SERRALADA DE MARINA,1/GR-92
Recorregut:Santa Coloma de Gramanet---Puig Castellar---Sant Jeroni de la Murtra---La Conreria---Turó d'en Galzeran---Turó d'en Gurri---"Alella Park". (Inici:13h.15'/ Final:18h.30'// TOTAL:15 Km.)(10-III-2002).
SERRALADA DE MARINA,1
1.- SANTA COLOMA DE GRAMENET: El terme municipal és de reduïda extensió,7,05 Km2,un dels més petits de la província de Barcelona,i es troba a la part esquerra del Besòs,al peu de la Serralada Litoral.Limita a més amb els termes de Montcada i Reixac(N.),Badalona(E.) i Sant Adrià de Besòs(S.).La Serra de Sant Mateu s'inicia a l'esquerra del riu i des del congost de Montcada s'enfila per la Guinardera,la Placeta dels Llops(198m.),el Turó del Pollo o Puig Castellar,el Replà del Campament i els turons de les Ermites(Serra de les Ermites) de Sant Climent i Sant Onofre o Mont de Poià,als vessants del qual hi ha,ja dins de Badalona,l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra(antigament,Sant Martí de Poià).Seguint els límits,trobem a llevant la Serra de Mosques d'Ase(128 m.),paral.lela a la de Sant Mateu,amb l'Espirall i Can Butinyà,que continua cap al sud;passat un clapissar de roques(Montserrat dels Pobres),la carena declina fins a arribar a la Plaça de la Vila de Santa Coloma (33m.),centre geomètric i municipal.Aquesta segona serra divideix el terme en dues valls de diversa altura,la Vall Carcarenya o de la Pallaresa(entre Sant Mateu i la Bastida,sector obac de Mosques d'Ase),alta i atorrentada,i la vall de Sistrells(entre Mosques d'Ase i la Serra de Sistrells o de Mena),en una bona part de Badalona,més baixa i planera,drenada per un ampli rieral (avui carrer de Verdaguer).
HISTÒRIA: Puig Castellar(v.infra)
Turó de Puigfre:Límit amb Badalona i Sant Adrià.El Centre Excursionista Puig Castellar féu troballes de l'Eneolític(1954),i arqueòlegs locals trobaren el megàlit del tipus de dolmen del Cau d'en Genís,prop de Puig Castellar.
Edat del Bronze:Al Torrent de Can Bruixes i Can Butinyà s'han trobat fons de cabanes,amb sitges,ceràmica i metall,igual que als volts de l'Església Nova.
Alta Edat Mitjana:La història de la vila comença en l'època de repoblament del sector,poc abans de l'any 1000.La troballa d'un tosc capitell romànic prop de l'església Vella indica l'existència d'un petit cenobi i esglesiola que podria haver estat destruïda en la ràtzia d'al-Mansur el 985.L'església de Santa Coloma s'esmenta en un pergamí de Ramon Berenguer del 1019 i amb més precisió al Cartulari de Sant Cugat del Vallès(amb referència al lloc de Gramanet i el temple dedicat a la Santa);el 1024 una dona pietosa donà al monestir el seu fill Arnau i els béns que tenia a la vila).// 1056:Ramon Berenguer i Almodis donaren l'església de Badalona amb la sufragània de Santa Coloma a la Canònica de la Catedral de Barcelona,amb els seus delmes.
Baixa Edat Mitjana:Sta.Coloma constava d'una sèrie de cases i masos al redòs de l'església,prop del riu,i uns 14 o 15 grans masos i casals residencials,amb explotacions agràries als vessants de la muntanya,més elevats i fora de perill de negament fluvial;alguns s'han conservat modificats(Torre Balldovina,Can Peixauet,Mas Carcarenya,Torre Pallaresa,Can Zam).Tingueren importància els molins fariners a la vora esquerra del riu(el camí vorer es deia Camí dels Molins).Com que era domini senyorial barceloní,la vila no estigué subjecta a oneroses servituds feudals.La insignificança del llogaret,apartat de les vies importants,mantenia la integritat social trasbalsada només per les riuades i incursions piràtiques.Sta.Coloma fou cedida pels canonges de la Seu a la Pia Almoina,institució cobradora de la majoria de delmes.Els drets de la família Montcada(amb els de Badalona,Tiana i Alella) passaren el 1225 a Ramon de Plegamans,que el 1240 els deixà en testament a la Catedral barcelonina.
Edat Moderna:La proximitat del monestir de Sant Jeroni de la Murtra a la vall de Poià(d.1416),al qual s'accedia per la vall de Carcarenya o Pallaresa,féu més conegut el poble.En el segle XV,les propietats més importants eren,ultra la Torre Pallaresa i de la Torre Baldovina(dels Gruny),Can Pascali,el Mas Fonollar i el Mas Carcereny.Algunes terres pagaven cens a la baronia de Sant Adrià,del bisbe de Barcelona.// 1471:Important batalla prop de la Torre Baldovina durant la guerra contra Joan II,on el príncep Ferran tenia presoners 30 cavallers;la Generalitat hi envià 4000 homes de peu i 150 cavallers comandats per Jacob Galioto i D.Dionís,que foren vençuts severament(més de 2000 reus)./ En les revoltes remences,hi hagué saquejos,incendis i persecucions,segons Fra Aixelà,jerònim de la Murtra.
El clima sanitós el féu refugi habitual contra les epidèmies que assolaven Barcelona.Foren,però,molt negatius per a la prosperitat del lloc,les guerres,les incursions dels moros,els terratrèmols(1248,1448),les riuades i les conseqüències econòmiques de les guerres(impostos i encariments).// 1561:En les lluites de persecució contra el bandolerisme,Francesc Antoni Setantí empresonà en la seva torre(Torribera?) 40 bandolers,segons les Rúbriques de Bruniquer;el darrer d'aquest llinatge tingué la sepultura davant la capella del Sant Crist de la Murtra./ 1589:En la terrible pesta,el Consolat de Mar es refugià a Santa Coloma.
Al segle XVII,en la Guerra dels Segadors,el gener del 1641,tingué lloc a la vora de la Torre Pallaresa,una emboscada de la gent de la terra contra l'exèrcit reial,i per represàlia foren executats veïns de Santa Coloma i de Sant Andreu.El Crist dels Segadors fou guardat en algun d'aquests masos.La població sofrí trastorns a la fi de la guerra(amb la capitulació de Barcelona);i el 1689,en la Guerra de la Lliga d'Augsburg,el poble de Santa Coloma,seguint l'exemple del Pla de Barcelona,s'alçà i desarmà els terços castellans allotjats al sector;les tropes del duc de Vendôme que assetjaren Barcelona el 1697 acamparen vora el Besòs,des de la mar fins a Santa Coloma.
Malgrat setges i ocupacions,la població anà augmentant i es dugueren a terme noves plantacions de vinya,el dessecament dels aiguamolls,l'augment de l'horta i aparegueren safareigs i basses per regar,alhora que s'augmentaven les concessions del regatge a través del Rec Comtal a Santa Coloma.
Del 1704 al 1714,hi hagué un bloqueig i un setge en la Guerra de Successió,la qual comportà desembarcaments i ocupació de cases als pobles forans i hi hagué disturbis al voltant de la Torre Pallaresa.Tot i les lleves militars i les caresties del pa al llarg del segle XVIII,la població passà de 144 habitants el 1718,a 731 el 1787,creixement degut en part a l'emigració de gent de la muntanya vers el poble,vers el pla,atreta pels sous més alts.
Segle XIX: Als inicis,fou important la Guerra del Francès per a la població.El pagès Jaume Galobardes,testimoni dels fets,en féu una crònica.// L'11 de juny del 1808,després de l'enfrontament de l'estret del Rec,a Montcada,els sometents catalans fugiren i un grup de francesos mataren l'ermità del turó de Montcada i sa família i arribaren a Santa Coloma,on ultratjaren la rectoria i profanaren el sagrari,robaren joies i entraren a Can Martí i a l'hostal.Els incidents s'agreujaren el Dia de Corpus,quan moriren 14 persones del poble;Milans del Bosch acampà després de la batalla del Bruc al planell de les Ermites,amb uns 4000 homes,amb avançades diverses./ El 22 de setembre,té lloc la Batalla de Santa Coloma:Ací i a Sant Jeroni Milans lluità contra 2200 homes a les ordres del general Lechi amb només 600 homes que,de matinada,sorprengueren els gavatxos,que sofriren 100 morts i fugiren.Milans fou ascendit a Coronel a la mateixa Caserna de Sant Jeroni./ El 10 d'octubre,hi ha la batalla de Sant Jeroni:l'estratègia dels francesos allunyà el gros de les forces de Milans i els reforços napoleònics derrotaren les tropes catalanes(moriren més de 150 miquelets i 17 paisans de Santa Coloma i hi hagué molts presoners).Els francesos saquejaren la població,robaren i violaren.Del campament de Milans encara se'n diu "El Campament"./ 1828:El cens dóna 524 h.// Mitjans segle XIX:Arriba la industrialització,influïda pel poble veí de Sant Andreu de Provençals(sobretot fàbriques de cotó,amb telers a mà i després telers mecànics i els jacquard)./ 1854:Forta epidèmia de còlera(ja format el Raval)./ 1857:Ja són 1304 h./ 1861:Nou cementiri i,poc després,enllumenament dels carrers.// De 1875 a 1900:Conduccions d'aigua,voravies,teuladda al safareig públic,costura de noies... .// 1887:Substituïda l'antiga casa del comú del carrer del Safareig,prop de l'Església Vella,pel nou edifici i plaça de l'Era de Sant Adrià.S'inicià la tradició del lloc d'estiueig(com ara els Segarra) i s'establí la Festa Major d'estiu (1891).Servei de carruatges entre la plaça i el parador de tramvies de Sant Adrià.
Segle XX: En els inicis,indústries de cotó,blanqueig i acabats,productes químics i paper.Corrents immigratoris de catalans,valencians i aragonesos.// Durant la 1ª Guerra Mundial,hi ha un gran augment de la demanda,i moltes dones s'incorporen a les fàbriques;es revaloren els productes del camp.El 1915 comença un quinquenni de grans millores:s'inaugura el Pont del Besòs i la nova església.S'inicia la parcel.lació de terres per Anselm de Riu,amb els terrenys de regadiu de la Torre Baldovina.L'Empresa Nacional de Terres anà comprant les propietats dels masos importants de Santa Coloma per parcel.les,fet que provocà un flux de nous estadants procedents sobretot del barri de la Ribera.// 1917:La Generalitat adquirí l'heretat de Torribera per a clínica mental./ 1920: Cens de 2728 h./ 1929: S'edifiquen els grups de les Cases Barates a la dreta del Besòs,aleshores de Santa Coloma./ 1940: Cens de 17318 h.,i segregació de la part dreta del Besòs.
EDIFICIS: Església Parroquial de Santa Coloma de Gramenet: L'Església Nova fou edificada el 1915 al secor aleshores d'eixample,quan resultà insuficient l'església vella.Aquesta tenia elements d'una antiga construcció romànica que restaren visibles en ser incendiada el 1936,però havia estat refeta el 1761 en estil barroc i orientada a migdia.Ha desaparegut també l'interessant edifici de ...
Can Pascali: La seva era es trobava a l'actual Plaça de la Vila.Casa que sembla que fou bastida a finals del segle XIV per l'italià Pietro Pascali;es mantingué fins el 1935 i,encara que reformada,conservava un gran portal adovellat i finestres gòtiques.
Plaça de la Vila: Actual,fou urbanitzada el 1886 (l'antiga casa del comú es trobava a l'actual carrer del Safareig,prop de l'Església Vella).
Torre Pallaresa: Al sector NE.del terme,al peu del sector muntanyós,prop del monestir de la Murtra;és un notable casal residencial que té l'origen en el Mas Nou de la Carcerenya,de la vall homònima,que passà a finals del seegle XV als Pallarès,del patriciat de Barcelona,que el convertiren en una gran mansió;la finestra central de la façana,gòtica,és de l'època dels Pallarès,que li donaren nom;el 1520 la comprà a Elisabet,vídua de Jaume Pallarès,Joan de Cardona,que l'engrandí i la convertí en el casal renaixentista actual.El bisbe alçà al costat de ponent una gran torre militar de defensa i al costat oposat,més baixa,la torre civil amb la capella a la planta,i alçà també damunt del cos central un segon pis amb galeria de finestres coronelles;les finestres de la torre defensiva tenen a la llinda les efígies de Carlos I i l'Emperadriu Isabel,protectors de Joan de Cardona,i que donaren a la casa el títol de Castell de Carcerenya,amb dret de refugi;Joan fou consagrat bisbe de Barcelona el 1545 i morí poc després a la capella de la torre.El 1561 la mitra establí a la torre la família Caçador,que tingué entre els seus membres 4 bisbes;el baró de Segur vengué el casal el 1687 al fabricant Albert Coll i Valls.Cal destacar la presència d'una làpida romana de marbre del segle II,amb inscripció funerària,encastada a l'exterior,sobre la finestra que il.lumina la capella.El portal d'accés és emmarcat per pilastres amb capitells jònics amb les volutes a la inversa i coronat amb un frontó clàssic.A l'interior hi ha 2 llars de foc amb decoració similar a la de portes i finestres,amb escuts nobiliaris.Hi ha jardins i pèrgoles que envolten la Torre.Pel fet de ser una autèntica joia renaixentista(el millor palau dels voltants de Barcelona),fou declarada Monument Històrico-Artístic el 1991.
Torre Baldovina: (Vulgarment:"Torre Valldovina").Situada al S.del centre urbà (Pl.Pau Casals),entre la Ctra.de la Roca i el riu,és un interessant casal del segle XVIII amb una torratxa molt més antiga,que fou durant més de 200 anys de la família Sagarra ( l'engrandiren amb una construcció modernista el 1913 i hi van fer un gran jardí).L'historiador Ferran de Sagarra i Siscar regalà el terreny on hi ha el poblat iber de Puig Castellar,i també féu donació dels terrenys i l'edifici per a l'Escola de Noies(Pça.de Segarra).El castell,des del 1972 de propietat municipal,restaurat entre 1982-87,funciona com a Museu de la Vila i centre cultural.
La Torribera: A muntanya i prop de la Torre Pallaresa,és una masia medieval reedificada al segle XVIII,que la Mancomunitat adquirí el 1922 com a sanatori mental;l'arquitecte de les obres fou Josep Maria Pericas dins una estètica noucentista,i estatja encara la Clínica Mental de la Diputació de Barcelona.La part noucentista inclou el pavelló de la porteria,casa del director,pavelló de Serveis,capella i 4 pavellons de malalts.Eix de simetria ascendent esglaonat.El 1970 s'hi afegiren uns nous pavellons,del tot dissonants.Quant al seu nom,cal dir que ja apareix per primer cop el 1238.La part central de l'edifici data del segle XV,i més endavant fou batejat amb el nom de la propietat Torre Ribera,pel cognom de l'amo ,Joan Ribera (1566).A partir de 1617,fou propietat de Sant Jeroni de la Murtra.El 1822 passà a mans privades.Avui dia el recinte,de la Diputació, acull diverses àrees:Centres Assistencials i Docents Dr.Emili Mira i López,Universitat de Barcelona(Facultat de Farmàcia),UNED(esperem que ben aviat desapareixerà),Complex Esportiu Torribera,Ecometròpoli (centre d'educació ambiental) i una seu del Parc de la Serralada de Marina.
Can Zam: Antiga masia vora el Besòs,que sembla tenir l'origen en un casal donat per Iolanda,senyora de Jacob Bastida,a una germana seva el 1532.Al segle XIX s'establí el nom actual:l'origen el trobem en el masover Bartomeu Busquets,un pagès notable procedent de Badalona i anomenat popularment Zam,que arribà a ser batlle de la vila.Aleshores la masia era famosa per la qualitat dels seus productes de fruita i verdura,que s'anaven a vendre al mercat del Born.També fou cèlebre el Roure de Can Zam,desaparegut a mitjans segle XX.A l'ombra d'aquest arbre es reuní el 1651 el Govern català en plena Guerra dels Segadors.El 1999 s'inaugurà el magnífic Parc de Can Zam,d'11 ha. d'extensió,que recrea un ambient de vegetació de ribera;compta també amb diversos camps d'esport i d'esbarjo.
Altres masos: Encara en peu:Can Peixauet,Can Mariner,el Mas Fonollar i Can Selva.
Casa modernista de Can Roig i Torres: Carrer Rafael de Casanova,5. Torre típica d'estiueig d'inicis de segle XX,premiada el 1912 per la Diputació.Avui dia és la Seu del Conservatori Elemental de Música.Formada per 2 cossos en angle,de planta baixa,pis i golfes,units per una torre central coronada amb punxa.
Sanatori de l'Esperit Sant: Fundat el 1917 a l'extrem del terme per a tuberculosos,ara hospital de la Diputació.
Parc d'Europa: Inaugurat el 1992,sobre un tram cobert del Segon Cinturó.Hi ha l'escultura Olympia,de Paul Suter,de ferro,molt gran.
Centre d'Educació Especial Josep Sol: Al carrer dels Almogàvers,projecte del 1981 de Josep Benedito,Agustí Mateos i Ramon Valls.Un dels primers edificis sense barreres arquitectòniques(!!).
Biblioteca Central: Al Carrer del Torrent,és al parc que envolta Can Sisteré.Projecte de 3 plantes,orientat al sud,Premi FAD d'Arquitectura el 1995.
2.- JACIMENT DE PUIG CASTELLAR:(1h.05') (303 m.) Surto de l'estació de Metro de Santa Coloma(Pça.de l'Ajuntament) i m'enfilo cap al barri de Singuerlín.Aquí prenc la pista(prohibit el trànsit!!) que,després de serpentejar el turó de Puig Castellar o del Pollo,arriba al cim.Cal destacar l'esforç de conservació i divulgació d'aquesta zona del Parc de Marina;pista i entorns en molt bon estat i abundància de plafons indicatius i informatius naturalístics.Al capdamunt del turó hi trobem el poblat iber,visitable lliurement i molt ben conservat,amb un clar component pedagògic(plafons explicatius,amb modalitat per a cecs i deficients visuals).La visita de l'indret és,realment,un premi agradable en forma de magnífica panoràmica de tot el pla de Barcelona.Si descomptem les lamentables condicions atmosfèriques que sovintegen aquest paisatge(i això que avui encara fa un dia força "aclarit"),la vista general ens pot fer copsar les raons que tingueren els nostres avantpassats per establir-se en aquest punt del litoral,prenent com a punt de referència de les seves vides aquest turó.Sovint maldo per poder imaginar l'aspecte genuí i salvatge que algun dia tingué l'indret,el lloc paradisíac que uns admirats laietans aprengueren a valorar i estimar...sempre conforme a Natura!!.Mentre l'ampla corba continuï somrient-me i la llum m'obri l'accés a la Natura,per menyspreada que estigui,JO seguiré pujant als Turons de Vora Mar:les fines sines que m'han vist néixer i on cuito a arrecerar-me!!
El poblat iber de Puig Castellar,fou establert per laietans(s.V-IV aC.),on hi arribaren a viure uns 200 habitants.Les seves mides:100 m. per 50m(màxim) i superfície de 4000m2.// Estructura: Tres carrers direcció E.-O.,traçats paral.lelament a les corbes de nivell.Les cabanes millor conservades tenen murs de 0,60 m.de gruix i una alçada menor d'1,50 m.Fets amb pedra de pissarra i granit de diferents mides,la majoria sense escairar i col.locades en sec.Són freqüents les pedres que fan de falques.Sobre unes quantes filades de pedra es disposaven tovats o tàpies per tal d'aconseguir tota l'alçada de les parets.Alguns murs eren fets totalment de tàpia.Les habitacions són de diverses mides i formes,sobretot els paraments rectilinis.Es desconeix la comunicació entre carrers.L'estat de conservació és bo.// Història: En la 2ª Guerra Púnica,el 195 aC.,Marc PONCI CATÓ l'assaltà i el cremà,fet que provocà un desplaçament immediat de moltes habitacions,on restaren eines,vaixelles i utensilis.Les restes foren descobertes el 1902 per Ferran de SEGARRA(pare del literat) dins la seva finca d'estiueig;fou excavat per ell mateix a partir del 1904 i,més tard,pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'IEC.Encara hi ha una bona part per descobrir,entre d'altres la Metròpoli.Les excavacions foren continuades per SERRA I RÀFOLS(1915) i pel centre Excursionista Puigcastellar(1954-59).De les troballes,en destaquen un 'timotherium' púnic,capfoguers,monedes d'imitació emporitana,cranis amb un clau clavat,ceràmica,una pedra amb inscripció ibèrica,etc.Pel centenari fou inaugurat el Museu in situ,i avui dia es porten a terme activitats educatives i culturals.Forma part de la "Ruta dels Ibers"(inaugurada el 1999).
3.- MONÒLIT dedicat al SENDER GR-92-MEDITERRANI: Un cop baixat del cim del turó,i sortit pel reixat que el protegeix,arribo a un jardí públic destinat als infants i retrobo el GR-92.M'aturo a fotografiar aquest curiós "menhir":no és que tingui un "encant especial",però el poema-inscripció,sense ser cap obra mestra,té la seva gràcia i et fa venir ganes de seguir el camí...ja està bé,ja,que l'activitat física més animal,humana,pacífica i que menys altera l'entorn natural(brètols a banda...) tingui el seu petit homenatge!! T'omple l'esperit llegir aquests versos,sobretot quan ets ben conscient que els teus drets com a vianant en la gran ciutat amb prou feines són respectats!!.
"Vida o camí,l'agafa el caminant,
i va cap a la fi,no mai enrera,
Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera
sinó terra de tots,i anar abastant
pel fil del rost,tombant,
torta i drecera,
l'indret on hem d'anar:sempre endavant,
i allò que som:la vida que ens espera.
Mireu;l'amor és a llevant!
Tots a cavall del vent,fugim del fum
fugim de la ferum!
i el temps foscant!
Companys,partim:el món és gran!
Tot cant és llum!"
Sender GR-92 Mediterrani:Portbou-Santa Coloma de Gramenet-Ulldecona
4.- SANT JERONI DE LA MURTRA: Seguim pels vessants de la serra de Sant Mateu,al sector de ponent,fins a la vall de Betlem(el nom canònic era de Sant Jeroni de la Vall de Betlem),on trobem aquest important monestir del gòtic tardà català.Fou fundat pel mercader barceloní Bertran NICOLAU en el mas Samurtra(1416) i s'inicià amb set monjos jerònims arribats de Sant Pere de Ribes,on s'havien establert el 1413;prengué una gran volada gràcies a la protecció dels Trastámara:Joan II féu construir el refetor i Ferran II part del claustre i l'església(segons la tradició,mai no provada,Colom anà a trobar els Reis Catòlics en tornar del primer viatge al Nou Món al monestir,on aquests passaven temporada,abans de la rebuda al Tinell);continuaren la protecció Carlos V,que també hi passà temporades,i Felipe II de Castella.En els seus boscos els reis caçaven l'ós,el cérvol i el senglar.Fou també refugi de miquelets o guerrillers.El marc de les desamortitzacions del 1835 l'afectà profundament:exclaustrat aquell mateix any,s'incendià el sector dit l'Obra Nova i la part de llevant,i la seva venda a particulars(1837) propicià l'abandonament i ruïna que molts anys ha planat sobre l'edifici,declarat el 1975 Monument històrico-artístic d'interès nacional.Actualment(2002) és propietat privada,però cada primer diumenge de mes,de 10-12 h. i els dijous de 15'30h. a 17'30h. obre les portes a tothom(això sí,pagant uns 2 euros!).
El claustre,plenament gòtic(finals s.XV-inicis XVI) és la part més ben conservada:té 3 galeries senceres i és compost per dos pisos,l'inferior de set trams de voltes d'ogiva,amb esveltes columnes de pedra de Girona que separen els arcs,i mènsules que recullen els arcs dels finestrals i de les voltes,amb decoració escultòrica,i un pis superior amb 15 arcs rebaixats per andanada;al centre hi ha una font-brollador,molt bella,vora una gran murtra que encara es conserva.L'església,molt destruïda,és obra de Tomàs BARSA(vers 1540),arquitecte del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat,d'estructura gòtica amb elements renaixentistes;tenia paral.lela la Capella del Sant Crist(obra del mestre PALLISSA,del 1455).Resta el campanar,del 1535 i es destaca a la part de ponent una esvelta torre de defensa de finals segle XVI,de grans murs,amb una estança-mirador a la part superior que fou coberta el 1679 per una aguda teulada.(Badalona).(1h.45').
Seguint el GR-92,passem per Can Mas i per Can Sabata,i aviat ja tenim davant nostre la immensa mol.le de l'Hospital de Can Ruti.Com que aquí la pista s'enlletgeix,prefereixo fer drecera i pujar per una pista més amagada,fins a Can Barbeta;d'ací he pres un camí fins a la Font d'Amigó,on he tombat per un corriolet que voreja el turó de la Coscollada de n'Amigó.A partir d'aquest punt m'he posat a fer camp a través,pujant per entremig de grans zones cremades i estols de tudons.Tot i el cansament de la forta pujada,ha estat interessant anar trobant gran quantitat de roques aïllades de granodiorita,escampades per la immensa Mà del Temps.Un cop arribat al Coll de la Jeia d'en Pujol,m´he dedicat a carenejar una bona estona:Coll de Fra Rafel,Turó de Fra Rafel(413 m.),on he reposat i begut aigua per primer cop(ho reconec:sóc un autèntic camell!).De fet,m'ha cansat força més la pujada des de Singuerlín fins a tocar muntanya que no pas tota la resta fins ací... .He emprès una forta baixada i he tornat a empalmar amb el GR-92.El camí continua un pèl aixaragallat,car travessa la carena,i és des d'aquest tram que es poden tenir vistes de la Cartoixa de Montalegre(sempre tan amagada i impossible de visitar,encara que tant me fa);després,baixem cap a una pista i arribem al següent punt destacable.(3h.)
5.-LA CONRERIA:(Tiana) Aquest lloc és situat en el límit municipal de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles,al punt més alt de la Ctra. que va de Badalona a Mollet.
El seu origen es remunta a una ermita d'inicis del segle XII.El 1247 es començà a construir un monestir de monges agustinianes que,a 1/2 segle XV, es convertí en la Conreria dels cartoixans,des d'on eren administrats els extensos dominis de la Cartoixa de Montalegre (construïda durant el segle XV,quan els cartoixans de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol s'uniren i plantejaren la construcció d'un cenobi).De le construccions originals no en resta cap.El 1835,tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades.Després,la Conreria esdevingué hotel i restaurant fins el 1932,quan fou destinada a Sanatori de Tuberculosos.El 1940 s'hi instal.là el Seminari Menor de Turó ,fins que el 1998 tancà les portes.Des d'aleshores funciona com a casa de colònies "La Conreria",gestionada per la Fundació Pere Tarrés.
Un cop passat el Coll de Montalegre,pujo al Turó del Reig (371 m.),tot travessant un cony d'urbanització("La Conreria",fundada cap el 1910 com a Colònia-Bosc de la Conreria de Montalegre).Vorejo el Turó d'en Torres,i decideixo enfilar-me al...
6.-TURÓ D'EN GALZERAN: (o d'en MATES):(3h.45'). És el punt més alt de la zona (486m.).Té una torre de guaita contra incendis i un monòlit geodèsic.De fet,és un vèrtex geodèsic amb una base quadrada alta;a la base del vèrtex hi ha una clapa dedicada a Fra Agustí CANELLES (1765-1818),matemàtic i astrònom,que participà en els treballs geodèsics per mesurar el meridià de Paris entre Dunquerque i Barcelona,per determinar la longitud del metre.
És,de fet,un cim poc destacat,voltat d'una màquia densa d'arboç i argelaga.Des del cim tenim una bona vista panoràmica:Turons de Séllec,el Corredor i el Montnegre,Sant Mateu,Alella i el Masnou,Tiana i Montgat (arran de mar),Collserola i el Tibidabo(O-SO),Sant Llorenç del Munt(O-NO) i,a sota,al mig del Vallès,Mollet i,a la dreta,Parets del Vallès;també El Farell,i,a sota,Caldes de Montbui;al N-NE,el Montseny.Sota d'aquest,un pèl a l'esquerra,hi ha,proper,el Castell de Sant Miquel i Granollers al darrera.
Baixo del Turó de Galzeran i torno al GR-92,que ara passa per un bosquet de pinyoners i,ací,ja quasi extenuat,decideixo fer parada i fonda.
Una horeta més tard,emprenc el sender,que continua en direcció NE.(de fet,ho fa des de la Conreria),sempre termenejant el límit comarcal entre el Maresme i el Vallès Oriental.La pista s'embelleix perquè ara planeja per la carena i s'endinsa per alzinars i vegetació d'alzinar,més atractiva que la degradada formació arbustiva de les pinedes.Després de passar el majestuós Pi d'en Casals,arribem per fi a un coll carener:el Coll de la Font d'en Gurri (443 m.).Aquest és un punt prou "estratègic" per a l'excursionista,puix que els diversos camins i corriols que anem trobant ens conviden a endinsar-nos turó a través:així,és interessant prendre el corriol (per cert,no gaire ben senyalitzat,com,d'altra banda,cap dels camins d'aquests verals,àdhuc el GR!!) que mena a la Font d'en Gurri i al Dolmen d'en Gurri.Seguint de nou el GR,la pista es fa més ampla (massa apta per a algunes motos!!) i l'entorn esdevé de nou pura pineda,amb un sotabosc ben minso:funest anunci de tota la munió d'urbanitzacions,casalots aïllats i finques privades de caça que tant malmeten la Serralada de Marina.Els creuaments de pistes,camins i algun tram asfaltat es multipliquen arreu,fins a arribar al Coll de Font de Cera.Des d'aquí veiem als peus un immens tumor de ciment:la urbanització "Alella-Park" (5h.15'),autèntica barrabassada humana,destructora de Natura i crim estètic.No he ni gosat travessar aquest immens pastitx merdós putrefactor,vertader laberint d'incongruències humanes,i he decidit acabar el recorregut ací,amb la darrera llum del jorn.He pres un camí drecer cap avall,avall,avall,fins a Alella i el Masnou.Si més no,els camps de vinya m'han acompanyat aquests 5 km.,i la lleugera brisa del capvespre m'ha deixondit una mica l'ànim...i el pas!!.
7.-ALELLA: El terme,estés longitudinalment a la carretera del Masnou a Vallromanes,és molt més llarg que ample,amb una extensió de 9,59 Km2,i es troba a poca distància de la vila del Masnou (el barri d'Alella de Mar o de les Cases de Mar fou incorporat a 1/2 segle XIX al Masnou),als vessants de Marina de la Serra Litoral,entre el Turó d'en Mates a ponent i el Turó d'en Colomer (257 m.) i el d'en Cabús (368 m.) a llevant;sota aquest darrer,el Coll de Font de Cera comunica Alella amb el sector interior de la serralada,i,per tant,amb el Vallès Oriental (Vallromanes,la Roca del Vallès).El poble d'Alella,cap del municipi,és al peu de la serra i en aquest cas a la confluència de dues rieres que en davallen,la de la Coma Fosca(O.) i la de la Coma Clara(E),que formen la Riera d'Alella,que desguassa directament al mar,ara dins el terme del Masnou.
Altres elevacions separen el terme de Tiana a llevant(Trona de l'Andreu i del Bessó) i de Teià a ponent (Turó de les Monges);altres límits municipals són amb Martorelles i Vallromanes al N.,ja del Vallès,i amb Montgat i el Masnou al SE i al S.La mateixa carretera que comunica Alella amb el Masnou i la N-II continua cap al N. i a través de l'esmentat Coll de Font de Cera es comunica amb el Vallès(Vallromanes).Modernament passa pel S. del terme l?Autopista Barcelona-Mataró amb una sortida que serveix Alella.
HISTÔRIA: El primer document on surt esmentat el lloc d'Alella és del 976,en una venda de terrenys de Premià,com a límit ponentí del terme,i el segon del 980,sota les formes 'Alela' i 'Elella'.La parròquia de Sant Feliu d'Alella,surt documentada el 998 en una escriptura de permuta de terres entre el matrimoni Guillem i Guilla i el Monestir de sant Cugat del Vallès,i tingueren alous dins del terme,a més del monestir,el capítol de canonges de la Seu de Barcelona i altres nobles.La jurisdicció fou,però,de sempre dels Comtes de Barcelona i Alella continuà essent poble reialenc.Tanmateix,obtingué privilegis dels reis Pere III(1353) i Joan II(1472),confirmats per Carlos V i Felipe II de Castilla.
Els anomenats senyors d'Alella eren una família que gaudia de l'usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia en alou diverses propietats i masos,i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia.Dita també Casa del Terçó,és coneguda des del segle XVII com les Quatre Torres (4 torres que coronaven l'edifici).Des de la 2ª1/2 del segle XIV,el terçó de la parròquia fou en mans de la família DESPLÀ,durant quasi dos segles.Així,Joan DESPLÀ fou conseller de Joan I i de Martí l'Humà,i Lluís DESPLÀ fou el conegut ardiaca de la Catedral de Barcelona que exercí alhora el rectorat de la parròquia d'Alella (i d'Argentona,Vilassar i Badalona) i diputat de la Generalitat;convertí en palau senyorial la famosa Casa de l'Ardiaca (on aplegà monuments romans) i encarregà a Bartolomé Bermejo la Pietat conservada a la seu barcelonina;a Alella,arranjà l'església i l'enriquí amb obres d'art,eixamplà la rectoria i féu portar de la Catedral el sepulcre de marbre de Ramon Berenguer IV,que durant molts anys fou a l'abeurador de l'hort de la rectoria.
El 1528,els drets del Desplà passaren per matrimoni als Gralla i a la fi del mateix segle XVI,també per matrimoni,als Montcada marquesos d'Aitona,que gaudiren de les rendes fins el 1670,que foren comprades per Joan B.de Mata;els seus descendents les mantingueren fins a 1/2 segle XIX.Les heretats foren comprades,llavors,per Bonaventura de Fabra i Gil;el marquesat d'Alella fou concedit el 1889 a Camil Fabra i Fontanilles,iniciador d'una dinastia de polítics i industrials barcelonins.
El 1906,es funda la Cooperativa "Alella Vinícola Celler Cooperatiu".// El 1975,amb motiu del Mil.lenari,s'erigí un monument a la Riera consistent a la reproducció en pedra d'una premsa de vi.
EDIFICIS D'INTERÈS: Església de Sant Feliu d'Alella: Conserva de la primitiva construcció romànica el primer dels cossos del campanar,de torre,quadrat (arcuacions llombardes);adossada a aquest campanar romànic es bastí en 1454-63 una església gòtica,més àmplia,que correspon al lloc ocupat per l'actual presbiteri i les capelles més properes,i el 1611 es tornà a ampliar l'església des del portal antic fins a l'actual,i aquesta obra,acabada el 1613 i dirigida pel Mestre Antic Ponç,és la que ha perdurat fins avui.L'interior és una nau rectangular,amb 6 capelles laterals(3 per banda) i amb absis pentagonal,que és cobert amb volta de creueria i al centre s'alça una cúpula amb torre de llanterna.A la dreta de la porta hi ha la portada gòtica que dóna accés a la Capella del Santíssim.Adovellada i en arc de mig punt,correspon al portal principal del temple del segle XV,traslladat aquí en la reforma del XVII.La façana té una rosassa central,un frontó triangual al damunt i la portada amb dues columnes estriades i decorades.Damunt les columnes hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Feliu.A l'esquerra de l'absis s'alça la torre del campanar,de planta quadrada(20m d'alt i 4 pisos).Té dos cossos:l'inferior,romànic,correspon a l'església romànica i es descobrí el 1984;hi ha finestrals de mig punt i elements decoratius de tipus llombard formats per un fris d'arcs cecs.El superior allotja 4 finestrals i té merlets.La Capella del Santíssim es bastí el 1886,però malauradament no se seguí el projecte d'Antoni GAUDÍ,que havia passat diversos estius a casa dels Vicens d'Alella.Les actuals campanes del rellotge procedeixen de la Torre de Gràcia del Virrei Amat i foren fetes a Lima el 1772.Entre les peces de més valor que havia hostatjat la parròquia hi ha el retaule que l'ardiaca DESPLÀ féu bastir a Pere Torrent el 1512,el qual fou substituït per altres,entre els quals,ja al segle XIX,pel de la confreria de vidriers de la Seu de Barcelona (segle XVIII),que desaparegué en les destruccions del 1936.Entre els interessants documents guardats a l'Arxiu Parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740) 'De Redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella',indispensable per a conèixer la història del poble,i l'esmentat projecte d'Antoni GAUDÍ.Davant l'absis hi ha un monument a l'ardiaca Desplà i una estela en memòria de Gaudí (1965).// Al costat de la façana,hi ha dues làpides del segle XVII de la família Coo i Pujades de Munt.Al final del segle XIX,les tombes es traslladaren al cementiri nou i les làpides es perderen.Les dues làpides es trobaren el 1990.
Ajuntament(Pl.de l'Ajuntament,1): Edifici funcional,amb un portall adovellat de mig punt (de l'anterior casa de la vila).A la dovella central,hi ha una inscripció amb el nom del municipi,l'escut (una ala) amb policromia,i la data del 1591.
Mercat municipal(Pl. de l'Ajuntament,4): Ampliat i refet el 1983,amb la façana de l'edifici del 1935.Té una nau de planta rectangular coberta per una teulada de dos vessants.La façana,clàssica,té el portal d'accés,d'arc de mig punt,com única obertura.A la façana posterior,tancada amb persiana,s'obre un porxo amb bigues i columnes de ferro.
Can Lleonard: (Riera de la Coma Fosca,2-6): Antic casal dels segles XVII-XVIII,a la confluència d'ambdues rieres,a l'entrada del poble.Té planta rectangular,amb planta baixa i dos pisos.A la façana,té un acabament curvilini barroc,i esgrafiats que dibuixen un rellotge de sol.
Cal Marquesat d'Alella (Riera Principal,1): Edifici senyorial del segle XIX.Té cos de planta octogonal i al centre una torre llanterna octogonal que il.lumina l'interior.Té una gran escala i elements neoclàssics(columnes,capitells corintis,balustrades,hídries).
BARRI DE LA RIERA DE LA COMA FOSCA:
Fundació G.Aymar Puig (Col.legi Maria Auxiliadora)(Riera Coma Fosca,1): Construcció del 1886.El 1919 les Salesianes instal.laren l'Escola.De planta rectangular,amb torre llanterna central.La façana que dóna al Pg.de la Creu té doble escalinata exterior,de ferro colat(art colonial).
Cal Baró: (C/ Onofre Talavera,4): Masia amb torre defensiva circular,del segle XVI.Té planta baixa i un pis,amb portal adovellat de mig punt,i rellotge solar i escut familiar.La torre té 4 plantes,amb una finestreta a la plta.baixa,2 finestres gòtiques i un arc conopial als pisos centrals,tres matacans al superior i merlets.
Casa d'Alella o de les Quatre Torres:(Pg.Antoni Borrell,1): Antic casal dels senyors d'Alella,també anomenat Casa del Terçó(pels censos que rebia) i Les Quatre Torres (del segle XVII).Els primers senyors coneguts són uns Banyeres a la fi del segle XIII.Des de la 2ª meitat del segle XIV fins al segle XVII,hi trobem els Desplà.El 1528 els drets passen als Gralla i després als Montcada.Del 1670 a la 2ª1/2 del segle XIX,als Mata i,finalment,als Fabra,marquesos d'Alella des del 1889.Camil Fabra i Puig cedí a Barcelona l'Observatori Fabra el 1934.L'actual construcció és del segle XIX,de planta rectangular,flanquejada per torres de planta quadrada i coberta per una teulada de 4 vessants.De planta baixa i 2 pisos,les obertures es distribueixen per les façanes,amb balcons al primer pis.Té una portada anterior amb la data de "1629".
Creu de terme gòtica (Pg.de la Creu): Sobre 4 graons i un fust de columnes octogonal.La creu representa la Mare de Déu en una cara i el Crist crucificat a l'altra.
Cal Governador(Escoles Pies) (Camí de Martorelles,2): Fou ocupat pel Mas Torrella el segle XIV,i al segle XVI pertangué a Enric de Cardona i d'Erill,Governador General del Principat.El 1890 Antoni BORRELL féu construir l'actual edifici,que deixà a les Escoles Pies en morir.El cos principal en "L" (pta.baixa i 4 pisos) té trets neoclàssics.La façana posterior té planta noble amb balconada central,pilastres,fusts estriats i capitells corintis,i un gran relleu central:un àngel envoltat de vegetació.En l'interior,hi ha una escala d'accés,vitrall emplomat i gran sala central.El jardí posterior té 2 fanals modernistes d'un peu i 5 braços de ferro colat.A la part N. hi ha el Castell,amb 2 torres octogonals cobertes amb teulades inclinades i coronades per pinacles.Prop de l'entrada tenim un edifici neoàrab,amb arcs de ferradura i decoració geomètrica,amb mosaics de colors.També hi destaca un pont.
Cal Duc (Camí de Martorelles,1): Del segle XIX,té plta.baixa i 2 pisos,amb coberta de 4 vessants centrada per una llanterna.Té 2 portals laterals sostinguts amb columnes de ferro forjat.Té cornisa sostinguda per mènsules decorades i amb esgrafiats.
Can Bonvehí:(C.de Martorelles,5): La primera masia existia ja al segle XV.El cognom fou de l'amo a 1/2 segle XVII.L'actual façana és del 1898,eclèctica,imitant un castell medieval format per 2 torres circulars.
Can Cortès (C. de Martorelles,8): Antiga masia que el 1470 era de Vicenç Sagrera.El 1663 és venuda a Jacint Cortès.Del segle XX és una capella neoromàntica.
RIERA DE LA COMA CLARA:
Celler Cooperatiu Alella Vinícola: (C/ Àngel Guimerà,70): Construït el 1906 per l'arquitecte barceloní Jeroni MARTORELL.Naus cobertes per teulades de 2 vessants,amb façanes de pedra i totxo.En l'interior,hi ha arcs parabòlics amb columnes de maó.
Can Calderó: (C/Sant Josep de Calassanç,5): Mas habitat pels Dauder fins al 1559,venuda a Mossèn OLLER.A 1/2 segle XVII passa a Miquel CALDERÓ.És de planta rectangular,de dos cossos:principal (plta.baixa,pis i golfes porxades) i torre de defensa (a l'esquerra),de planta quadrada,de 3 pisos i amb merlets.
Can Bertran (C/ St.Josep de ,15): Del segle XIX,bastit sobre el Mas Sayol (s.XVI);de planta quadrada i planta baixa,2 pisos,teulada amb 4 vessants,on destaca una torre llanterna.
Can Llimona (Riera Coma Clara,1): També del segle XIX,sobre na altra masia.Té una torre lateral circular amb teulada cònica.
Ca les Monges (Riera Coma Clara,2): Del segle XVII.De la Font de la Salut sortiren els plafons ceràmics de la xocolatada i la Correguda dels Bous,ara al Museu de la Ceràmica de Barcelona.
Can Sopa (R.Coma Clara,5): Del segle XIX,sobre el Mas Canyamàs,del segle XIV.Té uns esgrafiats que decoren les façanes amb garlandes i vegetals.
Can Magarola:(Av.Sant Mateu,2): D'inicis del segle XII.Fou adquirida pel bisbe Pere Magarola,i el 1745 passà per matrimoni a Josep Sánchez de la Bárcena,marquès de la Bárcena.És de planta rectangular.Té soterrani,planta baixa,2 pisos i golfes en una banda,i un pis més en l'altra,amb coberta de dos vessants.La seva torre és de planta quadrada,a la dreta de la façana;conté el primer pis la capella,i un soterrani (celler) amb grans arcades.Les sales amoblades allotgen el Museu Municipal.En aquest hi podem veure eines domèstiques i de conreu dels segles XVIII,XIX,XX,i una col.lecció de rajoles dels segles XVI al XX.
*DESTAQUEM*: "Revista d'Alella":Fundada el gener del 1960,i que fou la primera revista autoritzada després del 1939 a ésser publicada íntegrament en llengua catalana.(!!!).
GENT IL.LUSTRE: Francesc FERRER I GUÀRDIA(!!): (1853-1909):Pedagog que el 1901 creà a Barcelona l'Escola Moderna.Fou afusellat el 13-X al Castell de Montjuïc,de manera absolutament injusta i arbitrària,com a escarment per les revoltes de la Setmana Tràgica.// Isidre PÒLIT i BUXAREU: (1880-1958): Físic i astrònom,director de l'Observatori Fabra i Catedràtic de Física Experimental de la Facultat de Ciències de la UB.// Salvador LLEONARD: Cap d'espionatge i contraespionatge de l'exèrcit català del Rei Arxiduc Carles III.Hi ha una làpida en record seu i del seu germà a la casa natal.).
******************************************************************************************************************************************************************
SERRALADA DE MARINA,1
1.- SANTA COLOMA DE GRAMENET: El terme municipal és de reduïda extensió,7,05 Km2,un dels més petits de la província de Barcelona,i es troba a la part esquerra del Besòs,al peu de la Serralada Litoral.Limita a més amb els termes de Montcada i Reixac(N.),Badalona(E.) i Sant Adrià de Besòs(S.).La Serra de Sant Mateu s'inicia a l'esquerra del riu i des del congost de Montcada s'enfila per la Guinardera,la Placeta dels Llops(198m.),el Turó del Pollo o Puig Castellar,el Replà del Campament i els turons de les Ermites(Serra de les Ermites) de Sant Climent i Sant Onofre o Mont de Poià,als vessants del qual hi ha,ja dins de Badalona,l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra(antigament,Sant Martí de Poià).Seguint els límits,trobem a llevant la Serra de Mosques d'Ase(128 m.),paral.lela a la de Sant Mateu,amb l'Espirall i Can Butinyà,que continua cap al sud;passat un clapissar de roques(Montserrat dels Pobres),la carena declina fins a arribar a la Plaça de la Vila de Santa Coloma (33m.),centre geomètric i municipal.Aquesta segona serra divideix el terme en dues valls de diversa altura,la Vall Carcarenya o de la Pallaresa(entre Sant Mateu i la Bastida,sector obac de Mosques d'Ase),alta i atorrentada,i la vall de Sistrells(entre Mosques d'Ase i la Serra de Sistrells o de Mena),en una bona part de Badalona,més baixa i planera,drenada per un ampli rieral (avui carrer de Verdaguer).
HISTÒRIA: Puig Castellar(v.infra)
Turó de Puigfre:Límit amb Badalona i Sant Adrià.El Centre Excursionista Puig Castellar féu troballes de l'Eneolític(1954),i arqueòlegs locals trobaren el megàlit del tipus de dolmen del Cau d'en Genís,prop de Puig Castellar.
Edat del Bronze:Al Torrent de Can Bruixes i Can Butinyà s'han trobat fons de cabanes,amb sitges,ceràmica i metall,igual que als volts de l'Església Nova.
Alta Edat Mitjana:La història de la vila comença en l'època de repoblament del sector,poc abans de l'any 1000.La troballa d'un tosc capitell romànic prop de l'església Vella indica l'existència d'un petit cenobi i esglesiola que podria haver estat destruïda en la ràtzia d'al-Mansur el 985.L'església de Santa Coloma s'esmenta en un pergamí de Ramon Berenguer del 1019 i amb més precisió al Cartulari de Sant Cugat del Vallès(amb referència al lloc de Gramanet i el temple dedicat a la Santa);el 1024 una dona pietosa donà al monestir el seu fill Arnau i els béns que tenia a la vila).// 1056:Ramon Berenguer i Almodis donaren l'església de Badalona amb la sufragània de Santa Coloma a la Canònica de la Catedral de Barcelona,amb els seus delmes.
Baixa Edat Mitjana:Sta.Coloma constava d'una sèrie de cases i masos al redòs de l'església,prop del riu,i uns 14 o 15 grans masos i casals residencials,amb explotacions agràries als vessants de la muntanya,més elevats i fora de perill de negament fluvial;alguns s'han conservat modificats(Torre Balldovina,Can Peixauet,Mas Carcarenya,Torre Pallaresa,Can Zam).Tingueren importància els molins fariners a la vora esquerra del riu(el camí vorer es deia Camí dels Molins).Com que era domini senyorial barceloní,la vila no estigué subjecta a oneroses servituds feudals.La insignificança del llogaret,apartat de les vies importants,mantenia la integritat social trasbalsada només per les riuades i incursions piràtiques.Sta.Coloma fou cedida pels canonges de la Seu a la Pia Almoina,institució cobradora de la majoria de delmes.Els drets de la família Montcada(amb els de Badalona,Tiana i Alella) passaren el 1225 a Ramon de Plegamans,que el 1240 els deixà en testament a la Catedral barcelonina.
Edat Moderna:La proximitat del monestir de Sant Jeroni de la Murtra a la vall de Poià(d.1416),al qual s'accedia per la vall de Carcarenya o Pallaresa,féu més conegut el poble.En el segle XV,les propietats més importants eren,ultra la Torre Pallaresa i de la Torre Baldovina(dels Gruny),Can Pascali,el Mas Fonollar i el Mas Carcereny.Algunes terres pagaven cens a la baronia de Sant Adrià,del bisbe de Barcelona.// 1471:Important batalla prop de la Torre Baldovina durant la guerra contra Joan II,on el príncep Ferran tenia presoners 30 cavallers;la Generalitat hi envià 4000 homes de peu i 150 cavallers comandats per Jacob Galioto i D.Dionís,que foren vençuts severament(més de 2000 reus)./ En les revoltes remences,hi hagué saquejos,incendis i persecucions,segons Fra Aixelà,jerònim de la Murtra.
El clima sanitós el féu refugi habitual contra les epidèmies que assolaven Barcelona.Foren,però,molt negatius per a la prosperitat del lloc,les guerres,les incursions dels moros,els terratrèmols(1248,1448),les riuades i les conseqüències econòmiques de les guerres(impostos i encariments).// 1561:En les lluites de persecució contra el bandolerisme,Francesc Antoni Setantí empresonà en la seva torre(Torribera?) 40 bandolers,segons les Rúbriques de Bruniquer;el darrer d'aquest llinatge tingué la sepultura davant la capella del Sant Crist de la Murtra./ 1589:En la terrible pesta,el Consolat de Mar es refugià a Santa Coloma.
Al segle XVII,en la Guerra dels Segadors,el gener del 1641,tingué lloc a la vora de la Torre Pallaresa,una emboscada de la gent de la terra contra l'exèrcit reial,i per represàlia foren executats veïns de Santa Coloma i de Sant Andreu.El Crist dels Segadors fou guardat en algun d'aquests masos.La població sofrí trastorns a la fi de la guerra(amb la capitulació de Barcelona);i el 1689,en la Guerra de la Lliga d'Augsburg,el poble de Santa Coloma,seguint l'exemple del Pla de Barcelona,s'alçà i desarmà els terços castellans allotjats al sector;les tropes del duc de Vendôme que assetjaren Barcelona el 1697 acamparen vora el Besòs,des de la mar fins a Santa Coloma.
Malgrat setges i ocupacions,la població anà augmentant i es dugueren a terme noves plantacions de vinya,el dessecament dels aiguamolls,l'augment de l'horta i aparegueren safareigs i basses per regar,alhora que s'augmentaven les concessions del regatge a través del Rec Comtal a Santa Coloma.
Del 1704 al 1714,hi hagué un bloqueig i un setge en la Guerra de Successió,la qual comportà desembarcaments i ocupació de cases als pobles forans i hi hagué disturbis al voltant de la Torre Pallaresa.Tot i les lleves militars i les caresties del pa al llarg del segle XVIII,la població passà de 144 habitants el 1718,a 731 el 1787,creixement degut en part a l'emigració de gent de la muntanya vers el poble,vers el pla,atreta pels sous més alts.
Segle XIX: Als inicis,fou important la Guerra del Francès per a la població.El pagès Jaume Galobardes,testimoni dels fets,en féu una crònica.// L'11 de juny del 1808,després de l'enfrontament de l'estret del Rec,a Montcada,els sometents catalans fugiren i un grup de francesos mataren l'ermità del turó de Montcada i sa família i arribaren a Santa Coloma,on ultratjaren la rectoria i profanaren el sagrari,robaren joies i entraren a Can Martí i a l'hostal.Els incidents s'agreujaren el Dia de Corpus,quan moriren 14 persones del poble;Milans del Bosch acampà després de la batalla del Bruc al planell de les Ermites,amb uns 4000 homes,amb avançades diverses./ El 22 de setembre,té lloc la Batalla de Santa Coloma:Ací i a Sant Jeroni Milans lluità contra 2200 homes a les ordres del general Lechi amb només 600 homes que,de matinada,sorprengueren els gavatxos,que sofriren 100 morts i fugiren.Milans fou ascendit a Coronel a la mateixa Caserna de Sant Jeroni./ El 10 d'octubre,hi ha la batalla de Sant Jeroni:l'estratègia dels francesos allunyà el gros de les forces de Milans i els reforços napoleònics derrotaren les tropes catalanes(moriren més de 150 miquelets i 17 paisans de Santa Coloma i hi hagué molts presoners).Els francesos saquejaren la població,robaren i violaren.Del campament de Milans encara se'n diu "El Campament"./ 1828:El cens dóna 524 h.// Mitjans segle XIX:Arriba la industrialització,influïda pel poble veí de Sant Andreu de Provençals(sobretot fàbriques de cotó,amb telers a mà i després telers mecànics i els jacquard)./ 1854:Forta epidèmia de còlera(ja format el Raval)./ 1857:Ja són 1304 h./ 1861:Nou cementiri i,poc després,enllumenament dels carrers.// De 1875 a 1900:Conduccions d'aigua,voravies,teuladda al safareig públic,costura de noies... .// 1887:Substituïda l'antiga casa del comú del carrer del Safareig,prop de l'Església Vella,pel nou edifici i plaça de l'Era de Sant Adrià.S'inicià la tradició del lloc d'estiueig(com ara els Segarra) i s'establí la Festa Major d'estiu (1891).Servei de carruatges entre la plaça i el parador de tramvies de Sant Adrià.
Segle XX: En els inicis,indústries de cotó,blanqueig i acabats,productes químics i paper.Corrents immigratoris de catalans,valencians i aragonesos.// Durant la 1ª Guerra Mundial,hi ha un gran augment de la demanda,i moltes dones s'incorporen a les fàbriques;es revaloren els productes del camp.El 1915 comença un quinquenni de grans millores:s'inaugura el Pont del Besòs i la nova església.S'inicia la parcel.lació de terres per Anselm de Riu,amb els terrenys de regadiu de la Torre Baldovina.L'Empresa Nacional de Terres anà comprant les propietats dels masos importants de Santa Coloma per parcel.les,fet que provocà un flux de nous estadants procedents sobretot del barri de la Ribera.// 1917:La Generalitat adquirí l'heretat de Torribera per a clínica mental./ 1920: Cens de 2728 h./ 1929: S'edifiquen els grups de les Cases Barates a la dreta del Besòs,aleshores de Santa Coloma./ 1940: Cens de 17318 h.,i segregació de la part dreta del Besòs.
EDIFICIS: Església Parroquial de Santa Coloma de Gramenet: L'Església Nova fou edificada el 1915 al secor aleshores d'eixample,quan resultà insuficient l'església vella.Aquesta tenia elements d'una antiga construcció romànica que restaren visibles en ser incendiada el 1936,però havia estat refeta el 1761 en estil barroc i orientada a migdia.Ha desaparegut també l'interessant edifici de ...
Can Pascali: La seva era es trobava a l'actual Plaça de la Vila.Casa que sembla que fou bastida a finals del segle XIV per l'italià Pietro Pascali;es mantingué fins el 1935 i,encara que reformada,conservava un gran portal adovellat i finestres gòtiques.
Plaça de la Vila: Actual,fou urbanitzada el 1886 (l'antiga casa del comú es trobava a l'actual carrer del Safareig,prop de l'Església Vella).
Torre Pallaresa: Al sector NE.del terme,al peu del sector muntanyós,prop del monestir de la Murtra;és un notable casal residencial que té l'origen en el Mas Nou de la Carcerenya,de la vall homònima,que passà a finals del seegle XV als Pallarès,del patriciat de Barcelona,que el convertiren en una gran mansió;la finestra central de la façana,gòtica,és de l'època dels Pallarès,que li donaren nom;el 1520 la comprà a Elisabet,vídua de Jaume Pallarès,Joan de Cardona,que l'engrandí i la convertí en el casal renaixentista actual.El bisbe alçà al costat de ponent una gran torre militar de defensa i al costat oposat,més baixa,la torre civil amb la capella a la planta,i alçà també damunt del cos central un segon pis amb galeria de finestres coronelles;les finestres de la torre defensiva tenen a la llinda les efígies de Carlos I i l'Emperadriu Isabel,protectors de Joan de Cardona,i que donaren a la casa el títol de Castell de Carcerenya,amb dret de refugi;Joan fou consagrat bisbe de Barcelona el 1545 i morí poc després a la capella de la torre.El 1561 la mitra establí a la torre la família Caçador,que tingué entre els seus membres 4 bisbes;el baró de Segur vengué el casal el 1687 al fabricant Albert Coll i Valls.Cal destacar la presència d'una làpida romana de marbre del segle II,amb inscripció funerària,encastada a l'exterior,sobre la finestra que il.lumina la capella.El portal d'accés és emmarcat per pilastres amb capitells jònics amb les volutes a la inversa i coronat amb un frontó clàssic.A l'interior hi ha 2 llars de foc amb decoració similar a la de portes i finestres,amb escuts nobiliaris.Hi ha jardins i pèrgoles que envolten la Torre.Pel fet de ser una autèntica joia renaixentista(el millor palau dels voltants de Barcelona),fou declarada Monument Històrico-Artístic el 1991.
Torre Baldovina: (Vulgarment:"Torre Valldovina").Situada al S.del centre urbà (Pl.Pau Casals),entre la Ctra.de la Roca i el riu,és un interessant casal del segle XVIII amb una torratxa molt més antiga,que fou durant més de 200 anys de la família Sagarra ( l'engrandiren amb una construcció modernista el 1913 i hi van fer un gran jardí).L'historiador Ferran de Sagarra i Siscar regalà el terreny on hi ha el poblat iber de Puig Castellar,i també féu donació dels terrenys i l'edifici per a l'Escola de Noies(Pça.de Segarra).El castell,des del 1972 de propietat municipal,restaurat entre 1982-87,funciona com a Museu de la Vila i centre cultural.
La Torribera: A muntanya i prop de la Torre Pallaresa,és una masia medieval reedificada al segle XVIII,que la Mancomunitat adquirí el 1922 com a sanatori mental;l'arquitecte de les obres fou Josep Maria Pericas dins una estètica noucentista,i estatja encara la Clínica Mental de la Diputació de Barcelona.La part noucentista inclou el pavelló de la porteria,casa del director,pavelló de Serveis,capella i 4 pavellons de malalts.Eix de simetria ascendent esglaonat.El 1970 s'hi afegiren uns nous pavellons,del tot dissonants.Quant al seu nom,cal dir que ja apareix per primer cop el 1238.La part central de l'edifici data del segle XV,i més endavant fou batejat amb el nom de la propietat Torre Ribera,pel cognom de l'amo ,Joan Ribera (1566).A partir de 1617,fou propietat de Sant Jeroni de la Murtra.El 1822 passà a mans privades.Avui dia el recinte,de la Diputació, acull diverses àrees:Centres Assistencials i Docents Dr.Emili Mira i López,Universitat de Barcelona(Facultat de Farmàcia),UNED(esperem que ben aviat desapareixerà),Complex Esportiu Torribera,Ecometròpoli (centre d'educació ambiental) i una seu del Parc de la Serralada de Marina.
Can Zam: Antiga masia vora el Besòs,que sembla tenir l'origen en un casal donat per Iolanda,senyora de Jacob Bastida,a una germana seva el 1532.Al segle XIX s'establí el nom actual:l'origen el trobem en el masover Bartomeu Busquets,un pagès notable procedent de Badalona i anomenat popularment Zam,que arribà a ser batlle de la vila.Aleshores la masia era famosa per la qualitat dels seus productes de fruita i verdura,que s'anaven a vendre al mercat del Born.També fou cèlebre el Roure de Can Zam,desaparegut a mitjans segle XX.A l'ombra d'aquest arbre es reuní el 1651 el Govern català en plena Guerra dels Segadors.El 1999 s'inaugurà el magnífic Parc de Can Zam,d'11 ha. d'extensió,que recrea un ambient de vegetació de ribera;compta també amb diversos camps d'esport i d'esbarjo.
Altres masos: Encara en peu:Can Peixauet,Can Mariner,el Mas Fonollar i Can Selva.
Casa modernista de Can Roig i Torres: Carrer Rafael de Casanova,5. Torre típica d'estiueig d'inicis de segle XX,premiada el 1912 per la Diputació.Avui dia és la Seu del Conservatori Elemental de Música.Formada per 2 cossos en angle,de planta baixa,pis i golfes,units per una torre central coronada amb punxa.
Sanatori de l'Esperit Sant: Fundat el 1917 a l'extrem del terme per a tuberculosos,ara hospital de la Diputació.
Parc d'Europa: Inaugurat el 1992,sobre un tram cobert del Segon Cinturó.Hi ha l'escultura Olympia,de Paul Suter,de ferro,molt gran.
Centre d'Educació Especial Josep Sol: Al carrer dels Almogàvers,projecte del 1981 de Josep Benedito,Agustí Mateos i Ramon Valls.Un dels primers edificis sense barreres arquitectòniques(!!).
Biblioteca Central: Al Carrer del Torrent,és al parc que envolta Can Sisteré.Projecte de 3 plantes,orientat al sud,Premi FAD d'Arquitectura el 1995.
2.- JACIMENT DE PUIG CASTELLAR:(1h.05') (303 m.) Surto de l'estació de Metro de Santa Coloma(Pça.de l'Ajuntament) i m'enfilo cap al barri de Singuerlín.Aquí prenc la pista(prohibit el trànsit!!) que,després de serpentejar el turó de Puig Castellar o del Pollo,arriba al cim.Cal destacar l'esforç de conservació i divulgació d'aquesta zona del Parc de Marina;pista i entorns en molt bon estat i abundància de plafons indicatius i informatius naturalístics.Al capdamunt del turó hi trobem el poblat iber,visitable lliurement i molt ben conservat,amb un clar component pedagògic(plafons explicatius,amb modalitat per a cecs i deficients visuals).La visita de l'indret és,realment,un premi agradable en forma de magnífica panoràmica de tot el pla de Barcelona.Si descomptem les lamentables condicions atmosfèriques que sovintegen aquest paisatge(i això que avui encara fa un dia força "aclarit"),la vista general ens pot fer copsar les raons que tingueren els nostres avantpassats per establir-se en aquest punt del litoral,prenent com a punt de referència de les seves vides aquest turó.Sovint maldo per poder imaginar l'aspecte genuí i salvatge que algun dia tingué l'indret,el lloc paradisíac que uns admirats laietans aprengueren a valorar i estimar...sempre conforme a Natura!!.Mentre l'ampla corba continuï somrient-me i la llum m'obri l'accés a la Natura,per menyspreada que estigui,JO seguiré pujant als Turons de Vora Mar:les fines sines que m'han vist néixer i on cuito a arrecerar-me!!
El poblat iber de Puig Castellar,fou establert per laietans(s.V-IV aC.),on hi arribaren a viure uns 200 habitants.Les seves mides:100 m. per 50m(màxim) i superfície de 4000m2.// Estructura: Tres carrers direcció E.-O.,traçats paral.lelament a les corbes de nivell.Les cabanes millor conservades tenen murs de 0,60 m.de gruix i una alçada menor d'1,50 m.Fets amb pedra de pissarra i granit de diferents mides,la majoria sense escairar i col.locades en sec.Són freqüents les pedres que fan de falques.Sobre unes quantes filades de pedra es disposaven tovats o tàpies per tal d'aconseguir tota l'alçada de les parets.Alguns murs eren fets totalment de tàpia.Les habitacions són de diverses mides i formes,sobretot els paraments rectilinis.Es desconeix la comunicació entre carrers.L'estat de conservació és bo.// Història: En la 2ª Guerra Púnica,el 195 aC.,Marc PONCI CATÓ l'assaltà i el cremà,fet que provocà un desplaçament immediat de moltes habitacions,on restaren eines,vaixelles i utensilis.Les restes foren descobertes el 1902 per Ferran de SEGARRA(pare del literat) dins la seva finca d'estiueig;fou excavat per ell mateix a partir del 1904 i,més tard,pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'IEC.Encara hi ha una bona part per descobrir,entre d'altres la Metròpoli.Les excavacions foren continuades per SERRA I RÀFOLS(1915) i pel centre Excursionista Puigcastellar(1954-59).De les troballes,en destaquen un 'timotherium' púnic,capfoguers,monedes d'imitació emporitana,cranis amb un clau clavat,ceràmica,una pedra amb inscripció ibèrica,etc.Pel centenari fou inaugurat el Museu in situ,i avui dia es porten a terme activitats educatives i culturals.Forma part de la "Ruta dels Ibers"(inaugurada el 1999).
3.- MONÒLIT dedicat al SENDER GR-92-MEDITERRANI: Un cop baixat del cim del turó,i sortit pel reixat que el protegeix,arribo a un jardí públic destinat als infants i retrobo el GR-92.M'aturo a fotografiar aquest curiós "menhir":no és que tingui un "encant especial",però el poema-inscripció,sense ser cap obra mestra,té la seva gràcia i et fa venir ganes de seguir el camí...ja està bé,ja,que l'activitat física més animal,humana,pacífica i que menys altera l'entorn natural(brètols a banda...) tingui el seu petit homenatge!! T'omple l'esperit llegir aquests versos,sobretot quan ets ben conscient que els teus drets com a vianant en la gran ciutat amb prou feines són respectats!!.
"Vida o camí,l'agafa el caminant,
i va cap a la fi,no mai enrera,
Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera
sinó terra de tots,i anar abastant
pel fil del rost,tombant,
torta i drecera,
l'indret on hem d'anar:sempre endavant,
i allò que som:la vida que ens espera.
Mireu;l'amor és a llevant!
Tots a cavall del vent,fugim del fum
fugim de la ferum!
i el temps foscant!
Companys,partim:el món és gran!
Tot cant és llum!"
Sender GR-92 Mediterrani:Portbou-Santa Coloma de Gramenet-Ulldecona
4.- SANT JERONI DE LA MURTRA: Seguim pels vessants de la serra de Sant Mateu,al sector de ponent,fins a la vall de Betlem(el nom canònic era de Sant Jeroni de la Vall de Betlem),on trobem aquest important monestir del gòtic tardà català.Fou fundat pel mercader barceloní Bertran NICOLAU en el mas Samurtra(1416) i s'inicià amb set monjos jerònims arribats de Sant Pere de Ribes,on s'havien establert el 1413;prengué una gran volada gràcies a la protecció dels Trastámara:Joan II féu construir el refetor i Ferran II part del claustre i l'església(segons la tradició,mai no provada,Colom anà a trobar els Reis Catòlics en tornar del primer viatge al Nou Món al monestir,on aquests passaven temporada,abans de la rebuda al Tinell);continuaren la protecció Carlos V,que també hi passà temporades,i Felipe II de Castella.En els seus boscos els reis caçaven l'ós,el cérvol i el senglar.Fou també refugi de miquelets o guerrillers.El marc de les desamortitzacions del 1835 l'afectà profundament:exclaustrat aquell mateix any,s'incendià el sector dit l'Obra Nova i la part de llevant,i la seva venda a particulars(1837) propicià l'abandonament i ruïna que molts anys ha planat sobre l'edifici,declarat el 1975 Monument històrico-artístic d'interès nacional.Actualment(2002) és propietat privada,però cada primer diumenge de mes,de 10-12 h. i els dijous de 15'30h. a 17'30h. obre les portes a tothom(això sí,pagant uns 2 euros!).
El claustre,plenament gòtic(finals s.XV-inicis XVI) és la part més ben conservada:té 3 galeries senceres i és compost per dos pisos,l'inferior de set trams de voltes d'ogiva,amb esveltes columnes de pedra de Girona que separen els arcs,i mènsules que recullen els arcs dels finestrals i de les voltes,amb decoració escultòrica,i un pis superior amb 15 arcs rebaixats per andanada;al centre hi ha una font-brollador,molt bella,vora una gran murtra que encara es conserva.L'església,molt destruïda,és obra de Tomàs BARSA(vers 1540),arquitecte del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat,d'estructura gòtica amb elements renaixentistes;tenia paral.lela la Capella del Sant Crist(obra del mestre PALLISSA,del 1455).Resta el campanar,del 1535 i es destaca a la part de ponent una esvelta torre de defensa de finals segle XVI,de grans murs,amb una estança-mirador a la part superior que fou coberta el 1679 per una aguda teulada.(Badalona).(1h.45').
 |
| Sant Jeroni de la Murtra |
Seguint el GR-92,passem per Can Mas i per Can Sabata,i aviat ja tenim davant nostre la immensa mol.le de l'Hospital de Can Ruti.Com que aquí la pista s'enlletgeix,prefereixo fer drecera i pujar per una pista més amagada,fins a Can Barbeta;d'ací he pres un camí fins a la Font d'Amigó,on he tombat per un corriolet que voreja el turó de la Coscollada de n'Amigó.A partir d'aquest punt m'he posat a fer camp a través,pujant per entremig de grans zones cremades i estols de tudons.Tot i el cansament de la forta pujada,ha estat interessant anar trobant gran quantitat de roques aïllades de granodiorita,escampades per la immensa Mà del Temps.Un cop arribat al Coll de la Jeia d'en Pujol,m´he dedicat a carenejar una bona estona:Coll de Fra Rafel,Turó de Fra Rafel(413 m.),on he reposat i begut aigua per primer cop(ho reconec:sóc un autèntic camell!).De fet,m'ha cansat força més la pujada des de Singuerlín fins a tocar muntanya que no pas tota la resta fins ací... .He emprès una forta baixada i he tornat a empalmar amb el GR-92.El camí continua un pèl aixaragallat,car travessa la carena,i és des d'aquest tram que es poden tenir vistes de la Cartoixa de Montalegre(sempre tan amagada i impossible de visitar,encara que tant me fa);després,baixem cap a una pista i arribem al següent punt destacable.(3h.)
5.-LA CONRERIA:(Tiana) Aquest lloc és situat en el límit municipal de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles,al punt més alt de la Ctra. que va de Badalona a Mollet.
El seu origen es remunta a una ermita d'inicis del segle XII.El 1247 es començà a construir un monestir de monges agustinianes que,a 1/2 segle XV, es convertí en la Conreria dels cartoixans,des d'on eren administrats els extensos dominis de la Cartoixa de Montalegre (construïda durant el segle XV,quan els cartoixans de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol s'uniren i plantejaren la construcció d'un cenobi).De le construccions originals no en resta cap.El 1835,tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades.Després,la Conreria esdevingué hotel i restaurant fins el 1932,quan fou destinada a Sanatori de Tuberculosos.El 1940 s'hi instal.là el Seminari Menor de Turó ,fins que el 1998 tancà les portes.Des d'aleshores funciona com a casa de colònies "La Conreria",gestionada per la Fundació Pere Tarrés.
Un cop passat el Coll de Montalegre,pujo al Turó del Reig (371 m.),tot travessant un cony d'urbanització("La Conreria",fundada cap el 1910 com a Colònia-Bosc de la Conreria de Montalegre).Vorejo el Turó d'en Torres,i decideixo enfilar-me al...
6.-TURÓ D'EN GALZERAN: (o d'en MATES):(3h.45'). És el punt més alt de la zona (486m.).Té una torre de guaita contra incendis i un monòlit geodèsic.De fet,és un vèrtex geodèsic amb una base quadrada alta;a la base del vèrtex hi ha una clapa dedicada a Fra Agustí CANELLES (1765-1818),matemàtic i astrònom,que participà en els treballs geodèsics per mesurar el meridià de Paris entre Dunquerque i Barcelona,per determinar la longitud del metre.
És,de fet,un cim poc destacat,voltat d'una màquia densa d'arboç i argelaga.Des del cim tenim una bona vista panoràmica:Turons de Séllec,el Corredor i el Montnegre,Sant Mateu,Alella i el Masnou,Tiana i Montgat (arran de mar),Collserola i el Tibidabo(O-SO),Sant Llorenç del Munt(O-NO) i,a sota,al mig del Vallès,Mollet i,a la dreta,Parets del Vallès;també El Farell,i,a sota,Caldes de Montbui;al N-NE,el Montseny.Sota d'aquest,un pèl a l'esquerra,hi ha,proper,el Castell de Sant Miquel i Granollers al darrera.
 |
| Pins d'en Casals |
Una horeta més tard,emprenc el sender,que continua en direcció NE.(de fet,ho fa des de la Conreria),sempre termenejant el límit comarcal entre el Maresme i el Vallès Oriental.La pista s'embelleix perquè ara planeja per la carena i s'endinsa per alzinars i vegetació d'alzinar,més atractiva que la degradada formació arbustiva de les pinedes.Després de passar el majestuós Pi d'en Casals,arribem per fi a un coll carener:el Coll de la Font d'en Gurri (443 m.).Aquest és un punt prou "estratègic" per a l'excursionista,puix que els diversos camins i corriols que anem trobant ens conviden a endinsar-nos turó a través:així,és interessant prendre el corriol (per cert,no gaire ben senyalitzat,com,d'altra banda,cap dels camins d'aquests verals,àdhuc el GR!!) que mena a la Font d'en Gurri i al Dolmen d'en Gurri.Seguint de nou el GR,la pista es fa més ampla (massa apta per a algunes motos!!) i l'entorn esdevé de nou pura pineda,amb un sotabosc ben minso:funest anunci de tota la munió d'urbanitzacions,casalots aïllats i finques privades de caça que tant malmeten la Serralada de Marina.Els creuaments de pistes,camins i algun tram asfaltat es multipliquen arreu,fins a arribar al Coll de Font de Cera.Des d'aquí veiem als peus un immens tumor de ciment:la urbanització "Alella-Park" (5h.15'),autèntica barrabassada humana,destructora de Natura i crim estètic.No he ni gosat travessar aquest immens pastitx merdós putrefactor,vertader laberint d'incongruències humanes,i he decidit acabar el recorregut ací,amb la darrera llum del jorn.He pres un camí drecer cap avall,avall,avall,fins a Alella i el Masnou.Si més no,els camps de vinya m'han acompanyat aquests 5 km.,i la lleugera brisa del capvespre m'ha deixondit una mica l'ànim...i el pas!!.
 |
| ALELLA-PARK,engendre i vergonya humana |
Altres elevacions separen el terme de Tiana a llevant(Trona de l'Andreu i del Bessó) i de Teià a ponent (Turó de les Monges);altres límits municipals són amb Martorelles i Vallromanes al N.,ja del Vallès,i amb Montgat i el Masnou al SE i al S.La mateixa carretera que comunica Alella amb el Masnou i la N-II continua cap al N. i a través de l'esmentat Coll de Font de Cera es comunica amb el Vallès(Vallromanes).Modernament passa pel S. del terme l?Autopista Barcelona-Mataró amb una sortida que serveix Alella.
HISTÔRIA: El primer document on surt esmentat el lloc d'Alella és del 976,en una venda de terrenys de Premià,com a límit ponentí del terme,i el segon del 980,sota les formes 'Alela' i 'Elella'.La parròquia de Sant Feliu d'Alella,surt documentada el 998 en una escriptura de permuta de terres entre el matrimoni Guillem i Guilla i el Monestir de sant Cugat del Vallès,i tingueren alous dins del terme,a més del monestir,el capítol de canonges de la Seu de Barcelona i altres nobles.La jurisdicció fou,però,de sempre dels Comtes de Barcelona i Alella continuà essent poble reialenc.Tanmateix,obtingué privilegis dels reis Pere III(1353) i Joan II(1472),confirmats per Carlos V i Felipe II de Castilla.
Els anomenats senyors d'Alella eren una família que gaudia de l'usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia en alou diverses propietats i masos,i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia.Dita també Casa del Terçó,és coneguda des del segle XVII com les Quatre Torres (4 torres que coronaven l'edifici).Des de la 2ª1/2 del segle XIV,el terçó de la parròquia fou en mans de la família DESPLÀ,durant quasi dos segles.Així,Joan DESPLÀ fou conseller de Joan I i de Martí l'Humà,i Lluís DESPLÀ fou el conegut ardiaca de la Catedral de Barcelona que exercí alhora el rectorat de la parròquia d'Alella (i d'Argentona,Vilassar i Badalona) i diputat de la Generalitat;convertí en palau senyorial la famosa Casa de l'Ardiaca (on aplegà monuments romans) i encarregà a Bartolomé Bermejo la Pietat conservada a la seu barcelonina;a Alella,arranjà l'església i l'enriquí amb obres d'art,eixamplà la rectoria i féu portar de la Catedral el sepulcre de marbre de Ramon Berenguer IV,que durant molts anys fou a l'abeurador de l'hort de la rectoria.
El 1528,els drets del Desplà passaren per matrimoni als Gralla i a la fi del mateix segle XVI,també per matrimoni,als Montcada marquesos d'Aitona,que gaudiren de les rendes fins el 1670,que foren comprades per Joan B.de Mata;els seus descendents les mantingueren fins a 1/2 segle XIX.Les heretats foren comprades,llavors,per Bonaventura de Fabra i Gil;el marquesat d'Alella fou concedit el 1889 a Camil Fabra i Fontanilles,iniciador d'una dinastia de polítics i industrials barcelonins.
El 1906,es funda la Cooperativa "Alella Vinícola Celler Cooperatiu".// El 1975,amb motiu del Mil.lenari,s'erigí un monument a la Riera consistent a la reproducció en pedra d'una premsa de vi.
EDIFICIS D'INTERÈS: Església de Sant Feliu d'Alella: Conserva de la primitiva construcció romànica el primer dels cossos del campanar,de torre,quadrat (arcuacions llombardes);adossada a aquest campanar romànic es bastí en 1454-63 una església gòtica,més àmplia,que correspon al lloc ocupat per l'actual presbiteri i les capelles més properes,i el 1611 es tornà a ampliar l'església des del portal antic fins a l'actual,i aquesta obra,acabada el 1613 i dirigida pel Mestre Antic Ponç,és la que ha perdurat fins avui.L'interior és una nau rectangular,amb 6 capelles laterals(3 per banda) i amb absis pentagonal,que és cobert amb volta de creueria i al centre s'alça una cúpula amb torre de llanterna.A la dreta de la porta hi ha la portada gòtica que dóna accés a la Capella del Santíssim.Adovellada i en arc de mig punt,correspon al portal principal del temple del segle XV,traslladat aquí en la reforma del XVII.La façana té una rosassa central,un frontó triangual al damunt i la portada amb dues columnes estriades i decorades.Damunt les columnes hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Feliu.A l'esquerra de l'absis s'alça la torre del campanar,de planta quadrada(20m d'alt i 4 pisos).Té dos cossos:l'inferior,romànic,correspon a l'església romànica i es descobrí el 1984;hi ha finestrals de mig punt i elements decoratius de tipus llombard formats per un fris d'arcs cecs.El superior allotja 4 finestrals i té merlets.La Capella del Santíssim es bastí el 1886,però malauradament no se seguí el projecte d'Antoni GAUDÍ,que havia passat diversos estius a casa dels Vicens d'Alella.Les actuals campanes del rellotge procedeixen de la Torre de Gràcia del Virrei Amat i foren fetes a Lima el 1772.Entre les peces de més valor que havia hostatjat la parròquia hi ha el retaule que l'ardiaca DESPLÀ féu bastir a Pere Torrent el 1512,el qual fou substituït per altres,entre els quals,ja al segle XIX,pel de la confreria de vidriers de la Seu de Barcelona (segle XVIII),que desaparegué en les destruccions del 1936.Entre els interessants documents guardats a l'Arxiu Parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740) 'De Redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella',indispensable per a conèixer la història del poble,i l'esmentat projecte d'Antoni GAUDÍ.Davant l'absis hi ha un monument a l'ardiaca Desplà i una estela en memòria de Gaudí (1965).// Al costat de la façana,hi ha dues làpides del segle XVII de la família Coo i Pujades de Munt.Al final del segle XIX,les tombes es traslladaren al cementiri nou i les làpides es perderen.Les dues làpides es trobaren el 1990.
Ajuntament(Pl.de l'Ajuntament,1): Edifici funcional,amb un portall adovellat de mig punt (de l'anterior casa de la vila).A la dovella central,hi ha una inscripció amb el nom del municipi,l'escut (una ala) amb policromia,i la data del 1591.
Mercat municipal(Pl. de l'Ajuntament,4): Ampliat i refet el 1983,amb la façana de l'edifici del 1935.Té una nau de planta rectangular coberta per una teulada de dos vessants.La façana,clàssica,té el portal d'accés,d'arc de mig punt,com única obertura.A la façana posterior,tancada amb persiana,s'obre un porxo amb bigues i columnes de ferro.
Can Lleonard: (Riera de la Coma Fosca,2-6): Antic casal dels segles XVII-XVIII,a la confluència d'ambdues rieres,a l'entrada del poble.Té planta rectangular,amb planta baixa i dos pisos.A la façana,té un acabament curvilini barroc,i esgrafiats que dibuixen un rellotge de sol.
Cal Marquesat d'Alella (Riera Principal,1): Edifici senyorial del segle XIX.Té cos de planta octogonal i al centre una torre llanterna octogonal que il.lumina l'interior.Té una gran escala i elements neoclàssics(columnes,capitells corintis,balustrades,hídries).
BARRI DE LA RIERA DE LA COMA FOSCA:
Fundació G.Aymar Puig (Col.legi Maria Auxiliadora)(Riera Coma Fosca,1): Construcció del 1886.El 1919 les Salesianes instal.laren l'Escola.De planta rectangular,amb torre llanterna central.La façana que dóna al Pg.de la Creu té doble escalinata exterior,de ferro colat(art colonial).
Cal Baró: (C/ Onofre Talavera,4): Masia amb torre defensiva circular,del segle XVI.Té planta baixa i un pis,amb portal adovellat de mig punt,i rellotge solar i escut familiar.La torre té 4 plantes,amb una finestreta a la plta.baixa,2 finestres gòtiques i un arc conopial als pisos centrals,tres matacans al superior i merlets.
Casa d'Alella o de les Quatre Torres:(Pg.Antoni Borrell,1): Antic casal dels senyors d'Alella,també anomenat Casa del Terçó(pels censos que rebia) i Les Quatre Torres (del segle XVII).Els primers senyors coneguts són uns Banyeres a la fi del segle XIII.Des de la 2ª meitat del segle XIV fins al segle XVII,hi trobem els Desplà.El 1528 els drets passen als Gralla i després als Montcada.Del 1670 a la 2ª1/2 del segle XIX,als Mata i,finalment,als Fabra,marquesos d'Alella des del 1889.Camil Fabra i Puig cedí a Barcelona l'Observatori Fabra el 1934.L'actual construcció és del segle XIX,de planta rectangular,flanquejada per torres de planta quadrada i coberta per una teulada de 4 vessants.De planta baixa i 2 pisos,les obertures es distribueixen per les façanes,amb balcons al primer pis.Té una portada anterior amb la data de "1629".
Creu de terme gòtica (Pg.de la Creu): Sobre 4 graons i un fust de columnes octogonal.La creu representa la Mare de Déu en una cara i el Crist crucificat a l'altra.
Cal Governador(Escoles Pies) (Camí de Martorelles,2): Fou ocupat pel Mas Torrella el segle XIV,i al segle XVI pertangué a Enric de Cardona i d'Erill,Governador General del Principat.El 1890 Antoni BORRELL féu construir l'actual edifici,que deixà a les Escoles Pies en morir.El cos principal en "L" (pta.baixa i 4 pisos) té trets neoclàssics.La façana posterior té planta noble amb balconada central,pilastres,fusts estriats i capitells corintis,i un gran relleu central:un àngel envoltat de vegetació.En l'interior,hi ha una escala d'accés,vitrall emplomat i gran sala central.El jardí posterior té 2 fanals modernistes d'un peu i 5 braços de ferro colat.A la part N. hi ha el Castell,amb 2 torres octogonals cobertes amb teulades inclinades i coronades per pinacles.Prop de l'entrada tenim un edifici neoàrab,amb arcs de ferradura i decoració geomètrica,amb mosaics de colors.També hi destaca un pont.
Cal Duc (Camí de Martorelles,1): Del segle XIX,té plta.baixa i 2 pisos,amb coberta de 4 vessants centrada per una llanterna.Té 2 portals laterals sostinguts amb columnes de ferro forjat.Té cornisa sostinguda per mènsules decorades i amb esgrafiats.
Can Bonvehí:(C.de Martorelles,5): La primera masia existia ja al segle XV.El cognom fou de l'amo a 1/2 segle XVII.L'actual façana és del 1898,eclèctica,imitant un castell medieval format per 2 torres circulars.
Can Cortès (C. de Martorelles,8): Antiga masia que el 1470 era de Vicenç Sagrera.El 1663 és venuda a Jacint Cortès.Del segle XX és una capella neoromàntica.
RIERA DE LA COMA CLARA:
Celler Cooperatiu Alella Vinícola: (C/ Àngel Guimerà,70): Construït el 1906 per l'arquitecte barceloní Jeroni MARTORELL.Naus cobertes per teulades de 2 vessants,amb façanes de pedra i totxo.En l'interior,hi ha arcs parabòlics amb columnes de maó.
Can Calderó: (C/Sant Josep de Calassanç,5): Mas habitat pels Dauder fins al 1559,venuda a Mossèn OLLER.A 1/2 segle XVII passa a Miquel CALDERÓ.És de planta rectangular,de dos cossos:principal (plta.baixa,pis i golfes porxades) i torre de defensa (a l'esquerra),de planta quadrada,de 3 pisos i amb merlets.
Can Bertran (C/ St.Josep de ,15): Del segle XIX,bastit sobre el Mas Sayol (s.XVI);de planta quadrada i planta baixa,2 pisos,teulada amb 4 vessants,on destaca una torre llanterna.
Can Llimona (Riera Coma Clara,1): També del segle XIX,sobre na altra masia.Té una torre lateral circular amb teulada cònica.
Ca les Monges (Riera Coma Clara,2): Del segle XVII.De la Font de la Salut sortiren els plafons ceràmics de la xocolatada i la Correguda dels Bous,ara al Museu de la Ceràmica de Barcelona.
Can Sopa (R.Coma Clara,5): Del segle XIX,sobre el Mas Canyamàs,del segle XIV.Té uns esgrafiats que decoren les façanes amb garlandes i vegetals.
Can Magarola:(Av.Sant Mateu,2): D'inicis del segle XII.Fou adquirida pel bisbe Pere Magarola,i el 1745 passà per matrimoni a Josep Sánchez de la Bárcena,marquès de la Bárcena.És de planta rectangular.Té soterrani,planta baixa,2 pisos i golfes en una banda,i un pis més en l'altra,amb coberta de dos vessants.La seva torre és de planta quadrada,a la dreta de la façana;conté el primer pis la capella,i un soterrani (celler) amb grans arcades.Les sales amoblades allotgen el Museu Municipal.En aquest hi podem veure eines domèstiques i de conreu dels segles XVIII,XIX,XX,i una col.lecció de rajoles dels segles XVI al XX.
*DESTAQUEM*: "Revista d'Alella":Fundada el gener del 1960,i que fou la primera revista autoritzada després del 1939 a ésser publicada íntegrament en llengua catalana.(!!!).
GENT IL.LUSTRE: Francesc FERRER I GUÀRDIA(!!): (1853-1909):Pedagog que el 1901 creà a Barcelona l'Escola Moderna.Fou afusellat el 13-X al Castell de Montjuïc,de manera absolutament injusta i arbitrària,com a escarment per les revoltes de la Setmana Tràgica.// Isidre PÒLIT i BUXAREU: (1880-1958): Físic i astrònom,director de l'Observatori Fabra i Catedràtic de Física Experimental de la Facultat de Ciències de la UB.// Salvador LLEONARD: Cap d'espionatge i contraespionatge de l'exèrcit català del Rei Arxiduc Carles III.Hi ha una làpida en record seu i del seu germà a la casa natal.).
******************************************************************************************************************************************************************
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada