es transformà en església.(Sant Cugat del Vallès)
3.- Forn iber: El trobem a uns escassos 200 m. de l'ermita anterior.És un forn de ceràmica del segle II o I a.C.,en molt bon estat de conservació,tot i que,lògicament,protegit per tal d'evitar actes delinqüents i bretolades.Podem observar-ne la cambra de foc de planta quadrada i restes de la cambra de cocció.(Sant Cugat del Vallès)
Faig marxa enrere fins al trencall ,i continuo fins a les portes de Can Borrell.Aquí,el GR-6 continua en direcció N. i NO.(vers el Pi d'en Xandri i Sant Cugat) en companyia del GR-173,que ve de Cerdanyola del Vallès;en canvi,el PR C-38 gira de cop cap a l'O. i s'endinsa,a través d'un corriol encisador,per les Serres del Pedregall,de Sant Vicenç i de Can Bell (això sí,per llurs estribacions més modestes del vessant N.).Realment,el tram Can Borrell--Font de l'Ermetà--Sant Vicenç del Bosc és una petita gran joia,on hom,ultra la noció d'espai i de temps,pot perdre fins i tot la seva IDENTITAT.Tota una apoteosi de VERD!!!... I el corriolet insignificant,quasi`una blasfèmia,un rastre humà ridícul! És curiosa la sensació d'opressió que pateix el caminant,més envoltat de Natura i Llibertat que mai!! Però la consciència humana ens juga ací una mala passada:sabem que,pel capbaix,els nostres dots intel.lectuals (i físics!) NO ultrapassen les virtuts de la resta d'éssers vius que ens aclaparen.Ara TOTS SOM PRESÈNCIES,els uns enmig dels altres,tots davant de tots,però l'Humà,conscient dels seus temors,de la seva nuesa,i,sobretot,del fet que la MORT l'espera a la cantonada... Jo,ara i ací,pateixo! Sí,no ho puc negar...Pateixo perquè si ara caic a terra,en aquest punt,i no aconsegueixo alçar-me,m'envairà l'HORROR,el pànic,la por a ser engolit sens remei!!
4.- FONT DE L'ERMETÀ: Arribo a aquesta popular font,al cor del Torrent de la Font de l'Ermetà,ara lamentablement eixut.Molt a contracor he d'admetre que trobar aquest "signe de civilització humana" m'ha tranquil.litzat força,així com la presència majestàtica d'un enorme roure,vertader pilar i alhora portal d'accés al bell torrent.A la font hi ha una inscripció que resa:
Si més no avui dia,la font és seca,amb el broc en estat paupèrrim.És enclavada a nivell de terra,prop de la llera del torrent.(Sant Cugat del Vallès)
5.- Ermita de Sant Vicenç del Bosc: Seguint el corriol (PR C-38),trobem la Font de Sant Vicenç i,des d'ací,si pugem el turonet del nostre davant,descobrim aquesta pintoresca ermita (o,millor dit,planta d'ermita) en una clariana al bell mig de l'alzinar.Crida l'atenció la presència de nombrosos rams de flors damunt el ruïnós altar,imatge de la devoció popular de què és objecte aquest lloc sagrat per part d'alguns habitants de Sant Cugat (sobretot de l'àrea de Can Bell).En veritat és un reducte de pau i tranquil.litat (quin magnífic silenci!!) privilegiat i,cada cop que hi he estat,m'han entrat unes ganes tremendes de quedar-m'hi una bona estona a llegir unes pàgines d'algun "llibre profund";finalment,sempre hi he romàs amatent,un pèl corprès per la calma que hi regna.Actualment només resta la base de les parets,on s'endevina l'absis i la planta quadrada del que fou l'edifici.La capella s'esmenta per primer cop en un document de l'any 986,i es coneixia amb el nom de Santa Maria de Gausac.S'hi venera(va) la Mare de Déu del Bosc i l'església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat.(Sant Cugat del Vallès).
Just a 50 metres per sota de l'ermita del mateix nom,apareix la Font de Sant Vicenç.L'indret és molt fresc,i uns avellaners hi aporten un destacable aire de repòs.El broc de la font ix d'una petita paret construïda per mantenir el talús.
6.- Torre Negra: (Camí de la Torre Negra,s/n) Un cop sortits de l'àrea de Can Bell,arribem a un carrer/pista de terra que,si el seguim vers l'E. una bona estona ens deixa als voltants de la Torre Negra.En el meu cas he tingut la sort que una jove veïna m'ha acompanyat amb el seu gosset fins al magnífic casalot,avui dia en mans privades.Com que els veïns coneixen els amos,aquests els deixen accedir amablement a l'esplanada sorrenca de la casa.La veritat és que és una meravella pètria.
Erigit vers el 1145,els seus primers feudataris foren els Vilanova,que entroncaren amb els Llaceres a 1/2 segle XIII.El 1432 hi trobem la família Palou,que reedificà la torre i volgué independitzar-se del monestir de Sant Cugat.Això originà un plet,que acabà al segle XVIII,amb la sentència favorable al cenobi.El 1835 té lloc una nova remodelació i avui dia és propietat particular,d'estiueig.Podem diferenciar l'àrea residencial,el cos cúbic,de la de vigilància,la torre quadrangular adossada en angle.El primer espai és dividit en tres pisos d'alçada.En l'inferior hi ha la porta d'accés en arc de mig punt adovellat.Al del mig s'aprecien diverses finestres geminades i,al darrer nivell,finestretes quadrangulars,que coincideixen amb les úniques que hi ha a la torre.L'impressionant edifici (que segons conta una llegenda,amaga un túnel subterrani que el comunicava amb el monestir) té moltes hectàrees de camps de cultiu i arbredes.
En poques paraules,la tranquil.litat de l'indret,la planúria del paisatge i,sobretot,la tonalitat de marró pa morè de la Torre Negra,transmet un aire d'entre misteri i sàvia melangia.(Sant Cugat del Vallès)
************************************************************************************************************
*NOTA*: Totes aquestes fotografies han estat fetes amb una càmera rèflex Cosina de l'any 1985!!
RECORREGUT: Turó del Trac---Pas del Rei---Turó de Sant Medir---Connexió PR C-38---Riera de Sant Medir---Sant Adjutori/ Forn iber---Can Borrell---Font de l'Ermetà---Sant Vicenç del Bosc---Rambla de Can Bell---Torre Negra---Ctra.de l'Arrabassada---SANT CUGAT DEL VALLÈS---Estació FGC
HORARIS: Inici:15 h.----- Final: 20'00 h.
Distància: 13 Km.
1.- BARCELONA: Arrenco des del peu del Velòdrom d'Horta,on comença el ja "tradicional" GR-6 (a Montserrat).Un cop arribat al Pas del Rei (punt de "Quatre Camins"),el corriol s'endinsa ràpidament per la Serra de Sant Medir,baixant de manera suau però continuada.Tota l'obaga,des d'aquí fins més enllà del Turó de Sant Medir,representa un canvi d'aspecte total i generós respecte les pelades pinedes amb màquia de les solanes barcelonines:ara és el país de l'alzinar el que ens refresca la marxa,i la proximitat de l'aigua es comença a intuir.Un cop vorejat el Turó de Sant Medir (354 m.),continuem la davallada,ara creuant els suaus desnivells de la Serra de Gausac,fins que topem amb el PR C-38,ja en plena Vall de Sant Medir.Sortosament,les abundoses pluges de la present primavera,sobretot d'ara l'abril,han alimentat la resseca Riera de Sant Medir,i,ara,aquesta ens regala la vista i l'oïda i fa que em senti un collserolenc privilegiat.De fet,m'acompanyarà al llarg de tot el seu recorregut,encara que se'm mostrarà amb timidesa.Això sí,la vegetació sempre exuberant,esponerosa,variadíssima,em recorda tothora que som en ple renaixement del cicle vital.És la prova concloent que la Natura,malgrat les travetes que li posem,continua endavant.De vegades dubtaria que l'ésser humà pogués ser considerat com part de la Mare Natura,un ingredient més de la creació vital,si no fos perquè el pas del TEMPS i les lleis de la termodinàmica ens recorden la nostra condició.
Al llarg de l'alegre Riera de Sant Medir és reconfortant descobrir que el poder magnífic de l'aigua i l'exquisidesa del clima permeten la presència d'espècies-autòctones-de ribera,com ara avellaners,gatells,freixes i àlbers que,de manera ben harmoniosa,es combinen amb altres tipus d'arbres introduïts,com el plàtan,els pollancres,castanyers d'Índia... I tot això embolcallat amb cintes de vegetació espessa i bardissars de llocs humits.En indrets com aquests,sense màquines,sense trànsit,sense criatures,sense gossos bordant,sense "música" a tot volum,sense crits...hom descobreix el SILENCI humà i els autèntics SONS de la Natura!!!
 |
| Camí de Sant Medir(Obj.:50 mm.) |
 |
| Via romana a Sant Cugat (Obj.:50 mm.) |
 |
| Riera de Sant Medir (obj.:50 mm.) |
2.- Ermita de Sant Adjutori: (O de Santa Maria de Gausac).Aquesta petita i pintoresca ermita arrodonida és situada a prop de l'antiga Via Romana de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.El primer esment data de l'any 1120,i el nom ha sobrevingut a causa d'un altar dedicat a aquest sant.La confirmació de béns fou feta per Calixt II.L'ermita té una planta en cercle regular,cobert amb volta semiesfèrica feta de reble,en forma d'anells concèntrics.Té tres finestres de doble esqueixada,que en l'interior tenen llinda i,a l'exterior,arc de mig punt amb dovelles radials.Segons una hipòtesi de treball sense confirmació,cal dir que es podria tractar d'una torre de guaita circular del segle X,que a finals del XI-inicis XII es transformà en església.(Sant Cugat del Vallès)
 |
| Ermita de Sant Adjutori (Gran Angular) |
3.- Forn iber: El trobem a uns escassos 200 m. de l'ermita anterior.És un forn de ceràmica del segle II o I a.C.,en molt bon estat de conservació,tot i que,lògicament,protegit per tal d'evitar actes delinqüents i bretolades.Podem observar-ne la cambra de foc de planta quadrada i restes de la cambra de cocció.(Sant Cugat del Vallès)
 |
| Forn iber del segle II a.C.(Gran Ang.,Vel.:1/30) |
Faig marxa enrere fins al trencall ,i continuo fins a les portes de Can Borrell.Aquí,el GR-6 continua en direcció N. i NO.(vers el Pi d'en Xandri i Sant Cugat) en companyia del GR-173,que ve de Cerdanyola del Vallès;en canvi,el PR C-38 gira de cop cap a l'O. i s'endinsa,a través d'un corriol encisador,per les Serres del Pedregall,de Sant Vicenç i de Can Bell (això sí,per llurs estribacions més modestes del vessant N.).Realment,el tram Can Borrell--Font de l'Ermetà--Sant Vicenç del Bosc és una petita gran joia,on hom,ultra la noció d'espai i de temps,pot perdre fins i tot la seva IDENTITAT.Tota una apoteosi de VERD!!!... I el corriolet insignificant,quasi`una blasfèmia,un rastre humà ridícul! És curiosa la sensació d'opressió que pateix el caminant,més envoltat de Natura i Llibertat que mai!! Però la consciència humana ens juga ací una mala passada:sabem que,pel capbaix,els nostres dots intel.lectuals (i físics!) NO ultrapassen les virtuts de la resta d'éssers vius que ens aclaparen.Ara TOTS SOM PRESÈNCIES,els uns enmig dels altres,tots davant de tots,però l'Humà,conscient dels seus temors,de la seva nuesa,i,sobretot,del fet que la MORT l'espera a la cantonada... Jo,ara i ací,pateixo! Sí,no ho puc negar...Pateixo perquè si ara caic a terra,en aquest punt,i no aconsegueixo alçar-me,m'envairà l'HORROR,el pànic,la por a ser engolit sens remei!!
4.- FONT DE L'ERMETÀ: Arribo a aquesta popular font,al cor del Torrent de la Font de l'Ermetà,ara lamentablement eixut.Molt a contracor he d'admetre que trobar aquest "signe de civilització humana" m'ha tranquil.litzat força,així com la presència majestàtica d'un enorme roure,vertader pilar i alhora portal d'accés al bell torrent.A la font hi ha una inscripció que resa:
 |
| Font de l'Ermetà (atenció als dos accents que hi falten!!)(Obj.Macro,a 20 cm.) |
Si més no avui dia,la font és seca,amb el broc en estat paupèrrim.És enclavada a nivell de terra,prop de la llera del torrent.(Sant Cugat del Vallès)
5.- Ermita de Sant Vicenç del Bosc: Seguint el corriol (PR C-38),trobem la Font de Sant Vicenç i,des d'ací,si pugem el turonet del nostre davant,descobrim aquesta pintoresca ermita (o,millor dit,planta d'ermita) en una clariana al bell mig de l'alzinar.Crida l'atenció la presència de nombrosos rams de flors damunt el ruïnós altar,imatge de la devoció popular de què és objecte aquest lloc sagrat per part d'alguns habitants de Sant Cugat (sobretot de l'àrea de Can Bell).En veritat és un reducte de pau i tranquil.litat (quin magnífic silenci!!) privilegiat i,cada cop que hi he estat,m'han entrat unes ganes tremendes de quedar-m'hi una bona estona a llegir unes pàgines d'algun "llibre profund";finalment,sempre hi he romàs amatent,un pèl corprès per la calma que hi regna.Actualment només resta la base de les parets,on s'endevina l'absis i la planta quadrada del que fou l'edifici.La capella s'esmenta per primer cop en un document de l'any 986,i es coneixia amb el nom de Santa Maria de Gausac.S'hi venera(va) la Mare de Déu del Bosc i l'església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat.(Sant Cugat del Vallès).
Just a 50 metres per sota de l'ermita del mateix nom,apareix la Font de Sant Vicenç.L'indret és molt fresc,i uns avellaners hi aporten un destacable aire de repòs.El broc de la font ix d'una petita paret construïda per mantenir el talús.
 |
| Ermita de Sant Vicenç del Bosc (Gran Angular) |
6.- Torre Negra: (Camí de la Torre Negra,s/n) Un cop sortits de l'àrea de Can Bell,arribem a un carrer/pista de terra que,si el seguim vers l'E. una bona estona ens deixa als voltants de la Torre Negra.En el meu cas he tingut la sort que una jove veïna m'ha acompanyat amb el seu gosset fins al magnífic casalot,avui dia en mans privades.Com que els veïns coneixen els amos,aquests els deixen accedir amablement a l'esplanada sorrenca de la casa.La veritat és que és una meravella pètria.
Erigit vers el 1145,els seus primers feudataris foren els Vilanova,que entroncaren amb els Llaceres a 1/2 segle XIII.El 1432 hi trobem la família Palou,que reedificà la torre i volgué independitzar-se del monestir de Sant Cugat.Això originà un plet,que acabà al segle XVIII,amb la sentència favorable al cenobi.El 1835 té lloc una nova remodelació i avui dia és propietat particular,d'estiueig.Podem diferenciar l'àrea residencial,el cos cúbic,de la de vigilància,la torre quadrangular adossada en angle.El primer espai és dividit en tres pisos d'alçada.En l'inferior hi ha la porta d'accés en arc de mig punt adovellat.Al del mig s'aprecien diverses finestres geminades i,al darrer nivell,finestretes quadrangulars,que coincideixen amb les úniques que hi ha a la torre.L'impressionant edifici (que segons conta una llegenda,amaga un túnel subterrani que el comunicava amb el monestir) té moltes hectàrees de camps de cultiu i arbredes.
En poques paraules,la tranquil.litat de l'indret,la planúria del paisatge i,sobretot,la tonalitat de marró pa morè de la Torre Negra,transmet un aire d'entre misteri i sàvia melangia.(Sant Cugat del Vallès)
 |
| Torre Negra (Gran Angular) |
*NOTA*: Totes aquestes fotografies han estat fetes amb una càmera rèflex Cosina de l'any 1985!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada