COLLSEROLA;3:GR-6/GR-92
Velòdrom d'Horta-Turó de Valldaura-MONTCADA I REIXAC:Inici:14'45 h./ Final:18'15 h.// TOTAL DIST.: 11'5 Km.24-II-2002
1.- Turó del Trac: (369 m.) S'hi arriba pujant des del Parc del Laberint,pel Castell Fortí trepitjant fort el GR-6.Ja se sap,els contraforts de qualsevol serralada,per baixa que sigui,sempre són emprenyadors...Al capdamunt hi ha dues torres d'alta tensió,i hi trobem una pista ampla que,direcció N/NE.,mena al Portell de Valldaura.(20').
 |
| Pi R.I.P.
2.- Pas del Rei: (408 m.) Arribo a aquest petit coll,estratègic,on conflueixen (i se separen radicalment) el GR-6 (marxa cap a Sant Cugat i Montserrat) i el GR-92 (amb el Pr C-135),que segueix el litoral català.És el que ara seguiré.Molt bones indicacions!!.(45').
3.- Turó de Valldaura: Per un camí asfaltat sols apte per a Bombers,Cossos del Parc i caminants,ascendim fins a aquest enlairat i destacat turó de la falda barcelonina (419 m.).Hi destaca poderosament la seva torre antiincendis,i gran talaia de guaita.Cal dir que,normalment,la campanya de prevenció antiincendis es posa en marxa el mes d'abril i acaba el setembre.Al costat mateix hi ha una enorme i desagradable torre de telecomunicacions.(55').M'aturo a fer uns fotos de paisatges,ot i que el dia potser no és el millor...
Vista vallesana;1
 Vista vallesana;2 (a primer terme:ctra cementiri de Cerdanyola;dreta:serra de Marina). |
 |
| Torre de Valldaura |
4.- Portell de Valldaura: El GR-92 va baixant de manera bastant precipitada per un corriol inclinat fins a arribar a aquest petit i pintoresc pla (248 m.)(1h.15'),indret envoltat de gran quantitat de vegetació (bàsicament,alzinar i màquia).Em donen la benvinguda un parell d'ametllers ja ben nevats.El 'Prunus dulcis' és un arbret que aquí a Collserola el trobem sovint com a espècie subespontània.(Barcelona)
 |
| El corriol del Portell |
 |
| Ametllers petits,ametllers florits... |
5.- El "Forat del Vent":(1h.30'). Aquest topònim tan cèlebre i sovint tan confús correspon exactament al "sot",format dalt la carena principal,entre el turó d'en Segarra(328 m.) i el turó d'en Fotja,i és a una altitud dalt la carena de 291 m..Pel S.,arriba al Mirador d'Horta,i pel N. s'endinsa per la vall de Sant Iscle i el torrent de Can Catà.En definitiva,representa una gran i salvadora entrada d'aire al delicat pulmó de Barcelona.(Barcelona-límit Cerdanyola).
 |
| Et sona...Barcelona?(Des del turó d'en Fotja,349 m.). |
6.- Riera de Sant Iscle: Un cop arribats al Forat del Vent,el GR-92 es desvia bruscament cal al N. i s'endinsa de ple en l'immens forat (1h.40').Aquest extraordinari passadís d'aire,curull d'arbredes-tant alzinars,pinedes,com arbres de ribera i plantes enfiladisses- va seguint la Riera de Sant Iscle,que discorre paral.lela a les serres d'en Ferrer(O.) i de Ventosa(E.)(per on passa el PR C-35).
Forat del Vent
 |
| Han fet el cim!(lianes invasores de pi blanc). |
Endinsant-nos ja per plena obaga,em fixo en els seus arbres de riera,en especial l'àlber,arbre d'uns 25 m. d'alçada,de capçada ampla i irregular.L'escorça dels troncs jovenets és llisa i blanca,promptament tacada de bandes transversals fosques,i les fulles són blanques i peludes a la cara inferior.És un dels arbres més abundants dels boscos de ribera de la terra baixa i de bona part de la muntanya mitja.
 |
| Albereda de Sant Iscle |
En una clariana del sender m'he topat amb la "garita dels meus somnis",una mena de barracot de pedra que pertany a l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès,i que no tinc ni punyetera idea de per a què serveix... .
7.-Feixes de Sant Iscle: (2h.15') Petits camps de cultiu en plena vall de Sant Iscle i en plena Natura.Realment,tota la zona d'obaga de la Collserola vallesana té poca cosa a veure amb la solana del Barcelonès,eh?
8.-Sant Iscle de les Feixes: (2h.40') Just al costat del GR apareix l'absi d'aquesta destacable ermita romànica dels segles X-XII,amagada entre la vegetació.
El llogaret de Sant Iscle és als vessants septentrionals de Collserola,a la vall a la qual dóna nom.El lloc de LES FEIXES és documentat el 964 i l'església,el 994/5.Al segle XI ja és esmentada com a parròquia.El 1624 li fou agregada l'església de Montcada,però el 1868 se'n separà de nou,i,en aquest any,la de Sant Iscle fou agregada a Cerdanyola.Actualment,l'església fa de capella d'una residència de monges que ocupa la casa rectoral,del s.XVII.L'església és coberta amb volta de canó i té un absis semicircular.La porta,a la façana de ponent,és del 1577.El 1933 es descobrí a l'interior absidal un fragment de pintura mural romànica amb l'escena de l'Epifania,que fou dipositada al Museu Diocesà de Barcelona.(Cerdanyola del Vallès).
9.-Can Catà: En cinc minutets arribem a aquesta immensa i magnífica masia-casa senyorial del s.XVIII,situada ja molt a prop de Cerdanyola.És propietat de l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot(que té 9 fills!,o sigui que...tranquils.Això sí,són un bon partit,eh?).Davant la seva esplèndida i sòbria façana noucentista,la "Isabel Dalmau" es fixà per primer cop en "Ramon Comas"(Sèrie Temps de Silenci)(TV3).També s'hi han rodat les sèries Arnau i Homenots,i films com ara Aracnid.(Cerdanyola del Vallès).
10.-Serra de na Joana: A partir de Can Catà,el GR-92 es torça de manera violenta cap a l'Est,en lloc de seguir la pista principal que peta a Santa Maria de les Feixes i Cerdanyola.Ara el sender es vincla tot ell cap a Montcada i Reixac.Aquesta serra és formada tota ella per muntanyetes amables,assolellades i sobretot,farcides de pins i corriols.
Tot d'una,m'ha semblat que un gos creuava rabent el camí i jo,potser un pèl imprudent,li he fet uns crits i uns xiulets.S'ha aturat un moment per mirar-me i...llavors s'ha transformat en un bon tros de senglar ('Sus scrofa')!! De seguida,però,ha continuat la cursa, i,de fet,és el millor que poden fer les bèsties quan es topen amb humans!! En aquest sentit,cal anar molt més en compte amb els gossos salvatges abandonats,sovint enfollits per la fam i l'odi a l'espècie humana... .
En un altre caminet,que moria sobtadament en un barranc espès de vegetació,i amb un pi majestuós i centenari,he aprofitat per exercitar les barres.He anomenat l'indret(potser "batejat"?) "Mirador de l'Entrepà" (2h.55').
 |
| Girafes de ponent |
 |
| Mirador del Pi de l'Entrepà |
 |
| Serres esclaves (tallen de N. a S. les valls de Collserola.Foto presa des de 170 m.d'alçada,un cop creuada la serra de na Joana.) (3h.20'). |
11.-Límits del Parc de Collserola: La paraula "límit" quan parlem de Natura i Parcs Naturals ja fa venir por...Límit,de què?? L'únic que aquí limita es l'ésser humà,no la Natura,els animals,les plantes o les roques!! Malauradament,però,la "protecció oficial" es basa en fronteres i suposo que n´hi ha d'haver,per poder salvar i conservar el ja malferit i maltractat entorn natural.
Ací hi ha dues fotos:una de barbàrie i destrucció; una altra d'ETERNA,prístina,natural,amb un CAMÍ,símbol de MESURA HUMANA i de comunió HOME-TERRA.No cal triar,és clar,és una qüestió de FETS.La Natura no entén de valors ÈTICS: és l'Humà qui els crea i els imposa.Mocador que eixuga les llàgrimes de la Consciència... .
 |
| El Parc s'adorm.(3h.30') (148 m.) |
12.- MONTCADA I REIXAC: El terme,d'una extensió de 23,34 Km quadrats,és situat a la vall baixa del Riu Besòs,en la confluència amb el Riu Ripoll,on aquell s'obre pas a través de la Serralada Litoral.El límit de ponent amb Ceradanyola del Vallès,per aquesta serra,passa per la Serra de Dona Joana i pel Torrent del Cargol,fins al Turó d'en Gras (288 m.),divisori,també amb Barcelona;a migdia,el límit amb el terme d'aquesta ciutat passa,també,pel Turó d'en Segarra o de Can Rius (328 m.),pel Turó Blau (311 m.),pel d'en Cuiàs(261 m.) i pel Torrent del Boix Llarg.Al SE.,a l'esquerra del Besòs,el municipi confronta amb Santa Coloma de Gramanet pel Puig Castellar (303 m.);més a llevant,per la Serra de l'Est,la Roca Plana i la Serra de la Malesa (Turó del Pi Candeler,461 m.),el municipi comença a termenejar amb el de Badalona;des d'aquesta fita,el termenal arriba fins a llevant fins al Besòs,confrontant amb Sant Fost de Campsentelles.A Septentrió,el municipi confronta amb Barberà del Vallès i,per la Riera Seca,amb La Llagosta(Vallès Or.,com Sant Fost).El terme compta amb una part plana al N. i amb una part més accidentada a la Serra Litoral.Hi hauríem d'afegir el Turó de Montcada i el de Reixac,a l'esquerra del riu,on hi ha l'antiga parròquia de Sant Pere de Reixac.
Història: El lloc de MONTCADA és esmentat el 986.El CASTELL DE MONTCADA,però,al cim del turó,no és documentat fins al 1203,quan la Comtessa Ermessenda el donà,amb altres castells,a son fill Comte Berenguer Ramon I.Fou l'origen de la famosa família Montcada i centre de la Baronia de Montcada.La llegenda diu que el primer Montcada era un dels Nou Barons de la Fama que vingueren a Catalunya comandats pel mític Otger Cataló,per lluitar contra els sarraïns.En realitat,el primer Montcada documentat és el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses,i que més tard s'anomenà Guillem de Montcada.Fou tronc d'un llinatge de magnats dels més antics i importants dels Països Catalans,del qual un dels més destacats és Guillem Ramon de Montcada,dit el Gran Senescal,que succeí son pare en el càrrec de senescal del Comte de Barcelona.Fou un personatge molt influent en les Corts de Ramon Berenguer III,Ramon Berenguer IV i Alfons I.Marmessor del primer dels comtes,participà en la conquesta de Tortosa i per això li foren adjudicats la concessió d'urbanització d'uns arenys al NE. de Barcelona (on ara hi ha el carrer de Montcada!).Fundà el monestir cistercenc de Valldaura i intervingué en d'altres empreses catalanes de conquesta i d'alta política.Posseïa,per encàrrec comtal,el Castell de Montcada,junt amb d'altres castells.Per causa de la utilització de les aigües del Besòs,d'on derivava el Rec Comtal,que alimentava els molins de Barcelona,tingué desavinences amb el Comte.A la mort del Gran Senescal,restarien constituïdes les branques montcadines de Tortosa i Bearn.Guillem Ramon,nét seu,fou l'occidor de l'Arquebisbe de Tarragona,Berenguer de Vilademuls,al pla de Matabous.Un altre personatge és Guillem,que seria Guillem II de Bearn,fill del darrer Guillem Ramon i de Guillema de Castellví;fou dels consellers més íntims de Jaume I i morí,durant la conquesta de Mallorca,a la batalla de Portopí.
La Baronia de Montcada: Era una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada.Fou posseïda,des del segle XI,pels Montcada,després vescomtes de Bearn.Joan I la incorporà a la corona el 1387 i el 1390 la vengué,definitivament,a la ciutat de Barcelona.
El Castell de Montcada: Es dirigia vers Barcelona.Es distingí per la seva inexpugnabilitat.El castell,que havia sofert assetjament per Jaume I el 1223,per causa de les bandositats sobrevingudes entre Guillem de Montcada i Nunó Sanç,fou enderrocat el 1713 per ordre de Felipe V,un dels Fills de Puta Infernals,Al seu costat hi havia la Capella de Santa Maria de Montcada,documentada des del 1134,que subsistí fins al 1808,enderrocada pels francesos.La nova església (1908) fou enderrocada el 1917,0i el seu lloc l'ocupà la fàbrica de ciment "Asland".
MONUMENTS ARTÍSTICS: Església parroquial de Santa Engràcia: Documentada el 1007,al segle XIV fou traslladada des de l'anterior desplaçament,prop del riu,a la capella que hi havia a la pobla de Montcada.Entre 1624 i 1668 la parròquia fou adscrita a la de Sant Iscle de les Feixes.Restaurada,a la darrera data recuperà la independència i fou reconstruïda al segle XX.
NUCLIS: Santa Maria de Montcada: Al NO.del turó.Es començà a formar a inicis segle XX com a barri d'estiueig i prengué el nom de la capella del castell.A partir del 1950 va créixer per l'emigració.L'església parroquial és dedicada a Santa Maria.// Reixac: Antiga parròquia,ara és un barri,centrat per l'església de Sant Pere,situat a l'esquerra del Besòs,als contraforts de la Serralada Litoral.El lloc és esmentat l 963 i el 1028 es documenta,ja,la parròquia,el terme de la qual comprenia els llocs de Porciano,al pla,Bello Vizino,Albiniana i Canalies,a la serralada.L'església de sant Pere de Reixac fou consagrada el 1048 i al segle següent fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.Al segle XVI fou agregada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.La primitiva església fou cremaada durant la guerra dels Segadors i,refeta,el 1676,serva escasses restes del seu estil originari.L'hàbitat s'estén pel Pla de Reixac i,a l'altre costat,pel Pla del Masrampinyo,on hi ha el veïnat del Masrampinyo i el de Sant Pere de Reixac,d'habitatges i indusrial.// La Vallençana: Caseria i antiga quadra de Vallençana,a la vall del mateix nom,drenada per la Riera de Vallençana,que aflueix per l'esquerra del Besòs.Ara és nucli residencial i d'estiueig.
FILLS IL.LUSTRES: Miquel POBLET (ciclista)/ Presència del "Noi de Tona"!!.
******************************************************************************************************************************************************************
Història: El lloc de MONTCADA és esmentat el 986.El CASTELL DE MONTCADA,però,al cim del turó,no és documentat fins al 1203,quan la Comtessa Ermessenda el donà,amb altres castells,a son fill Comte Berenguer Ramon I.Fou l'origen de la famosa família Montcada i centre de la Baronia de Montcada.La llegenda diu que el primer Montcada era un dels Nou Barons de la Fama que vingueren a Catalunya comandats pel mític Otger Cataló,per lluitar contra els sarraïns.En realitat,el primer Montcada documentat és el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses,i que més tard s'anomenà Guillem de Montcada.Fou tronc d'un llinatge de magnats dels més antics i importants dels Països Catalans,del qual un dels més destacats és Guillem Ramon de Montcada,dit el Gran Senescal,que succeí son pare en el càrrec de senescal del Comte de Barcelona.Fou un personatge molt influent en les Corts de Ramon Berenguer III,Ramon Berenguer IV i Alfons I.Marmessor del primer dels comtes,participà en la conquesta de Tortosa i per això li foren adjudicats la concessió d'urbanització d'uns arenys al NE. de Barcelona (on ara hi ha el carrer de Montcada!).Fundà el monestir cistercenc de Valldaura i intervingué en d'altres empreses catalanes de conquesta i d'alta política.Posseïa,per encàrrec comtal,el Castell de Montcada,junt amb d'altres castells.Per causa de la utilització de les aigües del Besòs,d'on derivava el Rec Comtal,que alimentava els molins de Barcelona,tingué desavinences amb el Comte.A la mort del Gran Senescal,restarien constituïdes les branques montcadines de Tortosa i Bearn.Guillem Ramon,nét seu,fou l'occidor de l'Arquebisbe de Tarragona,Berenguer de Vilademuls,al pla de Matabous.Un altre personatge és Guillem,que seria Guillem II de Bearn,fill del darrer Guillem Ramon i de Guillema de Castellví;fou dels consellers més íntims de Jaume I i morí,durant la conquesta de Mallorca,a la batalla de Portopí.
La Baronia de Montcada: Era una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada.Fou posseïda,des del segle XI,pels Montcada,després vescomtes de Bearn.Joan I la incorporà a la corona el 1387 i el 1390 la vengué,definitivament,a la ciutat de Barcelona.
El Castell de Montcada: Es dirigia vers Barcelona.Es distingí per la seva inexpugnabilitat.El castell,que havia sofert assetjament per Jaume I el 1223,per causa de les bandositats sobrevingudes entre Guillem de Montcada i Nunó Sanç,fou enderrocat el 1713 per ordre de Felipe V,un dels Fills de Puta Infernals,Al seu costat hi havia la Capella de Santa Maria de Montcada,documentada des del 1134,que subsistí fins al 1808,enderrocada pels francesos.La nova església (1908) fou enderrocada el 1917,0i el seu lloc l'ocupà la fàbrica de ciment "Asland".
MONUMENTS ARTÍSTICS: Església parroquial de Santa Engràcia: Documentada el 1007,al segle XIV fou traslladada des de l'anterior desplaçament,prop del riu,a la capella que hi havia a la pobla de Montcada.Entre 1624 i 1668 la parròquia fou adscrita a la de Sant Iscle de les Feixes.Restaurada,a la darrera data recuperà la independència i fou reconstruïda al segle XX.
NUCLIS: Santa Maria de Montcada: Al NO.del turó.Es començà a formar a inicis segle XX com a barri d'estiueig i prengué el nom de la capella del castell.A partir del 1950 va créixer per l'emigració.L'església parroquial és dedicada a Santa Maria.// Reixac: Antiga parròquia,ara és un barri,centrat per l'església de Sant Pere,situat a l'esquerra del Besòs,als contraforts de la Serralada Litoral.El lloc és esmentat l 963 i el 1028 es documenta,ja,la parròquia,el terme de la qual comprenia els llocs de Porciano,al pla,Bello Vizino,Albiniana i Canalies,a la serralada.L'església de sant Pere de Reixac fou consagrada el 1048 i al segle següent fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.Al segle XVI fou agregada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.La primitiva església fou cremaada durant la guerra dels Segadors i,refeta,el 1676,serva escasses restes del seu estil originari.L'hàbitat s'estén pel Pla de Reixac i,a l'altre costat,pel Pla del Masrampinyo,on hi ha el veïnat del Masrampinyo i el de Sant Pere de Reixac,d'habitatges i indusrial.// La Vallençana: Caseria i antiga quadra de Vallençana,a la vall del mateix nom,drenada per la Riera de Vallençana,que aflueix per l'esquerra del Besòs.Ara és nucli residencial i d'estiueig.
FILLS IL.LUSTRES: Miquel POBLET (ciclista)/ Presència del "Noi de Tona"!!.
******************************************************************************************************************************************************************
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada