SERRALADA LITORAL;1 (GR 92) (1-VI-2002)

COLLSEROLA-2 (GR-92) (27-I-2002)

•   Sortida de casa: 12'30h.
•   Baixador de Vallvidrera: 13'30h.
•   Camí errat: 14'00h.
•   Creu d'Olorda: 15'40h.(dinar)
•   Molins de Rei:17'45h.
•   Estació RENFE: 18'20h.
•   Casa: 19'15h.

   

   1.- Vallvidrera/Baixador de Vallvidrera: (Barcelona) (0'0h.)

     Vallvidrera és un antic municipi,independent fins el 1892,any que fou annexat al municipi de Sarrià,junt amb el qual perdé la independència el 1921,que foren annexats a Barcelona.S'estén pels vessants nordoccidentals de la serra de Collserola i comprèn la depressió del coll de Vallvidrera(363 m.),que travessa la carretera de Barcelona a Sant Cugat,i la capçalera de la vall de la riera de Vallvidrera dita també la Rierada,que neix sota els turons de Can Pasqual;forma la frontera del nord de l'antiga frontera del terme i desemboca al Llobregat ja a la comarca del Baix Llobregat (Molins de Rei).

   El primer esment històric el trobem en un document del 987 referent a l'església de Santa Maria de Vallvidrera (l'antiga Aiguallonga);adquirí categoria de parròquia alsegle XIII i des del 1391 depengué del capítol de canonges de la catedral de Barcelo-na.La jurisdicció civil depengué inicialment dels senyors del ccastell d'Olorda;la jurisdicció passà als Desllor(1355),als Rolat (1377) i als Requesens (1382),però retornà a la Corona el 1385;fou encara alineat al Relat (1420) i als Requesens (1430),però el 1431 passà definitivament a la Corona i fou considerat part de Barcelona.

   2.- Can Sauró: (Barcelona) (20')

Atzur de pinyons(des del turó de Can Castellví)

   Començo a pujar i passo per la residència "Sagrada Família" i el magnífic Mas Sauró,una de les masies més antigues dels voltants de Vallvidrera.Sincerament,aquesta ascensió al turó de Can Castellví és fumuda i carrega les cames! No,si Collserola ja ho té, això!:vinga pujar de cop de qualsevol manera,que després ja anirem plans! Però bé,això suposo que només ho penso en plena acció...

Vallvidrera des de Can Castellví(464 m.)

   

   3.- Camí de Can Pasqual: (50'-58') El GR-92 va seguint un magnífic corriol en plena carena i ens mena cap al turó de Can Pasqual.

   4.- Turons de Can Pasqual: (1h.05') Sóc a 467 m.,i en plena frontera Barcelona-Vallès-Baix Llobregat.Des d'ací,tinc unes magnífiques vistes de Vallvidrera i de Sant Pere Màrtir.

   5.- Monstruós R-8: Ara em trobo una vella andròmina "aparcada" al bell mig del GR-92,una autèntica desferra d'allò que un cop va ser objecte de desig material d'un pobre mortal humà...Bé,no ens descentrem... Aquest tram de sender continua ben amagadet i paral.lel a la mateixa Ctra.BV-1468,la que mena a Molins de Rei.És el camí del turó de Can Mallol.(410m.) (1h.25').

   6.- Pla de Can Serra: De mica en mica el camí va baixant,i ara em trobo al turó de Can Serra (397 m.),que fa una mica de clariana i de mirador (1h.37').

   7.- Santa Creu d'Olorda:  (1h.40')Ermita documentada des del 1032,si bé se sap que és anterior.És un edifici d'una sola nau,amb capçalera preromànica formada per un absis trapezoïdal i un transsepte elevat,cobert amb volta de canó transversal.Les capelles laterals s'afegiren als segles XIV i XV.La porta classicitzant,situada al S.,duu la data '1632',quan,segurament,s'allargà la nau a ponent per a recolzar-hi el campanar.Fou cremada el 1936 i després restaurada el 1952-53.Actualment,amb un restaurant a l'interior i una àrea de lleure als seus voltants,el seu estat torna a ser deficient.Es fa un aplec el primer dilluns de Pasqua. (328 m.) (Molins de Rei).

Canelons vegetals(turons de la Banya i del Xai,de dreta a esqu.;a mà esqu.:penyes de Castellví.Foto presa des dels darreres de l'ermita.)

   

   Passem per la Pedrera dels Ocells,antiga pedrera de pissarra negra,avui abandonada i  reconvertida en una zona d'estanys que serveix com a zona de nidificació.És sorprenent la tonalitat ocre de l'aigua de pluja que s'acumula,resultat del contacte amb el terreny de pissarra.Ja de nou pel GR-92,al cap de no res veiem una masia a mà dreta:és l'arxiconeguda Can Portell,que data del segle XVI,tot i haver estat remodelada durant el segle passat.Val la pena anar-la a veure un moment,tot prenent una pista que hi mena.                           

   8.- Camí cap a Castellciuró: El GR-92 marxa decididament cap a ponent,i tot plegat esdevé un passeig tranquil,lleuger i que fa de bon pair després d'un bon mos a Creu d'Olorda.Pel camí (2h.05'),em sorprenen uns marcs de porta(!!) d'uns habitatges inacabats,que sembla que es van planejar fa unes dècades per a ús de treballadors.Per sort(o per encert!) no es va arribar a consumar el delicte...Deixo enrere la masia-restaurant Can Ribes,del segle XIV,també prou refeta però amb un aire ben digne.Una mica més endavant,un caminoi es desvia i en cinc minutets som a un altre mas destacable:Can Bofill,del segle XVII i amb un excel.lent campanar-mirador,Val molt la pena aturar-se,a tan sols un minut del mas,a la font de la Tartana,un indret serè i acollidor que,a més,ens depara una sorpresa,sobretot per als qui fórem batejats amb el millor nom del món:l'oratori de Sant JORDI!!!.D'entre la vegetació que trobem per Can Bofill,trobem dos magnífics exemplars de lledoners.(2h.25')

                                            Masia de Can Bofill


   9.- Can Vilagut: (2h.40')  Un cop desfet aquest trencall i tornats al GR-92,un pèl més endavant ens topem amb aquest gran casalot datat del 1368,amb un rellotge de sol a la façana del 1786.De primer conegut com a Mas de Raimon Ça Torra,a partir del segle XV uns documents ja oficialitzen el topònim actual.La masia va pertànyer a l'ajuntament de Santa Creu d'Olorda fins al 1916,quan aquest es va dissoldre.

                                 Can Vilagut ha picat l'ham.

   Els dos cops que he estat pels volts de Castellciuró m'he endut una curiosa sensació de goig, tranquil.litat,serenor i recolliment.Suposo que el fet que la població propera sigui Molins de Rei i no pas una gran urbs com Barcelona hi deu ajudar.No ho sé,tot plegat és una impressió multifactorial:l'aire que es respira,la vibració del terreny més aviat sec i assolellat encara en aquesta hora d'hivern,les suaus ondulacions dels turonets que moren aquí,l'espai fet "a mida" per al caminant,les fonts i masos que podem trobar en aquests indrets,la diversitat de vegetació...En definitiva,la humilitat i la senzillesa de la terra.Potser aquesta sensació,salvant les diferències quant a natura i mides,és la que hom sent també a la vall d'Olzinelles,entre el Montseny i el Montnegre.Llocs de pas...llocs de ras... .

                                 Xamosa flor d'atzavara(a primer terme,
                                                                               el Mulei,227m.)


   
   10.-Castellciuró: (Molins de Rei) (2h.50')  (155m.) 
     El castell,avui en ruïnes,és dat d'un turó calcari al nord-est de la vila.Sembla que la primera construcció fou de l'època visigòtica.
   La fortalesa,documentada a finals del segle X com a "Torre Guadallo",fou enderrocada per Almansor el 985.El 1143 el lloc era un alou anomenat "Lloc de Ciuró",propietat de l'Orde dels Hospitalers,i formava part de la finca agrícola "Olivari de Cendró".El 1202 consta com a propietat de l'Orde dels Templers.
   Després de passar per diverses mans,el juliol de 1368 Berenguer de Relat obté del Rei Pere III el Cerimoniós la facultat de bastir el ver Castell de Ciuró,amb jurisdicció sobre Molins de Rei.A finals del XVI,a l'època dels Requesens,el castell perd importància i és arrendat com a propietat agrícola.(Vg.:Itineraris a l'abast per Molins de Rei,Recorregut 1.Centre Excursionista de Molins de Rei-Diputació de Barcelona-FEEC.)
   Avui dia és molt malmès,però,això sí,els seus murs d''Opus spicatum' són una veritable joia!! Actualment té una àrea de lleure i és portal d'accés al Parc Natural.

   

   11.- Molins de Rei: 

     Hi arribo a les 17'45h. i m'hi passejo uns 35' fins a anar agafar la RENFE(esperem que ben aviat "XANFE":Xarxa Nacional de Ferrocarrils o,senzillament,FGC.).

   El municipi té una extensió de 16 Km.quadrats i és situat a la riba esquerra del riu Llobregat;s'estén des de la plana al.luvial del riu fins als contraforts occidentals de Collserola.És delimitat pels termes del Papiol i Sant Cugat del Vallès al N.,els de Barcelona i Sant Cugat al NE.,Sant Feliu de Llobregat al Sud i Pallejà i Sant Vicenç dels Horts a l'O.El pla ocupa un 12% del terme,al llarg de la riba esquerra,eixamplant-se gradualment de N. a S.;es manté a una altitud mitjana de 20-30 m.Al límit del pla amb els primers relleus s'assenta el nucli antic.Des de la vila fins al riu tradicionalment hi ha hagut cultius de regadiu(horta i fruiters),encara que els usos fabrils i els nusos  de comunicació els han anat reduint sensiblement.
   L'altra unitat morfològica,la muntanya,ocupa el 88% del municipi.Els materials que la formen(esquists i calcàries)són d'edat paleozoica (excepte els sectors més baixos,en contacta amb el pla,on el rocam canvia sobtadament a uns materials més recents-margues-,d'edat pliocènica,molt tous i fàcilment erosionables).El paisatge que trobem d'aquesta llarga història geològica ens és donat per la presència d'uns relleus madurs,amb serrats de forma suau(Puig d?olorda,434m;Mulei,226m;Penyes de Castellví,237m.;Serra de Can Julià,236m.) separats per valls per on circulen nombroses rieres i toorrents de règim torrencial d'un poder erosiu remarcable durant els períodes de pluges.La riera de Vallvidrera,de cabal quasi permanent,corre en direcció NE-SO,drenant els sectors més septtentrionals(Serra de les Pinedes,Serra de Can Julià,vessants tramuntanencs de les Penyes de Castellví).La Riera de Sant Bartomeu neix sota el Puig d'Olorda i recull les aigües del nord d'aquesta muntanya i els vessants de migjorn de les Penyes de Castellví;hi desguassen els Torrents de Can Ribes i de Can Tintorer;encara,als vessants meridionals del Puig d'Olorda trobem la Riera de Bonet i el Torrent de Can Miano.
    Nota històrica: Després de la dominació sarraïna,el lloc on més tard s'alçaria la vila de Molins de Rei pertanyia al terme d'Olorda,muntanya entorn de la qual s'alçaven ja al s.X diverses torres de guaita i fortificacions,una de les quals esdevindria Castellciuró(v.supra).El primer esment és del 1142,quan hi havia establerts templers.Anterior,però,és una notícia de l'any 1001 referida a la capella de Sant Pere de Romaní,situada al lloc dit antigament 'Duodecimo' o Duïsme,topònim que cal relacionar amb una antiga via.La capella,en la parròquia de Santa Creu d'Olorda,era sota dependència de Sant Pere de Roma.
   1188: Alfons I el Cast concedeix a Bernat,ferrer,un tros de guerra guanyat al riu perquè s'hi establís,hi edifiqués una casa amb hort i arrangés el molí(molins reials),el qual li donà en emfeteusi.
   1209: S'atorga llicència a la vila de Molins de Rei per a tenir església i cementiri on hi havia la capella de Sant Miquel,que serà sufragània de la parròquia de santa Creu d'Olorda fins al 1325,que es constituirà en parròquia independent.
   1347: Constança,vídua de Pere,fill del gran jutge Hug d'Arborea,vescomte de Bas,llega la vila a les monges i convent de Santa Clara d'Oristany,de Sardenya.
   1366: Berenguer de Relat adquireix la Senyoria de Molins de Rei,del castell d'Olorda i de Castellciuró.
   1430: Vila cedida com a baronia a Galceran de Requesens i de Queralt.Els Requesens construeixen a la vila un gran palau on,el...
   1493: ...hi sojornen els Reis Catòlics i Cristófor Colom,i,més tard,l'Emperador Carlos V.
   1532: També s'hi hostatgen l'Emperadriu Isabel de Portugal i son fill el futur Felipe II de Castella.L'emparentament dels Requesens amb la noblesa castellana,motivà que traslladessin llur residència a Madrid.
   1763: Carlos III disposa la construcció d'un enorme pont sobre el Llobregat.Prop seu s'anà formant el nucli urbà,tot i que el seu progrés fou frenat per la Guerra del Francès.
   7-VI-1808: Les tropes del general Schwartz són derrotades a El Bruc i el 30-VI,després d'una forta batalla,la vila de Molins és incendiada pels francesos.A la fi,el general Saint-Cyr,amb un nombrós exèrcit,ocupa la zona compresa entre Vilafranca i Molins.Llavors,el general Suchet construeix unes torres amb troneres.
   III-1814: Acabada la guerra,Fernando VII sojorna a la vila,a Can Roca.
   21-V-1819: La Infanta Carlota de Bourbon inaugura el Canal de la Infanta.
   1850: Segona església parroquial,neoclàssica,al mateix lloc de l'anterior.
   1855: El tren arriba a Molins.Saqueig i incendi pels carlins.
   1893: Servei d'aigua corrent.
   1897: Enllumenat elèctric.
   1914: Arriba el telèfon.
   1936-39: Bombardeig del Pont de Molins de rei,tot i que aconsegueix aguantar.

   Alguns monuments destacables: 

• Muralla del segle XIV (desapareguda)
• Celler de 1/2 segle XIV
• Dues làpides en català i llatí que recorden la muralla.
• Palau dels Requesens,primeries s.XIV,gòtic(desaparegut).
• Església parroquial de Sant Miquel de Molins de Rei (1942)
• Església neoclàssica (destruïda el 1936).
• Estació del tren (1855),neoclàssica,amb pòrtic amb columnes.
• Època prehistòrica: Cova de l'Or (Neolítica:Santa Creu d'Olorda,Sant Feliu);Puig d'Olorda (Pl.de les Bruixes i de les Argil.les:poblats ibers,s.IV a.C.).

   Personatges cèlebres:

• Lluís de Requesens i Zúñiga (Barcelona,1528-Bruxelles,1574):Senyor de Molins de Rei:nomenat comanador general de castella per Carlos V,participà a la batalla de Lepant(1571),i nomenat Governador dels Països Baixos(1573).
• Margarida Xirgu (Molins de Rei,1888-Montevideo 1969):Gran intèrpret de teatre.
• Miquel Carbonell i Serra (1854-96): Pintor,premiat a l'Exposició de Barcelona de 1888.

***********************************************

          *NOTA*  Les fotografies que es mostren en aquesta pàgina ja estan preses amb una màquina més decent,Fuji compacta dels 90s i,en aquest cas,no han estat retocades.